En el dolorós camí dels empresonaments polítics injustos, la venjança, la crueltat i la reafirmació de tota una nació catalana que vol ser independent i lliure
14 juliol 2018 per Enric Figueras
Provisional en diuen d’aquesta classe de presó. El món lliure que es serveix del treball polític per solucionar els problemes polítics i socials, roman estupefacte del que succeeix a Espanya. Aquesta Espanya la qual la formen nacions immemorials, no reconegudes ni acceptades i això -gran error- és la causa de la depreciació i pèrdua del seu potencial humà, social i econòmic. La mediocritat de l’Estat centralista enfront d’unes nacions i autonomies encotillades que no poden desenvolupar una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. La immemorial nació catalana, amb molt ben valorats representants polítics a la presó, constitueix un exemple i demanda la seva autodeterminació i independència. Així ho van demandar de forma democràtica i pacífica en un referèndum i abraçant les urnes de la democràcia. Tancats, empresonats ‘sine die’ per les acusacions de l’anterior president del Govern espanyol, Mariano Rajoy -fet fora per una moció de censura-, el Govern espanyol i el Partido Popular, amb el suport del partit Ciutadans.
Quin espectacle davant les democràcies europees i del món lliure!
Provisional en diuen d’aquesta presó. Gairebé 10 mesos empresonats. No entenem què fan aquí repeteixen una vegada i una altra els funcionaris de les presons. Són catalans. Els presos polítics tampoc ho entenen. Milions de ciutadans de Catalunya tampoc ho entenen. Milions de ciutadans europeus tampoc ho entenen. Els jutges d’Europa que ja no comparteixen les acusacions contra els presos polítics catalans, tampoc ho entenen. Segle XXI l’Estat espanyol retrocedeix als anys trenta. Les grans democràcies europees la deixen enrere.
www.orain.eus
MILES DE PERSONAS PIDEN LA LIBERTAD DE LOS PRESOS POLÍTICOS CATALANES Y CLAMAN POR LA INDEPENDENCIA
Pensem en els països comunistes i ens preguntem si Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades té lloc a l’Europa actual que mira estranyada i amb recel -rara atracció turística- cap a les presons amb presos polítics catalans. No és rar, no és estrany que demanin i lluitin de manera pacífica i democràtica per l’autodeterminació i independència de la nació catalana. Són drets fonamentals i universals de la persona humana i de la Família de l’Home. Són drets civils. Més encara quan la política centralista del Partido Popular i el suport a Rajoy de Ciutadans els ha deixat tirats a la cuneta. I si no hi ha política que hi ha? Veurem que passa amb el progressisme del Partido Socialista Obrero Español.
Tancats des de fa gairebé deu mesos -presó provisional?- acusats d’una rebel-lió, sedició i malversació de fons que ningú veu, jutges europeus tampoc, quans milions d’éssers humans es preguntem, que han fet? A qui han colpejat? A qui han empès? A qui han insultat? A qui han cridat? A qui han amenaçat? A qui han disparat? A qui han maltractat? A qui han negat la llibertat d’expressió? A qui han dit que no volien parlar? A qui han dit que no volien dialogar? A qui han dit que no volien treballar per l’enteniment? A qui han impedit parlar? Quan van anar a Madrid, per què no van ser escoltats? Gairebé ni local van aconseguir per manifestar-se en llibertat d’expressió. Quina violéncia han fet servir? Quina justícia han infringit? Quina injustícia han comès? Quines armes han fet servir? Són catalans. És la gran diferència entre la denominació Espanya i Catalunya. Encara empresonats? Tota la Justícia de les democràcies europees està equivocada?
La seva permanència a la presó posa en evidència el fracàs polític del Govern espanyol. Fracàs humà, social i constitucional. La denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, no sap resoldre la greu situació en la que els separadors han llançat la relació i l’enteniment entre Catalunya, immemorial nació catalana, i l’Estat espanyol.
Any 2012. Dia de la Hispanitat. Desfilada militar. Avís i enuig del rei Joan Carles I, per l’actuació del ministre Wert i del govern Rajoy a Catalunya. Un avís amb temps i desaprofitat. Supèrbia supina.
