Rajoy: “No sóc culpable de tot això que passa a Catalunya”. -Per les seves obres els coneixereu-, Mt 7, 15-20
8 novembre 2017 per Enric Figueras
Per les seves obres i per la seva memòria, queda reflectida la péssima actuació de Mariano Rajoy que ha portat a l’actual situació del problema i conflicte espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana. Ho sap tan bé el president Rajoy, el seu Govern, els jerarques del Partido Popular, com les seves ànsies de deixar Catalunya sense autonomia. Sempre ho han volgut i desitjat. Mai han pogut suportar l’Estat autonòmic -autonòmic?- i les autonomies -autonomies? Sempre han tingut el poder absolut per fer-ho. I ara, amb el suport del Partido Socialista Obrero Español – PSC i Ciudadanos. Sempre han volgut engegar-ho tot, dirigir-ho tot, manar-ho tot des de Castilla la Nueva. Les nacions immemorials que formen la denominació Espanya, no compten per a res. Nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.
Rajoy junto a Pío García Escudero a su llegada al Senado (Dani Duch)
Rajoy: “Yo no soy el culpable de todo esto”
YouTube
El ala conservadora del Partido Popular: Manuel Fraga Iribarne
Unes autonomies encotillades
<< Alianza Popular se quedó sola en la defensa de su voto particular sobre el título de las autonomías >>
(Any 1978)
<<El señor Fraga se mostró partidario de que España se constituya como una nación, una y varia, desde cuyo presupuesto se establezcan autonomías verdaderas, partiendo de la existencia de un único Estado que no comparte la soberanía con otras supuestas naciones. En cambio rechazó el concepto de nación de naciones y reiteró su oposición al término nacionalidades>> (El País).
<<En respuesta al voto particular de Alianza Popular, el socialista Txiki Benegas -consejero del Interior del Consejo General Vasco- dejó sentado que los socialistas al contrario que Alianza Popular, consideran que la unidad del Estado español resulta favorecida a través de la máxima libertad y autonomía para cada uno de los pueblos de España.
El señor Benegas aludió al esfuerzo histórico que estaban realizando la mayoría de los grupos parlamentarios para llegar a una solución del tema autonómico. Respecto a la posición de Alianza Popular señaló que este grupo incapaz de defender el centralismo que en su día promovieron sus actuales diputados, ha pasado ahora a defender el regionalismo del miedo, por temor a la libertad de las comunidades autónomas.
Rechazó el intento de Alianza Popular de introducir al Congreso en la falsa polémica de contraponer la libertad de los pueblos de España con la unidad del Estado. Declaró que los socialistas hacían el planteamiento contrario, introduciendo además la solidaridad entre todos los pueblos de España.
Txiki Benegas recordó que el general que a lo largo de cuarenta años más habló de la inquebrantable unidad de España fue quien más cerca estuvo de romperla en la practica y en la conciencia de muchos españoles. Rechazó el intento de poner como ejemplo revolucionarlo los recientes sucesos del País Vasco, cuando el propio Gobierno ha terminado reconociendo la mala actuación de la policía. Asimismo refutó el argumento de que el orden público sea indelegable, cuando en Estados Unidos coexisten numerosas policías locales con las federales.>>
<<El señor Benegas expuso el concepto socialista de nación y nacionalidad como ideas no estáticas, sino dinámicas, y en las que un elemento importante es la conciencia colectiva de sentirse naciones por parte de sus cludadanos. integrados en un Estado plurinacional. Manifestó que la pacífica convivencia de las diferentes pueblos acentúa la integración de la nación española. mientras que la opresión provoca sentimientos de diferenciación. Señaló que Telesforo Monzón decía que el renacimiento nacionalista vasco se debía tanto a Sabino Arana como a Franco. Añadió que los socialistas valoran la autonomía como elemento importante para la democratización, al acercar el poder el pueblo.>> (El País).
Los de abajo a la izquierda – blogger
(Blog de Roberto Augusto)
Si una nació de nacions ha de ser exemple i progressisme en la seva formació com Estats federals, Espanya seria la màxima representació i solució dels seus actuals problemes territorials. Si una nació de nacions immemorials ha de ser cridada a ser Estat federal, aquesta és Espanya que no pot continuar sent un territori format per nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.
