Pablo Iglesias: Rehabilitar les nacions, Catalunya, el referèndum i la democràcia
26 abril 2016 per Enric Figueras
Estem a on érem. Tornar a començar. I, des del record, a un president amb coratge: Adolfo Suárez. Ara, l’aeroport de Madrid porta el seu nom. Mai millor fet en memòria d’un president que va marcar el rumb per volar alt, molt alt. Ara, hi ha qui s’entesta a volar baix, molt baix. De les 17 Comunitats Autònomes que formen les nacions d’Espanya, 10 reben més del que aporten. Un daltabaix econòmic i social que perjudica greument a altres nacions i autonomies, degut a un injust i retrograda finançament. En el cas de Catalunya, aquest fet i una intervenció ferotge i de menyspreu cap a l’autonomia i el Parlament per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, està provocant que la nació catalana treballi de valent per aconseguir la seva independència i demani la celebració d’un referèndum. Les nacions de l’hemisferi occidental contemplen amb estupor la baixa qualitat de la democràcia en una Espanya formada per nacions immemorials constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i paralitzades. El seu autonomisme és una farsa.
www.publico.es
Pablo Iglesias: Donar la volta a una Espanya adormida, formada per nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Una Espanya governada sense aspiracions ni grans projectes, endarrerida econòmicament, socialment i amb un agreujant cada vegada més gran cap a la nació catalana que clama pel dret democràtic a decidir i la celebració d’un referèndum
I aquí és on entra el representant Pablo Iglesias, secretari general de ‘Podemos’, ‘Podem’, en la tasca de responsabilitat política i de donar la volta a una Espanya adormida sense aspiracions i grans projectes, endarrerida, situada en els darrers llocs i gairebé sense veu a Europa, amb una elevada taxa d’expansió funcionarial en lloc d’una elevadíssima taxa d’expansió empresarial i industrial, científics que marxen cap a altres països, els milions i milions d’Euros en inversions que s’han perdut i es perden, a causa de no disposar d’una connexió ferroviària amb ample de via europeu, més de 4.200.000 ciutadans a l’atur, quantitats exorbitants de turistes, però, una expansió industrial i tecnològica a ras de terra, costoses línies de trens sense passatgers i aeroports fantasmes. El retrògrad centralista espanyol és una de les causes de la frenada del desenvolupament del Corredor Ferroviari Mediterrani, que és rendible i que el seu embús com a gran infraestructura retarda el creixement econòmic, els premis Nobel són desconeguts per la seva absència a les nacions que formen Espanya.
www.planetacurioso.com
Quantitats exorbitants de turistes, turisme massiu, però, una expansió industrial i tecnològica a ras de terra. Mentre, el deute espanyol supera el 100% del PIB
Trenta lleis aprovades pel Parlament de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol. Unes lleis innovadores, progressistes, justes, europees, a favor de la justícia social i dels ciutadans de les altres nacions ja que també poden ser elaborades i treballades pels respectius Parlaments autonòmics oberts a la llibertat, la democràcia i el bé comú. En el seu nom hem de pregonar que la veritable autonomia en les veritables democràcies, és la facultat de governar-se per les pròpies lleis i les aspiracions i qüestions polítiques s’han de resoldre en els Parlaments de la democràcia per complir amb una veritable separació de poders.