Des de l’any 2011, inici del govern del Partit Popular, que la situació es troba enfangada i sense responsabilitat ni treball adequat. Però, és que no cobren sous enormes i quantioses dietes per solucionar problemes polítics com en les democràcies europees? Ser responsables no entra en el sou que cobren gràcies als impostos que paguen els ciutadans? El prestigi de les nacions que formen Espanya, ha de caure encara més baix? Vergonya, senyors vergonya!
www.enbata.info
Un poble i una nació, vius. Responsables amb la llibertat d’expressió, la democràcia, la llibertat i la no violència
El patiment del falsos culpables
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
La família de l’Home
“Els rics han d’ajudar als pobres. Les nacions industrialitzades han d’ajudar a les nacions subdesenvolupades. I els Estats Units, en companyia dels seus aliats, han de fer més -i no menys- pel seu programa d’ajuda a l’exterior; programa que ara està sent objecte d’intens debat al Senat dels Estats Units “.
(President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre del 1963)
“The rich must help the poor, the industrialized nations must help the underdeveloped nations, and the United States, in the company of its allies, must do more – and not less – for its foreign aid program, a program that is now being the subject of intense debate in the United States Senate. “
(President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963)
<< Crec que, fa unes dues setmanes, el << New York Times >> va publicar un article escrit pel senyor Bigart sobre la desesperant pobresa en què es troben sumits alguns sectors de l’est de Kentucky; escoles que no tenien finestres, i que així mateix estaven dirigides per professors ocasionals, i comtats sense mitjans per distribuir els excedents de menjar que nosaltres vam repartir. I el que és veritat en algunes de les velles zones mainaderes dels Estats Units, també és cert en les nostres ciutats, i ho veiem en algunes de les nostres estadístiques, en què figura un retard mental tres vegades superior al de Suècia, i en les que així mateix figura una mortalitat infantil molt més alta que a la meitat dels països europeus. En aquesta dècada tindrem uns vuit milions de nois i noies que hauran de deixar d’assistir a l’escola i una bona part d’aquests milions que no tindran feina. Aquest Consell i els dirigents religiosos dels jueus i els catòlics tenen gran responsabilitat no només pel que fa a la vida moral de la comunitat, sinó també pel que fa al benestar d’aquells que han quedat i quedaran enrere … >> (President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre de 1963).
La comissió de ciutadans que funcionava sota la direcció del general Lucius Clay, al qual el president Kennedy havia nomenat per valorar de forma rigorosa el programa d’ajuda a l’exterior, havia informat al març de 1963 que l’ajuda a l’exterior <<era essencial per a la seguretat de la nació>>.
<< I think that, about two weeks ago, the << New York Times >> published an article written by Mr. Bigart about the desperate poverty in which some sectors of eastern Kentucky are mired; schools that lacked windows, and that were also run by occasional teachers, and counties with no means to distribute surplus food that we distributed. And what is true in some of the old nanking areas of the United States is also true in our cities, and we see it in some of our statistics, which shows a mental retardation three times that of Sweden, and in the that there is also a much higher infant mortality than in half of the European countries. In this decade we will have about eight million boys and girls who will have to stop attending school and a good part of those millions who will not have a job. This Council and the religious leaders of the Jews and Catholics have great responsibility not only in regard to the moral life of the community, but also in regard to the welfare of those who have remained and will be left behind … >> (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
www.radiolavozdelsurmoquegua.com
Internacionales, Nacionales, Noticias Locales, Regionales por Roy. Enlace permanente.
<< Vull parlar aquesta nit molt breument, però, sobre la Família de l’Home que està molt més enllà dels Estats Units. Perquè la Família de l’Home no es limita a una sola raça o religió, ni pot limitar-se tampoc a una sola ciutat o país. La Família de l’Home està formada per tres mil milions d’éssers humans. I és una família que viu a més de cent nacions. La majoria dels seus membres no són blancs. La majoria d’ells són cristians. La majoria d’ells no coneixen el significat d’expressions com ara << lliure empresa >>, << procés just >> o << papereta de vot >>. (President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre del 1963).
The first members of the Peace Corps to serve overseas depart for Ghana in August 1961.(AP)
<< I want to speak very briefly tonight, however, about the Family of Man that is far beyond the United States. Because the Family of Man is not limited to a single race or religion, nor can it be limited to a single city or country. The Family of Man is made up of three billion human beings. And it is a family that lives in more than one hundred nations. The majority of its members are not white. Most of them are Christians. Most of them do not know the meaning of expressions such as << free company >>, << fair process >> or << voting ballot >>. (President John F.Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Discurs del president Kennedy sobre LA FAMÍLIA DE L’HOME en el Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembre de 1963.