En la formació d’una nación de nacions formada per Estats federals moderns i progressistes, podria trobar-se la solució per la immemorial nació catalana que té la vocació, força, aspiració i capacitat per ser Estat
Alemanya com Estat federal
Estats federals dels Estats Units d’Amèrica
Organización territorial de Austria. Bund es la Federación, esto es, el Estado soberano de Austria. Länder, cada uno de los Estados Federados.
EITB
Al este de Bélgica se encuentra una tercera comunidad de habla alemán. Los neerlandófonos, los francófonos y los germanófonos forman las tres comunidades …
Bèlgica, Estat federal
SlidePlayer
(I molts altres més…)
La democràcia, llibertat, progrés i éxit dels Estats federals, front a un Estat centralista amb unes autonomies històriques encotillades, debilitades i amb un injust finançament que provoca dèficit fiscal a les que aporten més del que reben
Des de l’oposició i des de l’inici del seu govern -de pitjor en pitjor-, han revifat tot allò que la democràcia s’esforçava deixar enrere, després de quaranta anys de dictadura militar imposada del pla sediciós, rebelió i cop d’estat del general Franco, contra la República Espanyola. Actualment, el president Rajoy es manté en el poder, gràcies al suport del Partido Socialista Obrero Español, que també li dóna tot el seu suport amb relació al problema i conflicte espanyol amb la Catalunya pagadora. Catalunya, paga i calla!
<<Qui no té memòria que mengi cues de pansa>>
Rajoy diu que “no soy culpable de todo esto que pasa en Catalunya”. Any 2006, recollida de signatures arreu de les nacions que formen la denominació Espanya, contra la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i ratificat en referèndum pels ciutadans de Catalunya. Tot dintre la legalitat i la Constitució.
¡Firmar contra Catalunya! Deien molts dels signants. “Una firmita contra los catalanes” demanaven altres. En algun magatzem dels afores de Madrid, llogat pel Congrés, s’hi amaga una de les raons -hi ha moltes més- que expliquen la multiplicació dels independentistes i el vigor de l’actual procés sobiranista.
El Partido Popular recoge en Sevilla la firma dos millones contra el Estatut d’Autonomia de Catalunya i Llei Orgànica de obligado cumplimiento, …
El 2006, el Partit Popular va organitzar una recollida de firmes a tot Espanya contra l’Estatut i en va obtenir més de 4 milions. / FRANCESC MELCION
elpais.com
Dos concejales de Girona se niegan a recoger firmas contra el Estatuto. Los dos representantes del Partido Popular se han solidarizado con el concejal de Lloret del Mar, expulsado del partido tras criticar…
4 milions de signatures i l’equilibri territorial de les nacions que formen Espanya, esfondrat
Des de l’any 2006 i posterior pitjor sentència, quatre anys més tard, contra la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -sempre contra Catalunya-, onze anys durant els quals la maquinària separadora del constant intervencionisme autonòmic sobre Catalunya del Partido Popular, ha portat no només a una confrontació que el món contempla bocabadat, sino a un independentisme a gran escala que ha obert un camí ampli a la independència. Milions de ciutadans de la nació catalana no eren independentistes, però, l’actitud constant d’esquerdar, foradar l’autonomia històrica de Catalunya per part del govern central, centralista, antiautonomista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular, ha portat a la revolució actual. Tampoc el Partido Socialista Obrero Espanyol i el PSC -poc socialista i poc obrero- ha fet res per ajudar i fer maniobrar a Rajoy cap a un rumb que porti cap al mar de la calma, la serenor, les sessions de treball, l’enteniment, la concòrdia, la pau, el diàleg productiu que sempre ha demanat Catalunya. L’actuació policial del primer d’octubre ho ha desballestat tot.
<<…estratègia electoral i assetjar Zapatero sense treva…>>
Ho explicava, en el seu dia, Jaume Clotet, en un article a ‘l’ara.cat’. <<En algun magatzem dels afores de Madrid, llogat pel Congrés, s’hi amaga una de les raons que expliquen la multiplicació dels independentistes i el vigor de l’actual procés sobiranista. Són 4.028.396 firmes, amuntegades dins de 876 caixes, que el ‘Partido Popular’ va recollir durant el debat estatutari català. La campanya de recollida de firmes va començar el 31 de gener del 2006>>.
