L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sentenciat, trepitjat i pendent, davant el 20-D
5 desembre 2015 per Enric Figueras
De restauració. Com la democràcia. Perquè, a quin país demòcrata es porta a un Tribunal Constitucional, pendent de renovació, un Estatut d’Autonomia referendat pel poble? No es fa cap cas de les institucions civils i polítiques que el van treballar i promoure? Existeix en el món democràtic algun territori autonòmic que no disposi del seu propi Estatut d’Autonomia? I molt més quan aquest territori té la categoria i la responsabilitat de ser una nació immemorial. Només lleis procedents de les dictadures pretenen negar a una nació el dret de ser-ho i d’existir. De quina classe de democràcia parlem? D’un mitjó al revés o a l’inrevés?
Per més eleccions generales que hagin -ara la del mes de Nadal- no tindran cap valor real i positiu mentre la nació catalana no tingui restaurat el seu Estatut d’Autonomia referendat pel poble. El problema espanyol amb Catalunya sense solucionar. Rajoy, el ‘Partido Popular’ i ‘Ciudadanos’, l’han fet molt més gros. Enorme.
Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC), Carod Rovira (ERC)
Grans defensors de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya convertit per la democràcia, en Llei Orgànica -‘de obligado cumplimiento-‘. De obligado cumplimiento? I encara Rajoy, des de l’any 2006, segueix utilitzant el problema espanyol amb Catalunya com estratègia electoral? No veuen tot el que han ocasionat?
S’ha perdut molt temps des de la desaprofitada majoria absoluta del ‘Partido Popular’. Oportunitats, diàleg i ganes de treballar.
Allò que ja preveia la llei orgànica -‘de obligado cumplimiento’- de l’Estatut d’Autonomia revisat pel Consell Consultiu, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pel poble. Llei orgànica que, l’any 2006, Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’ van portar -per estratègia electoral- al Tribunal Constitucional no renovat. Quatre anys per redactar sentències i emetre la pitjor. Mai més ningú no ho podrà oblidar.
Si dirigents del ‘Partido Popular’ com García Albiol, van pregonar durant la campanya electoral de les eleccions autonòmiques catalanes, que es farien inversions espectaculars a Catalunya -que ningú no ho ha cregut mai-, reafirmen, constaten i posen de manifest el seu injust, pèssim i desastrós finançament autonòmic. La xifra de 16 mil milions d’euros que surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 8,5% del PIB català- i no tenen retorn, ho confirmen, ho testifiquen, ho denuncien. I ‘Ciudadanos’, xiulen al vent?
Obrir portes a la democràcia, a l’enteniment i a la grandesa de les nacions d’Espanya, amb llibertat
El tancament del centralisme intervencionista i endarrerit. L’Estat central només hauria de tenir dues competències: relacions exteriors i defensa. Totes les altres, portades, treballades, responsabilitzades i amb llibertat per les Comunitats Autònomes i nacions que formen Espanya i amb una solidaritat justa
El expresidente del Gobierno, José María Aznar junto al actual jefe del Ejecutivo, Mariano Rajoy
Un clam per la democràcia, la llibertat, el dret a decidir i a votar i que Catalunya pugui ser Estat europeu
www.youtube.com
Final Apoteòsic Al Concert Per La LLibertat –
Tossudament Alçats – Camp Nou 29/06/13 – Duration: 6:54. by Su Bcn 2,103 views
Barcelona – Catalonia
El vídeo
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
Dures realitats de pobresa i injustícia social
<<Basem la nostra comuna esperança en un millor futur sobre l’Aliança per el Progrés>>.
<<Aquesta esperança rau en que existeixi un hemisferi on cada dona i home tingui prou per menjar i oportunitat de treballar; on cada nen pugui estudiar i cada família trobar un refugi decent. Tenim esperança d’assolir un hemisferi en el que tots els homes i dones, des de el negre americà fins l’indi de la planura, pugui alliberar-se dels llaços de la injustícia social, lliures de seguir el camí que ells mateixos triïn, lliures per participar en els fruits del progrés>>. (President John F.Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).
miami.cbslocal.com
A beaming Kennedy pledges U.S. might at the Inter American Press Association address at Miami Beach
A beaming Kennedy pledges U.S. might at the Inter American Press Association address at Miami Beach Nov 18, 1963, the week before his assassination. MIAMI HERALD FILE PHOTO
<<És una esperança d’aconseguir un hemisferi de nacions en el que cada poble pugui confiar en la força de la seva pròpia independència; en el que cada nació es dediqui completament a la llibertat dels seus ciutadans i s’uneixi amb totes les altres nacions de l’Oest en una associació basada en la força nacional i en la comuna dedicació a la llibertat. Doncs tots compartim una herència comuna. I si la idea de la comunitat atlàntica ha de tenir algun significat, ha d’incloure també a les nacions d’Amèrica Llatina>>. (President John F.Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).
El vídeo