Pablo Iglesias i els representants dels partits polítics que li donen suport, aposten pel canvi progressista en una Espanya que “és un país de països” i pot ser avançada d’Europa
Pablo Iglesias (‘Podemos’,’Podem’) i Alberto Garzón (Esquerra Unida) al Congrés al març
sebastianurbina.blogspot.com
Ada Colau, alcaldesa de Barcelona (‘En Comú Podem’), i Pablo Iglesias (‘Podemos’, ‘Podem’)
cat.elpais.com
Joan Herrera (Iniciativa per Catalunya) i Pablo Iglesias (‘Podemos’, ‘Podem’)
www.elconfidencial.com
El rei Felipe VI reb a la Zarzuela al líder de ‘Podemos’, Pablo Iglesias, durant el darrer día de la primera ronda de consultas amb partits polítics. (EFE)
www.naciodigital.cat
Carles Puigdemont, 130 President de la Generalitat de Catalunya, i el representant
Pablo Iglesias a Rajoy: Espanya “és un país de països”, “Catalunya ha de ser reconeguda com a nació a la Constitució” i convocatòria d’un referèndum a Catalunya. És el veritable camí cap a la unitat i allunyar-se dels separadors
I aquí és on es fa escoltar el possible futur president del govern espanyol: Pablo Iglesias, secretari general de ‘Podemos’, ‘Podem’ que ja va proposar amb encert, clarividència política i justícia en una reunió, abans de les eleccions generals del desembre, a la Moncloa, amb el president del Govern Espanyol, Mariano Rajoy, que Catalunya sigui reconeguda com a nació a la Constitució. També li va dir que Espanya és “un país multinacional, un país de països”.
www.que.es
Rajoy i Iglesias: el passat, el futur
Iglesias també va proposar Rajoy la convocatòria d’un referèndum a Catalunya. A la reunió, el líder de ‘Podemos’ va rebutjar sumar-se al front de l’executiu, el ‘Partido Popular’ i ‘Ciudadanos’ contra la independència de la nació catalana. El candidat a la presidència del govern espanyol va acusar al ‘Partido Popular’, ‘Partido Socialista Obrero Españo’ i ‘Ciudadanos’ d’estar ‘bunqueritzats’ i de ser aliats de l’immobilisme. Iglesias va retreure Rajoy que el ‘Partido Popular’ hagués recollit signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. També el va acusar de ser el responsable d’una hipotètica ruptura d’Espanya.
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
El camí per la pau, no és el camí de la guerra
“Ja s’ha fet molt des que es va anunciar el pla per l’Aliança per el Progrés, el dia 13 de març. I avui, a Techo, he vist alguns dels resultats d’aquest esforç. Allà, el president Lleras i jo hem signat un projecte de construcció de vivendes mitjançant el qual més de vuitanta mil persones sabran per primera vegada el que és viure en una llar en el que puguin educar decentment als seus fills. També vam inaugurar la primera de les divuit escoles en les que trenta mil nens, la més preuada riquesa d’aquest hemisferi, tindran oportunitat d’estudiar i crear-se un avenir”. (President John F.Kennedy, Palau de San Carlos, Bogotà (Colombia), 17 desembre de 1961).
www.jfklibrary.org
President John F. Kennedy upon his arrival at the Governor’s mansion (La Fortaleza) in San Juan, Puerto Rico; students from Latin American countries studying in Puerto Rico greeted the President. White House Secret Service agent, Ed Tucker, stands at left in foreground.
“I a la vegada que el progrés social simbolitzat per el projecte de Techo, també serà portat a terme un esforç intensiu per desenvolupar i industrialitzar les economies de l’Amèrica Llatina, reduint la dependència en les primeres matèries, i reduint al mateix temps l’abisme que s’obre entre els rics països industrialitzats i les Repúbliques d’Amèrica Llatina”. (President John F.Kennedy, Palau de San Carlos, Bogotà (Colòmbia), 17 desembre 1961).