<<Malgrat la gesticulació, el nou Estatut era aigua beneïda per als populars. Rajoy havia perdut les eleccions del 2004 contra Zapatero, en bona part a causa de la pèssima gestió dels atemptats de l’11-M. En plena travessia del desert, el debat estatutari era l’oportunitat idònia per recuperar terreny. D’una banda, li permetia assetjar Zapatero sense treva i acusar-lo de claudicar davant del nacionalisme. A més, el conflicte territorial permetia al ‘Partido Popular’ mantenir tensionades les seves bases electorals. Tot plegat, ben embolcallat per alguns diaris i ràdios de Madrid que havien convertit l’anticatalanisme en la seva marca distintiva>>.
<<…arma política contra el ‘Partido Socialista Obrero Español’ i la Generalitat de Catalunya. No importava la finalitat, sinó la campanya en si mateixa…>>
Després d’onze anys ens trobem allà mateix, però, molt pitjor
<<Aviat va quedar clar que l’objectiu del ‘Partido Popular’ no era la celebració de cap consulta, sinó la instrumentalització d’aquesta mobilització com a arma política contra el ‘Partido Socialista Obrero Espanyol’ i la Generalitat. No importava la finalitat, sinó la campanya en si mateixa. Per això, les firmes no van comptar amb cap supervisió ni van ser validades per cap organisme judicial, tal com passa amb les firmes per donar suport a una iniciativa legislativa popular. Es va comprovar que hi havia firmes a nom de l’ànec Donald, de Mickey Mouse i, fins i tot, d’Isabel la Catòlica. El ‘Partido Popular’ tampoc no va fixar cap límit temporal per recollir-les i va acabar la campanya quan va superar els quatre milions de rúbriques, una xifra que va considerar amb la suficient càrrega política per desestabilitzar el procés>>.
Federico Trillo y Soraya Sáenz de Santamaría, en el Registro General del Tribunal Constitucional, presentant recurs contra la Llei Orgánica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble
Joan Tardà: “El Tribunal Constitucional tuvo la desfachatez de dinamitar un Estatut refrendado”
El diputado de ERC Joan Tardà explica en ARV el proceso de desconexión. Destaca que es un acto legal porque “es la voluntad de Cataluña expresada en las urnas el 27 de septiembre y materializada en el Parlament”.
Una mayoría aplastante del Senado vota a favor de aplicar el 155 en Cataluña
El càstig del govern central, centralista, anti autonomista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular, de l’aplicació de l’article 155 contra l’autonomia de la Catalunya pagadora, immemorial nació catalana. De fet, una autonomia de pantomima. D’aquí ha vingut tot, d’una autonomia encotillada amb més de trenta lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i presentació de recursos per part del Govern espanyol del Partido Popular, davant del Tribunal Constitucional. També degut a la supressió de l’autonomia i empresonament del Govern de Catalunya. Una crisi humana, social, econòmica i democràtica molt gran que, fins i tot, mourà els fonaments polítics d’Europa. Els fonaments de la denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, ja fa temps que trontollen. El president Rajoy que en qüestió d’hores va formar una comissió de 27 senadors per aplicar l’article 155 i suprimir l’autonomia de Catalunya -immemorial nació catalana-, no ha tingut temps en sis anys per atendre al diàleg demanat en nombroses ocasions pel president Artur Mas, avui inhabilitat per l’Estat espanyol, i posteriorment pel president Puigdemont, avui perseguit i exiliat a Bèlgica nació acollidora formada per Estats federals. En sis anys no ha tingut temps per formar una comissió de sessions de treball -Govern espanyol i Generalitat de Catalunya-, demanada per nombroses persones de tots els àmbits de la societat civil i política d’Espanya, Catalunya, Europa, l’ONU, els Estats Units d’Amèrica i el món. Encara ho estan demanant. L’acció funcionarial judicial i de la policia, com a resposta, no és el camí apropiat en una Espanya -nació de nacions- del segle XXI. Mentre, els ciutadans de la Catalunya pagadora, -també una greu injustícia fiscal- tampoc tenen l’Estatut d’Autonomia legal que van votar i ratificar.
