♥ 

   Mentre el Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, immemorial nació catalana, Carles Puigdemont, es juga la seva seguretat, llibertat i la salut -d’una presó a una altra- predicant per terres de l’Europa lliure el que costa defensar la dignitat de la nació catalana de l’opressió constant de l’Estat espanyol -idioma, econòmica, fiscal, judicial-, milers de joves i no tant joves, estudiants o no, menyspreen la pau i la llibertat dels seus conciutadans. Menyspreen la salut dels seus conciutadans, familiars, veïns i la seva pròpia, emplenant-se el cos d’alcohol i practicant una destrucció desenfrenada de mobiliari urbà públic i privat. Els càntirs d’alcohol. També es parla de consum d’altres drogues i que han produït nombroses intoxicacions, ateses principalment a l’Hospital del Mar, de Barcelona.

Menyspreu a la democràcia, l’educació i la responsabilitat

   Deixen el coneixement, els llibres, la saviesa, el progrés humà i la responsabilitat en un munt d’escombraries. Una trista i penosa manca de valentia i confiança per defensar el seu futur i el progrés de la seva terra i de la gran nació catalana. Fer-se un mateix a base d’estudi, treball i sacrifici. No creuen en res. Les destrosses que la premsa  explica i ensenya, són un menyspreu a la democràcia i cap els seus conciutadans que paguen impostos perquè ells puguin estudiar i adquirir coneixements en centres docents i Universitats.

   Ho explica la premsa. Parlen de 40, 30 mil participants en alguns llocs de Barcelona (Capital cultural?) en aquestes festes dels càntirs d’alcohol durant la Mare de Déu de la Mercè. Pobre Mare de Déu! Parlen de 40 ferits, atacs amb arma blanca, 20, 30 detinguts i destrosses urbanes públiques considerables. Atracament en un restaurant, agressions i robatoris. També expliquen fets succeïts en altres indrets.

 

Una força desaprofitada

 

   Una força tan sana de la juventut pel progrés de la nació catalana i del seu propi, desaprofitada d’aquesta manera! Els educadors, els pares,  no hi tenen res a dir? I els avis – quin disgust per a ells!- que tanta ajuda han donat i donen no hi tenen res a dir?

   Els respecte a les persones i a la Pau és una constant de l’actuació democràtica. Moltes persones han sofert i entregat la seva vida per defensar-la. Menys càntirs d’alcohol,  drogues i festes sense fi i més educació, responsabilitat i ocupació.

   Ho deia el President dels Estats Units d’Amèrica, John F.Kennedy, el president màrtir:

<<Els nostres problemes són fets per l’home; per tant, poden ser resolts per l’home.Cap problema de la destinació humana està més enllà dels éssers humans>>.

Universitat, educació, coneixements, igualtat d’oportunitats, responsabilitat…

 

—————————————————————————–

EL GRAN CINEMA APARTAT DE LA GRAN PANTALLA 

 

Crítica de ‘Rebelde sin causa’. VEU Revista Cultural de la Universidad de Alicante

 

  ¤   Rebel sense causa (Rebel Without a Cause) és una pel.lícula de Nicholas Ray estrenada el 1955 i doblada al català.

 

   Jimmy Stark (James Dean), estudiant d’institut, és un noi particularment difícil: confús i desorientat, es veu freqüentment embolicat en baralles i conflictes, a conseqüència dels quals la seva família (és fill únic), es veu obligada a un permanent pelegrinatge d’una ciutat a l’altra…

 

   Arribat a una nova localitat, en la qual també trobarà nous sentiments fins llavors desconeguts, l’amor de Judy (Natalie Wood) i l’amistat admirativa de ‘Platón’ Crawford (Sal Mineo), un noi encara més jove que ell, no triga a sostenir el seu enèsim enfrontament, encara que, en aquesta ocasió, les conseqüències seran molt més terribles…

   L’escena de la baralla amb ganivets va ser realitzada pels actors amb ganivets de veritat. Només una cota de malles els va protegir dels cops perduts. Frank Mazzola, que havia estat membre d’una banda de Hollywood, va ensenyar a James Dean com manejar un ganivet.

    La pel.lícula es va estrenar un mes després de la defunció del seu actor principal, James Dean, per a qui es tractava només de la segona pel.lícula. La primera va ser A l’est de l’edèn. El tercer i últim film de l’actor, rodat l’any de la seva mort, el 1955, és Gegant.

(Viquipèdia)

 

   James Dean va ser ferit al puny en l’escena del quarter de la policia on picava fort amb el puny sobre el taulell. Va agafar a més la malària en el rodatge…

   Una escena de petó entre Plato i Jim en el guió original va ser censurada.

      Al principi, en la primera temptativa d’adaptació del llibre, la Warner havia pensat en Marlon Brando al paper principal. No serà fins alguns anys més tard que la pel.lícula es farà. Va ser Elia Kazan, que acabava de rodar A l’est de l’edèn, qui va fer que Nicholas Ray tries el jove James Dean pel paper de Jim Stark.