President Kennedy’s speech on THE FAMILY OF MAN in the Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963.
———————————————————————–
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
Comtes de nominació carolíngia
801-820 Berà, comte de Barcelona i Girona. Partidari de la pau amb els musulmans, és acusat de traició i desterrat a Rouen. Aquest fet clou un primer període de domini carolingi, caracteritzat per l’assignació de càrrecs a nobles indígenes.
Berà, comte de Barcelona i Girona
Rampó. Inici d’una nova etapa en què l’emperador nomena comtes francs en el govern de Barcelona i Girona -i ocasionalment a d’altres comtats.
826-832 Bernat de Septimània. Destituït per la seva col.laboració en una revolta contra l’emperador.
Bernat I de Septimània duc de Septimània
832-835 Berenguer de Tolosa. Simpatitza amb els gots fins a fer perillar el seu càrrec.
Berenguer de Tolosa
835-844 Bernat de Septimània. Acusat de rebel.lió, és executat a Tolosa.
844-848 Sunifred. Noble indígena, constitueix una excepció en el criteri d’elecció dels comtes de Barcelona. Pel que fa a d’altres comtats, però, existeixen nombrosos indígenes que ocupen càrrecs comtals: Alaric, comte d’Empúries; Sunyer, del Rosselló; Guifré, de Besalú; Salomó, d’Urgell i Cerdanya.
848-850 Guillem. Fill de Bernat de Septimània, fou comte intrús de Barcelona i Empúries.
850-852 Aleran. Mort durant una ràtzia musulmana que destrueix Barcelona.
852-858 Odalric. Sospitós de traïció, és destituït.
858-864 Unifred. Aïllat políticament i militarment per les tropes imperials, fuig cap a terres itàliques, on posseeix hisendes.
865-878 Bernat de Gòtia. És desposseït dels seus honors per haver-se revoltat contra Carles II el Calb.
Carles el Calb
878-897 Guifré I el Pelós, comte d’Urgell, Cerdanya i Conflent d’ençà del 870. El 878, rep els comtats de Barcelona i Girona. La seva elecció inicia un nou rumb del poder franc, consistent a substituir els dignataris francs per comtes del país fidels a la política dels francs.
En aquest període, comença el repoblament del Solsonès, Bages, Berguedà, Osona i Ripollès, i es restaura la seu de Vic. El 879, funda el monestir de Ripoll. (Ulisses 11).
nartexbarcelona.com
www.ara.cat
experience.catalunya.com
Monestir de Santa Maria de Ripoll
———————————————————————–
La frase
“Sóc un home innocent! He passat 15 anys a la presó per una cosa que no vaig cometre. Vaig veure morir el meu pare en una presó britànica per alguna cosa que no va cometre, i aquest govern segueix dient que és culpable. Vull dir-los que fins que el meu pare sigui provat innocent, fins que les persones implicades en aquestcas siguin provades innocents, fins que els culpables siguin portats fins a la justícia, ¡seguiré lluitant! ‘en nom del meu pare i de la veritat! ” (Gerry Conlon).
“¡Soy un hombre inocente! He pasado 15 años en prisión por algo que no cometí. Vi morir a mi padre en una prisión británica por algo que no cometió, y este gobierno sigue diciendo que es culpable. Quiero decirles que hasta que mi padre sea probado inocente, hasta que las personas implicadas en este caso sean probadas inocentes, hasta que los culpables sean llevados hasta la justícia, ¡seguiré luchando! ¡En nombre de mi padre y de la verdad!” (Gerry Conlon).
“I am an innocent man, I have spent 15 years in prison for something I did not commit, I saw my father die in a British prison for something he did not commit, and this government keeps saying that he is guilty. be proven innocent, until the people involved in this case are proven innocent, until the guilty are brought to justice, I will continue fighting! On behalf of my father and the truth! ” (Gerry Conlon).
Gerry Conlon
———————————————————————-
Els colors del món
Un color per a totes les estacions
———————————————————————–
A favor de la dignitat de la persona humana, de la civilització i de la humanitat dels Estats Units d’Amèrica
A favor de la dignidad de la persona humana, de la civilización y de la humanidad de los Estados Unidos de América
In favor of the dignity of the human person, of civilization and of humanity of the United States of America
———————————————————————–