Autonomia de pantomima
D’aquesta manera, una autonomia històrica no pot funcionar. No fan ni deixen fer. Un Parlament democràtic escollit pel poble lligat de peus i mans. Uns representants que no poden treballar. Per això ens trobem, es troben, a la situació actual. No és estrany, doncs, que milions de ciutadans hagin demanat, demanin i seguiran demanant i reclamant la independència. Fins i tot aquells que no eren independentistes i el senyor Rajoy que, segons afirma ell no té la culpa de res, els hi ha fet tornar. Si us plau, president Rajoy, plegui perquè vostè això ja no ho pot arreglar, cada vegada ho fa malbé més.
El Punt Avui
esthervivas.com
———————————————————————————————
El encarcelamiento del vicepresidente Oriol Junqueras y de los conseller ha llegado a la escena internacional. No sólo los medios de todas partes se han hecho eco de la noticia, también lo han hecho varios políticos europeos que han criticado la decisión judicial y han pedido una solución al caso catalán que no pase por los tribunales. Algunos también han asegurado que se trata de “presos políticos” y han pedido la acción de la Unión Europea.
Una de estas voces es la de la co-presidenta del grupo de los Verdes europeos, Ska Keller, que ha asegurado que el “encarcelamiento no soluciona nada, sólo escala”. La eurodiputada también ha interpelado al presidente español, Mariano Rajoy, y le ha preguntado “Cuándo entenderá Rajoy que esta es una crisis política, no judicial?”.
ALBERT GEA (REUTERS)
———————————————————————
El Deure i la Glòria
Discurs que el president Kennedy anava a pronunciar davant de l’Ajuntament, Cos Legislatiu i Centre d’Investigació Graduada de Dallas, el 22 de novembre de 1963
Speech that President Kennedy was going to pronounce before the Town Hall, Legislative Body and Dallas Graduate Research Center, November 22, 1963
<<Amics meus i conciutadans, cito aquests fets i xifres per aclarar d’una vegada per sempre que Amèrica avui és més forta que mai. Els nostres adversaris no han abandonat les seves ambicions; els nostres perills no han disminuït; la nostra vigilància no pot descuidar-se. Però ara disposem de la força militar, científica i econòmica suficient per fer allò que cal fer en nom de la conservació i promoció de la llibertat>>
El presidente John F. Kennedy despide a los voluntarios del Cuerpo de Paz en la Casa Blanca
<<M’adono de que aquesta nació tendeix freqüentment a identificar les crisis en els assumptes mundials amb els grans discursos que els han precedit. Però no va ser la doctrina de Monroe el que va allunyar a Europa d’aquest hemisferi; va ser la força de la flota britànica i l’amplada de l’oceà Atlàntic. No va ser el discurs del general Marshall a Harvard el que va allunyar el comunisme de l’Europa occidental; va ser la força i l’estabilitat que van establir allí els seus reals mitjançant la nostra ajuda econòmica i militar…>>(President Kennedy, November, 22, 1963)
<<En aquesta Administració també ha estat necessari, de vegades, dictar advertiments específics…, advertiments de que no podíem romandre amb els braços creuats i veure com els comunistes conquerien Laos per la força, o intervenien al Congo, o s’empassaven a un Berlín occidental, o mantenien emplaçament de míssils ofensius a Cuba. Però mentre els nostres objectius s’assolien al menys temporalment en aquests i altres casos, la nostra victoriosa defensa de la llibertat es va deure no a les paraules que fem servir sinó a la força que estàvem disposats a fer servir en nom dels principis que en tot moment defensarem>>(President Kennedy, November, 22, 1963)
John F. Kennedy Presidential Library & Museum
El mestre Pau Casals. Entrevista amb el president Kennedy. Concert a la Casa Blanca. La Medalla Presidencial de la Llibertat
———————————————————————–
La frase
<<Les males lleis són la pitjor classe de tirania>>
Edmund Burke
———————————————————————-
Barcelona,Catalunya, 11 de novembre de 2017
Barcelona, Catalunya, November 11, 2017
Centenars de milers de persones es manifesten per la llibertat dels presos polítics
(Rotatiu EL PUNT AVUI)
Centenars of thousands of people is manifested for the freedom of political prisoners