El 21-D canvi de rumb i de pista en la que, amb el no desitjat i imposat 155, ens volen fer córrer només cap enrere. En tots els camps del desenvolupament humà, social i econòmic. No és com ara ens volen fer creure des de Madrid –gobierno central, Partido Popular, Ciudadanos- que són els independentistes els que estrenyen l’accelerador de marxa enrere, no, no. Són els separadors, separadores, els que l’estrenyen des de fa 11 anys. Polítics ‘savis’, “sabios”, que van dur a terme una campanya, -electoralista abans d’hora-, d’instigació a signar contra la llei orgànica de obligado cumplimiento contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Hi havia que deien firmar contra Catalunya, per tots els territoris de les nacions que formen Espanya. Després, recurs del Partido Popular i quatre anys més tard -2010-, la pitjor de les sentències contra l’Estatut d’Autonomia ratificat pel poble. I anant estrenyent l’accelerador per part dels separadors -11 anys-, fins al gran somni: fer fora l’autonomia de Catalunya, immemorial nació catalana.

   Pel plec del 155, inestabilitat, intranquil-litat, enfonsament. La Comissió Europea -més que farta- empitjorava fins al 3,5% -ara més- el dèficit d’Espanya i alertava -ara més- dels <<signes de desacceleració>>. Des de Brussel.les indiquen que, amb aquest dèficit -ara més-, el govern espanyol es desviarà molt més dels objectius marcats. L’apocalipsi i el 155 es donen la mà.

 

 

Una nació paralitzada

Ministers: (L-R), Interior Minister Joaquim Forn, Foreign Affairs Minister Raul Romeva, Labour Minister Dolors Bassa, Government Presidency Councillor Jordi Turull, Justice Minister Carles Mundo, Sustainable Development Minister Josep Rull and Culture Minister Meritxell BorrasREUTERS

 

Regió7

 

A les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, és urgent una expansió d’emprenedoria i empresarial en lloc d’una expansió funcionarial. Són nacions immemorials importants, frenades i encotillades per la mediocritat del centralisme. Ja poden riure perquè, de veritat, la seva política, millor dit, la seva manca de política eficient respecte a Catalunya, no només és per riure, és penosa, patètica i buida de contingut.

El Congrés avala el 155 un mes després de la seva aprovació amb el suport del bloc constitucionalista – Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central

 

Ara.cat

 

45.000 catalans criden a Brussel·les: “Desperta, Europa”

 

 

———————————————————————–

El Deure i la Glòria

 

<<Uns catorze milions de nord-americans van patir atur parcial en l’any 1962, i el vint-i-vuit per cent dels aturats de l’any passat van estar sense treballar quinze setmanes o més. El quinze per cent van estar sense fer-ho durant sis mesos o més. Em sembla que aquesta nació es mereix alguna cosa millor que tot això…>>(President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 març 1963).

 

 

<<…Però, crec que existeix la tesi fonamental de que en aquest país ens enfrontem amb greus problemes, o, millor dit, que ens enfrontarem en la propera dècada si hem de seguir mantenint dit progrés; i em vull referir-me a un d’aquests problemes perquè també crec que ens concerneix a tota la ciutat, al Govern d’aquest Estat, al Govern nacional, al camp de la indústria i del treball i a tots nosaltres com a ciutadans. Opino que la preocupació domèstica número u dels Estats Units va ser el problema dels llocs de treball…, treball per l’onada d’homes i dones que han d’envair el nostre mercat laboral en els propers cinc anys. És i serà un problema que requereix un esforç conjunt per part de tots nosaltres. Algunes persones poden creure que és estrany que els llocs de treball, que van ser el gran problema dels anys trenta, quan ens trovàbem sumits en una depressió econòmica, tornin a ser-ho en els anys seixanta, quan disfrutem un període de relativa prosperitat econòmica. La dificultat dels anys trenta va consistir en que existia una desmesurada manca de llocs de treball pels homes i dones que volien treballar>>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 Març 1963).

 

 

Daily Herald

 

Pinterest

 

President John F. Kennedy, arriving at Chicago’s O’Hare Airport, is greeted

 

———————————————————————–

La frase

 

<<Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixen>>.

<<Permitir una injusticia significa abrir el camino a todas las que siguen>>.

Willy Brandt

 

Actually Notes

 

———————————————————————-

 

La cançó

 

———————————————————————-