L’Estat central, centralista i nacionalista espanyol no acaba de comprendre el significat d’un veritable autonomisme. Els fets donen aquesta sensació. El resultat és deplorable. L’anterior president Rajoy i el seu govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, van fer tot el possible per encotillar Catalunya, immemorial nació catalana. L’ofec econòmic i social va arribar a límits insoportables. Una autonomia de pandereta ho embolica tot. No és tracta d’una veritable autonomia -la facultat de governar-se per les pròpies lleis-, sinó el desenvolupament d’una agència administrativa que només resol tot allò que l’Estat li mana.
Per a la nació catalana el treballar pel desenvolupament d’una veritable autonomia constitueix un camí d’espines. Una barbaritat que no lliga amb el progressisme d’una Europa lliure. Una barbaritat orquestada per l’anterior president Rajoy i el Partido Popular, com va ser instar a signar i recollida de signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tribunal Constitucional i destrossa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Utilitzar a la nació catalana com a arma electoral. Notable creixement de l’independentisme. El president Artur Mas demana una vegada i una altra a Rajoy, establir un pacte fiscal per ajudar a la Catalunya pagadora a sortir de l’ofec econòmic i social. Qui més paga, menys rep. Immobilisme total per part del govern de Rajoy. Augmenta el descontent popular i l’independentisme.
La situació, que s’agreuja cada vegada més, desemboca en la consulta i procés participatiu del 9N. La xifra de 2.236.806 el nombre de persones que participen en la consulta i de la qual , un 80,72% donen suport a la independència de Catalunya. Mentre, a Madrid, el president Rajoy i el seu govern del Partido Popular, dormen als llimbs. Immobilisme, ineficàcia i mediocritat. La Catalunya que aporta el 20% al PIB espanyol, no val la pena escoltarla. Es renúncia al deure i treball polític i es passa a la judialització i als tribunals. Càstigs pel 9N davant la contundent expressió dels ciutadans. Creix l’independentisme a Catalunya.
Utilització de la llengua catalana com a arma electoral tant per part del Partido Popular com de Ciudadanos. Conflictes continuats amb el ministre d’Educació,Cultura i Esport, José Ignacio Wert. Dòna la sensació que l’anterior president Rajoy i el govern del Partido Popular es trobaven i es troben com peix a l’aigua en l’ofec econòmic i social de la nació catalana. Siempre contra Cataluña, paga i calla. Un mal camí acompanyat d’una escassa intel.ligència i visió polítiques. La substitució del deure i treball polític pels tribunals, ha fet fora al Partido Popular i Ciudadanos de la via de solucions útils i constructives. El va fer fora del govern d’Espanya, nació de nacions no reconegudes ni acceptades, on la manca d’una nació formada per Estats federals lliures és l’orígen d’una constant inestabilitat política i territorial.
El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, castigat i inhabilitat pel procés participatiu del 9N, abandona la presidència de la Generalitat. Ja no hi ha marxa enrere. L’independentisme avança. Rajoy, incapaç de dialogar i oferir una solució per Catalunya –Catalunya, paga i calla-, no sap fer res més que posar més llenya al foc. Sembla, que anar contra Catalunya li dóna més vots. D’aquells que l’any 2006 ell mateix va instar a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. A Espanya l’anticatalanisme resulta fàcil d’explotar. És com una mina d’or i, a el mateix temps, una marca de subdesenvolupament polític i social. Una nació de nacions esquerdada, inestable.
Carles Puigdemont, nou Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.
(Tema amb el qual seguirà en el proper ‘post’)
——————————————————————————————
EL DEURE GLÒRIA
<< Pucinformar-vos quel’estat d’aquestavellaperò joveUnió enel 175any de la sevavida ésbo…Al nostre país, la recessióha quedatenrere…Potserarribila temptacióde descansar,perquè elcamí haestat llarg,la càrregapesada,i el paspersistentmentràpid.Però nopodem estarsatisfetsidescansarara.Aquestaés lavessantdel turó,noel cim.La meraabsènciade recessióno implicadesenvolupament.Això haestat elcomençament,però nohemfetmés quecomençar.Ara haarribat elmomentd’obtenir el majorprofitde les nostresguanys, de traslladarel renéixerde la nostrafortalesanacional cap alcompliment del nostrepropòsitnacional…
(President JohnF. Kennedy,CongrésdelsEstatsUnits14 de generde 1963).
<< I can inform you that the state of this old but young Union in the 175th year of its life is good … In our country, the recession has been left behind … The temptation may come to rest, because the road hasbeen long, the load heavy, and the step persistently fast.But we cannot be satisfied and rest now.This is the side of the hill, not the top.The mere absence of recession does not imply development.This has been the beginning, but we have only just begun.Now is the time to make the most of our profits, to shift the rebirth of our national strength to the fulfillment of our national purpose …
(President John F. Kennedy, United States Congress, January 14, 1963).
<<La reducciód’impostos,persi sola,no és suficient perenfortir la nostrasocietat, per proporcionaroportunitats alsquatre milionsd’americansque neixencadaany, per millorar lesvidesde 32 milionsd’americansque viuen alsravalsde la pobresa.La qualitat de vidaamericanaha de mantenirel pas ambla quantitatdelsbénsmaterials.Aquest paísnoes pot permetre elluxe de serricmaterialmentiespiritualmentpobre…
(President JohnF. Kennedy,CongrésdelsEstatsUnits14 de generde 1963).
<< Tax reduction alone is not enough to strengthen our society, to provide opportunities for the four million Americans born each year, to improve the lives of 32 million Americans living in the slums of poverty.The American quality of life must keep pace with the quantity of material goods.This country cannot afford to be materially rich and spiritually poor …
(President John F. Kennedy, United States Congress, January 14, 1963).
(President JohnF. Kennedy,CongrésdelsEstatsUnits14 de generde 1963).
<< Therefore, limiting the budgetary cost of existing programs to keep it within the limits I have indicated, it is both possible and necessary to adopt other new measures that we cannot afford to delay … >>.
(President John F. Kennedy, United States Congress, January 14, 1963).
—————————————————————————–
LA FRASE
<<El millortreballen equipvede gent quetreballa de formaindependentcap a una metacomuna>>.
<< El mejor trabajo en equipo viene de gente que trabaja de forma independiente hacia una meta común>>.
<< The best teamwork comes from people who work independently towards a common goal >>.
Si les diverses Comunitats Autònomes i nacions que formen Espanya, no poden decidir segons les seves peculiars característiques, distàncies territorials, llengües, institucions socials i econòmiques, cultures diferents, autonomies històriques, els seus Parlaments i segons les seves lleis, llibertats i responsabilitats, no cal la grandesa de l’autonomia humana i política intel.ligent. Només caldria retornar al centralisme autoritari que anul.la la capacitat humana il.lusionadora i responsable. Després, és quan l’independentisme té la raó de ser.
Amb presos polítics catalans i exiliats polítics catalans serà molt difícil, gairebé impossible, que Catalunya, immemorial nació catalana, pugui contribuir a cap pla de recuperació econòmica de les nacions que formen Espanya