   Direcció: Nicholas Ray

   Protagonistes: James Dean, Natalie Wood, Sal Mineo, Jim Backus: el pare     de Jim, Ann Doran: la mare de Jim. 

   Producció: David Weisbart

   Guió: Nicholas Ray, Irving Shulman

   Música: Leonard Rosenman

   Fotografia: Ernest Haller 

   Estrena: 1955

   Rodatge: Los Angeles i Santa Mònica

   Nominacions

   Oscar al millor actor secundari per Sal Mineo

   Oscar a la millor actriu secundària per Natalie Wood

   Oscar al millor guió original per Nicholas Ray

   BAFTA per la millor pel.lícula

   BAFTA al millor actor estranger per James Dean

(Viquipèdia)

—————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Per evitar el dèficit, responsabilitat d’un President

Para evitar el déficit

To avoid deficit

(Catalan language)

 

<< En resum, és una veritat paradoxal que els impostos siguin avui excessivament alts i els ingressos per contribucions siguin massa baixos, així com que la forma més sana d’elevar els ingressos de l’erari sigui reduir ara els impostos. L’experiència en certs països europeus aconsella això. I la pròpia experiència d’aquest país amb la reducció d’impostos efectuada l’any 1954 també ho aconsella. I la raó és que només una total supressió de l’atur obrer és el que pot equilibrar el pressupost, i la reducció d’impostos del que pot fer transitable aquest camí cap a un total ocupació. El propòsit de reduir ara els impostos no és incórrer en un altre dèficit, sinó aconseguir una economia més pròspera que doni lloc a un excedent en el pressupost … >>

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 d desembre de 1962).

 

Septima Clark, la “arquitecta” de la lucha contra la discriminación racial en EE.UU. a quien Martin Luther King y Rosa Parks admiraron – BBC News Mundo

 

<< In summary, it is a paradoxical truth that taxes are today excessively high and income from contributions are too low, as well as that the healthiest way to raise the income of the treasury is to reduce taxes now. Experience in certain European countries advises this. And the own experience of this country with the reduction of taxes carried out in 1954 also advises it. And the reason is that only a total abolition of workers’ unemployment is what can balance the budget, and the reduction of taxes what can make the path to full employment passable. The purpose of reducing taxes now is not to run another deficit, but to achieve a more prosperous economy that results in a budget surplus … >>

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962)

 

—————————————————————–

LA FRASE

 

“Les pido un esfuerzo para conocer y reconocer lo que nos ha llevado hasta aquí. No somos unos delincuentes, no somos unos locos, no somos unos abducidos ni unos golpistas. Somos gente normal que quiere expresarse”

 

“La represión policial y las inhabilitaciones han sido la respuesta del estado español ante una demanda pacífica”

 

 

“Desde el punto de vista del autogobierno los últimos siete años han sido los peores de las últimas cuatro décadas. Ha habido una laminación de competencias y un menosprecio estremecedor contra la lengua, la cultura y el modo de vivir en Catalunya”

 

El Periódico

Carles Puigdemont

ELS COLORS DEL MÓN

 

La maledicció dels faraons

 

(és una continuació del ‘post’ anterior)

 

   …Però hi va haver un home que mai va donar crèdit a la llegendària maledicció dels faraons, precisament qui hagués tingut més motius per témer-la. Va ser Howard Carter, que va morir al març de 1939 per causes naturals.

   No obstant això, quan el govern egipci va acordar enviar els tresors de Tutankamen a una exposició, organitzada a Paris el 1966, Mohammed Ibraham, director d’Antiguitats, va somiar que es veuria amenaçat per mals terribles si permetia que sortissin de país. Va lluitar tenaçment contra la decisió, però va haver d’accedir en l’últim encontre al Caire davant les autoritats corresponents. Quan sortia de la reunió va ser atropellat per un automòbil i va morir dos dies després.

(READER’S DIGEST)

Howard Carter

 

—————————————————————————-

L’APOCALIPSI

 

La persecució de la llengua catalana | Franquisme

 

Cronologia de la repressió del català de 1560 fins a 2016 | l’Unilateral

 

La lògica i autèntica naturalesa i raó de Catalunya, immemorial nació catalana, en el seu camí cap a la independència

 

The logic and authentic nature and reason of Catalonia, an immemorial Catalan nation, on its way to independence

 

—————————————————————————-

PIANO,VIOLÍ I MÚSICA IMMORTAL PER UNA SOCIETAT DE CULTURA I PAU

 

—————————————————————————-

 

IrisiCaixa valida la tecnología ‘IonFlow’ para neutralizar virus tipo SARS

 

L’Institut d’Investigació de la SIDA IrsiCaixa ha realitzat un informe que mostra que la tecnologia IonFlow, de la firma sueca LightAir, neutralitza els virus que imiten la SARS–CoV–1 i SARS–CoV-2 en forma de gota sobre superfícies.

 

 

—————————————————————————–