L’horrible i la mentida del camí de la guerra
El camí del treball, i la veritat per la pau
El presidente John F. Kennedy saluda a voluntarios del Cuerpo de Paz, Casa Blanca
Els fets, el discurs, el parlament, el missatge, les aspiracions, les paraules que mai no moriran
No a la guerra de Vietnam, no a les guerres d’Iraq, no a la guerra de Síria, no a la mentida de la guerra. Corregir els errors comesos
No war of Vietnam, no to the Iraq wars, no war in Syria, not the lie of war. Correct the mistakes
———————————————————————–
Art*******7
‘Els 400 cops’
‘Les Quatre Cents Coups’
de François Truffaut
“fer les mil i una”
Les Quatre Cents Coups o Les 400 Coups és una pel.lícula francesa dirigida per François Truffaut i estrenada l’any 1959. El títol fa referència a l’expressió francesa “faire les quatre cents coups”: “fer les mil i una”, “passar-se de la ratlla”, en referència a les contínues transgressions del protagonista. (De Viquipèdia).
blocs.xtec.cat
Als seus dotze anys, Antoine Doinel conviu amb els problemes conjugals que els seus pares no s’atreveixen a afrontar i les exigències d’un sever professor. Per por al seu mestre, ja que no ha complert un càstig que aquest li havia imposat, decideix fer campana al costat del seu amic René. Inesperadament, veu la seva mare en companyia d’un altre home; la culpa i la por el porten a una successió de mentides i baralles que a poc a poc van calant en el seu ànim. Al costat de René, somia conèixer el mar i tracen un pla per aconseguir-ho. (De Viquipèdia).
www.filmin.es
El 1957 i amb Roberto Rosellini com a padrí de noces, François Truffaut es casa civilment amb Madelaine Morgenstern, filla d’Ignace Morgenstern, propietari d’una important societat de producció, i gràcies al qual podrà rodar el seu primer llargmetratge, Les Quatre Cents Coups, dos anys més tard. El film es va convertir en un dels títols més significatius de la seva filmografia. (De Viquipèdia).
twitter.com
Plantejat en un to d’observació distesa, el seu argument està inspirat en la infància del mateix realitzador, que va viure experiències molt traumàtiques fins que va conèixer el gran crític André Bazin, a qui va dedicar el film, que va despertar la seva vocació. Sense pretendre moralitzar, aconsegueix explicitar un entorn mediocre i un discurs esperançat dins de la tristesa. (De Viquipèdia).
En Les Quatre Cents Coups abunda l’esperit de realització personal que Truffaut havia celebrat com a crític. L’heroi, Antoine Doinel (Jean-Pierre Léaud), és una versió que condueix la ficció del propi auteur, i Truffaut va revelar més tard que alimentava la intensitat de l’actuació de l’actor de quinze anys i s’unia a ell en una conspiració privada contra la resta del repartiment i de l’equip. (De Viquipèdia).
Les Quatre Cents Coups és la pel.lícula més emblemàtica d’aquest nou corrent cinematogràfic, sobretot per l’activitat crítica del seu director. La pel.lícula va aconseguir el Premi al millor director al festival de Cannes de 1959, i va suposar una veritable revolució dins el panorama general del cinema francès i europeu. Truffaut realitza un retrat sentimental de la infància de Doniel, un noi que demostra una clara voluntat d’independència i rebel-lia en consonància perfecta amb l’esperit i la voluntat creadora del director. És d’aquesta unitat d’on neix la bellesa d’aquesta pel.lícula, un retrat senzill i humà de la infància. (De Viquipèdia).
Truffaut i Léaud van continuar les aventures d’Antoine en quatre pel.lícules més, i la sèrie acaba amb L’Amour en fruite el 1978, quatre anys abans de la primarenca mort de Truffaut. Encara que aquestes seqüeles tenen el seu encant, Les Quatre Cents Coups no ha estat superada com a destil.lació dels instints més exhuberants i creatius de la nouvelle vague. (De Viquipèdia).
blocs.xtec.cat
es.unifrance.org
El director, François Truffaut
Guió: François Truffaut, Marcel Moussy. Música: Jean Constantin. Fotografia: Henri Decaë (Blanc i negre). Muntatge: Marie-Josèphe Yoyotte. Protagonistes: Jean-Pierre Léaud, Claire Maurier, Albert Rémy, Guy Decomble.
La pel.lícula