(segueix del ‘post’ anterior)

sevilla.abc.es

Fomentar la ruptura

Després de quatre anys del govern central, centralista, nacionalista espanyol amb majoria absoluta del ‘Partido Popular’, i dels resultats de les darreres eleccions legislatives: el trencament, el desbordament. Des de l’any 2006 -llei orgànica de l’Estatut –referendat- d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol ‘no renovado’, per part del ‘Partido Popular’- i del govern -des de l’any 2012- d’aquest partit, l’augment de l’independentisme a la nació catalana i de la demanda d’un referèndum propi de les grans democràcies, ha augmentat de manera enorme

 

Diuen els grifons de l’alta política que la situació, després dels resultats de les eleccions legislatives del 20 de desembre, ha esdevingut un trencament dels dics de contenció. L’aigua i la tempesta comencen a guanyar terreny a l’estabilitat de la terra. Doncs, que es creien vostès? No ho veien tot això? Cada vegada que la dreta radical, centralista, nacionalista espanyola i amb poder absolut, governa a Espanya, el trencament és patètic.

Des de l’any 2006 amb la campanya del ‘Partido Popular’, arreu de les nacions d’Espanya constretes i amargades, no reconegudes ni acceptades, en contra de l’Estatut d’Autonomia de la nació catalana -sempre contra Catalunya-; portar la llei orgànica, ‘de obligado cumplimiento’, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional ‘no renovado’. Cas únic en l’hemisferi de les democràcies occidentals ja que el projecte d’Estatut havia estat revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat -passar el raspall de fuster, van dir els que manen a la nació castellana- i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat -el Senat és lo més important de la nació federal i d’Estats federals que també són Estat, dels Estats Units d’Amèrica i de les grans democràcies que ocupen els primers llocs del món avançat i progressista-, ratificat pel rei i ‘referendat’, ‘referendado’ pels ciutadans de Catalunya. No és poca cosa pels pobles que creuen i volen viure en democràcia i en una veritable autonomia del segle XXI i no del XIX, o del temps de ‘María Castaña’, ‘Maricastaña’, 0 ‘María Castiñeira’. Sempre contra Catalunya.

enteraterd.com

El Senat és lo més important de la nació federal i d’Estats federals que també són Estat, dels Estats Units d’Amèrica i de les grans democràcies que ocupen els primers llocs del món avançat i progressista. No, a una democràcia de baixa qualitat que porta cap a l’endarreriment i al no reconeixement de les nacions que formen Espanya

 

I els ‘Hispanic Affairs’ no acaben aquí. El de <<catalanofòfia empresarial>> tal com així ho va manifestar el després president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Josep Lluís Carod-Rovira, quan l’any 2006 va opinar que la opa llançada per l’empresa alemanya E.ON sobre Endesa va comptar amb el <<beneplàcit>> de l’espanyola amb l’objectiu de contrarestar la de Gas Natural. “Antes alemana que catalana”. Ara, Endesa, provinent de l’antiga catalana Fecsa, és propietat de la italiana Enel amb el 95% de participació. “Antes italiana que catalana”. Sempre contra Catalunya. A la curta o a la llarga, hi ha errors que es paguen cars, com el fet injust, erroni i innecessari de portar la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -referendat pel poble de la nació catalana- al Tribunal Constitucional espanyol, “no renovado”.

 

 

Ara, l’espanyola Endesa -provinent de l’antiga catalana Fecsa- és propietat de la italiana Enel, amb el 95% de participació. “Antes italiana que catalana” 

 

Fets separadors

 

  I els fets clarament separadors, segueixen produint-se. Des de l’any 2006 i encara més des del 2012, el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, no para amb la seva fustigació cap a Catalunya. Intervenció de l’autonomia constitucional i sempre al Tribunal Constitucional. Un menyspreu constant al Parlament de la nació catalana i a les seves lleis, de les quals emana una veritable autonomia que és la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis i no una autonomia de fer riure, una autonomia de pandereta, una autonomia en una nació de nacions amb una democràcia de baixa qualitat. Després de quatre anys de govern del ‘Partido Popular’ amb majoria absoluta, ara, després de les darreres eleccions legislatives, assistim al vergonyós espectacle de la incapacitat per formar un govern de coalició, com succeeix als països més avançats d’Europa.

 

Un camí nou, una esperança nova

 

www.rsf.cat

La nació catalana: nou president i “anem cap endavant” amb democràcia, coratge, progrés,  treball i sense trencar res

 

Investit el 130 President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. El successor d’Artur Mas va ser elegit amb els 62 vots de ‘Junts pel sí’ i 8 dels 10 de la ‘Candidatura d’Unitat Popular’ (CUP), 63 vots en contra de ‘Ciudadanos’, PSC, CSQEP i PP. Puigdemont serà l’encarregat de pilotar una legislatura de 18 mesos en què els independentistes es proposen acabar de construir les estructures d’estat i iniciar la desconexió amb l’Estat. La nació catalana mira cap a la nació federal i d’Estats que també són Estat, dels Estats Units d’Amèrica amb llibertat i treball.

A la nació catalana, després de la manca de diàleg per part del govern espanyol del ‘Partido Popular’, de tensar totes les cordes i enfonsar ponts, l’independentisme pacífic i democràtic és ja una força d’envergadura. La reacció a la sembra dels separadors, dóna els seus fruits. Els que han provocat tot això, han de ser acomiadats segons els resultats de les darreres eleccions legislatives pels ciutadans de les nacions d’Espanya. Els que els donen suport, també.

Davant d’aquesta actuació constant i destructiva dels separadors, fomentadors de l’independentisme, no hi ha actuació per part de la fiscalia?

El vídeo

 

Diàleg, diàleg, diàleg i diàleg per davant de les constants amenaces

 

 

———————————————————————–