La nació catalana ja és a una altra pantalla
8 juliol 2016 per Enric Figueras
L’obsessió de Rajoy. Els seus passos respecte a Catalunya, sempre erronis. Obsessió. El qualificatiu de ‘lapao’ -Llei de Llengües d’Aragó, ‘Partido Popular’- com a denominació de la immemorial llengua catalana, a la qual es pot maltractar de qualsevol manera. És una moda pròpia de la intolerància i la incultura. No conec ni un sol català que no sàpiga parlar la llengua castellana, que s’aprèn a les escoles. No conec ningú a Catalunya que falti el respecte a la llengua castellana. ‘Catalán de mierda’ el nom posat a un cavall a Ciudad Real (Castilla-La Mancha). Xenofòbia i incitació a l’odi ho va considerar, Rafel Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya. I així podriem seguir en molt més casos durant els anys de govern del ‘Partido Popular’. Sí, sí, és clar que la nació catalana -pagadora- va directa cap a la independència. Un viatge de mil milles comença amb el primer pas.
Ara, com a etern president en funciones, els seus passos respecte a Catalunya, sempre erronis. Quan Rajoy va iniciar el seu mandat el 2011 -tempestuós mandat-, l’independentisme a la nació catalana era del 42,9%, ara, més del 60%. Ja havia anat creixent des que l’any 2006, un Rajoy a l’oposició -mai s’havia d’haver mogut d’allà-, va capitanejar el fet injust, innecessari i de buit esperit democràtic d’empènyer la Llei Orgànica -de obligado cumplimiento- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i referendat pels ciutadans de la nació catalana, al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat.
Sabut era que la majoria radical conservadora del Tribunal Constitucional -sempre contra Catalunya-, trituraria l’Estatut d’Autonomia referendat pel poble. I com s’ha vist en els darrers quatre anys de govern del ‘Partido Popular’, una autonomia intervinguda per totes bandes. Una autonomia de fireta, una autonomia de la fiesta del pueblo, una autonomia de ja, ji, ja, ja!.
A les subvencions permanents i eternes, se li diu solidaritat? S’espavilin d’una vegada caram! A on van a parar els 16 mil milions, cada any, -un 8,5% del PIB català- procedents dels impostos que paguen els ciutadans de la nació catalana? La xifra de 996 barracons a Catalunya on nenes, nens, mestres… conviuen en la seva tasca, davant les set Comunitats Autònomes -part de les nacions que formen Espanya- que no han d’utilitzar cap barracó, això és solidaritat? Ja ho tenen tot i a més a més superàvit, quan reben més del que aporten. Això és “igualdad de todos los españoles” o una manera d’aconseguir més i més vots d’una part dels espanyols? La nació catalana se sent perjudicada i vexada per part de l’Estat espanyol i del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’.
No en va la manifestació de milions de ciutadans de la nació catalana davant la sentència -quatre anys més tard, 2010- del Tribunal Constitucional espanyol ‘no renovat’ i que va ser la unísona i grandiosa expressió democràtica: Som una nació. Nosaltres decidim. Ara, clam, treball, esforç constant per la independència. Fe.
www.auques.cat
Jaume I, el Conqueridor (1208-1276)
Des del Xúquer fins al Roine tothom se li treu la boina. Cauen Xàtiva i Alzira com aquell que va a la fira.
<<…Jaume I va desenfudar la seva espasa, la va enlairar i va cridar “Vergonya, cavallers, vergonya” mentre atiava el seu cavall i es llançava contra l’enemic…>>
www.elperiodico.com
Más de un millón de personas se manifiestan en contra del recorte del Estatut. Un assumpte encara pendent
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
L’Aliança per el Progrés i la responsabilitat política, en lloc de guerres fratricides
“…una millor vida amb llibertat. La nostra mà, estesa per ajudar, s’accepta sense la menor pèrdua de dignitat…” (John F.Kennedy)
politicainternacionalargentina.blogspot.com
ARGENTINA. FRONDIZI Y CÁRCANO VISITAN A KENNEDY EN 1961
“Els Estats Units reconeixen que fa falta temps per a desenvolupar curosos programes de progrés nacional, així com la capacitat administrativa adequada per emprendre tals programes; que així mateix es necessita temps per anar més enllà de la promulgació de mesures de reforma agrària i realment transferir la terra i emprar-la productivament, i que també costa temps promulgar noves lleis sobre impostos i després aconseguir la seva acceptació i compliment. Per tant, és encoratjador el fet de que els canvis que exigeix l’Aliança per el Progrés hagin estat i siguin el tema central en diverses eleccions celebrades a l’Amèrica Llatina, demostrant així que els seus efectes seran reals i profunds. Sota l’Organització d’Estats Americans hi ha nou economistes i consellers econòmics de renom que han començat a ajudar a alguns països a revisar els seus plans. Tres països llatinoamericans ja han completat i sotmès a examen els seus projectes per una eficaç mobilització de les seves riqueses naturals en benefici del desenvolupament nacional. Els altres estan ara creant i reforçant els seus mecanismes per els plans de desenvolupament. Cert nombre de països llatinoamericans ja han començat també mesures d’importància encaminades a reformar el problema agrari o el dels impostos; i a tota la regió existeix un nou ferment d’activitat que se centra en millores de l’educació, en el progrés rural, en l’administració pública i en altres mesures essencials institucionals necessàries per proporcionar una forta base al desenvolupament econòmic”. (President John F.Kennedy, missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 12 de març de 1962).
———————————————————————-
ART*******7
Enfonseu el Bismarck!
¡Hundid el Bismarck!
Sink the Bismarck!
Fotograma de El hundimiento del Bismarck
El Bismarck respondió en la medida que permitía su estado. A las 9:00 am, los barcos británicos alcanzaron al acorazado alemán. Un proyectil alcanzó el castillo de proa del Bismarck; otro produjo un incendio en la superestructura; y otro más, del Norfolk, destruyó el control de tiro de proa. El Rodney, acercándose peligrosamente a 6 km y medio, empezó a destruir metódicamente la superestructura del Bismarck, acertando entre tres y cuatro tiros por andanada.
La parte trasera de una de las torretas fue destruida, matando a los hombres en posiciones comprometidas en el puente de mando. Los proyectiles atravesaron las cubiertas acorazadas y entraron hasta la sala de máquinas, y pronto la mitad delantera del navío ardía de manera descontrolada. Cuando las torteas de popa y la estación de control de tiro fueron destruidas, el Bismarck quedó indefenso. Los supervivientes se movían desesperados por corredores y escaleras. Alcanzando la cubierta, dos hombres corrieron a popa en medio de la humareda, pero no vieron un enorme boquete abierto por un proyectil y cayeron al horno de abajo. Muchos de los heridos permanecían sentados en la cubierta, desangrándose y esperando a que otro proyectil acabara con ellos.
A las 10:16 am, luego de 40 minutos de fuego a quemarropa, los británicos cesaron los disparos. El Bismarck era un infierno, alcanzado por 300 proyectiles o más. Pero seguía a flote; el grueso blindaje del centro del navío había aguantado hasta el final. Pero aún quedaba una acción por realizar. El almirante Lütjens ya había muerto. Sin embargo, el capitán Lindemann seguía vivo. Ordenó que inundaran el barco y el Bismarck se fue a pique. Mientras el buque se sumergía, los hombres en el agua vieron a su capitán de pie sobre el castillo de proa. Se llevó la mano a la gorra blanca en saludo naval y se hundió con su barco. (GEHM)