β   Es van a altres nacions, a altres països, cap a altres exemples d’estudi, treball i d’investigació. Els investigadors no perden el temps perquè es perdre el futur. Aquí, festes i més festes, ponts festius, per les nits els càntirs d’alcohol i gresca sense fre i sense fi. També situacions d’atropellaments a bens públics. Els Premis Nobel, exemple d’educació, coneixements i responsabilitat passen de llarg en una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i en els que els índex de lectura són els més baixos d’Europa. No podria ser que en el denominat oci nocturn les Biblioteques Públiques mantinguessin un horari de nits? Seria això una revolució?

Això si, l’Acció Exterior de Catalunya, perseguida i castigada

   Mai l’han pogut suportar. Sempre contra Catalunya i per això sempre la independència. Si se la miren bé, veuran que Catalunya, immemorial nació catalana, ja no té res a veure amb la denominació Espanya. A passos de gegant com els del ‘El Gat amb botes’.

   Mentre els Premis Nobel passen de llarg, una Espanya arruïnada si no fos per l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya. Una Espanya el qual deute públic s’ha disparat el 125,3% del PIB. I encara a sobre l’Estat espanyol castiga el treball d’aquesta acció exterior, amb multes milionàries que porten a embargar el patrimoni dels representants (jutjats, castigats, empresonats, presos polítics catalans, exiliats polítics catalans, inhabilitats, multats…) i dels seus fills, que havien portat a terme aquesta tasca d’acció exterior. Un Estat espanyol que ha apostat per una repressió a Catalunya, sense fre i sense sentit.

   Per això els Premis Nobel passen de llarg de les nacions que formen Espanya. ¡Que inventen ellos! els deia Miguel de Unamuno. I ja veiem el resultat: un deute públic espanyol del 125,3% del PIB. A Catalunya, però, cada vegada més a prop de la independència, com a Escòcia.

Premi Nobel 

 

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Per evitar el dèficit i la inflació, responsabilitat d’un President

Para evitar el déficit y la inflación, responsabilidad de un Presidente

To avoid deficits and inflation, the responsibility of a President

 

<< Repeteixo: la nostra elecció més pràctica no rau en decidir-nos entre un dèficit de reducció d’impostos i un excedent pressupostari. Està entre dues classes de dèficits: un dèficit crònic, d’inèrcia, com a resultat no deseable d’inadequats ingressos i economia restringida, o un dèficit temporal de transició resultant d’una reducció d’impostos designada a ajudar a l’economia, augmentar les rendes públiques i aconseguir – i crec que això pot fer-se- un futur excedent pressupostari. El primer tipus de dèficit és senyal de debilitat i malbaratament. El segon reflecteix una inversió per al futur >>.

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 d desembre de 1962).

<< I repeat: our most practical choice is not to decide between a tax reduction deficit and a budget surplus. It is between two kinds of deficits: a chronic, inertial deficit, as an undesirable result of inadequate incomes and a restricted economy, or a temporary transition deficit resulting from a tax cut designed to help the economy, increase public revenues, and achieve – And I think this can be done – a future budget surplus. The first type of deficit is a sign of weakness and waste. The second reflects an investment for the future >>.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

History | Steel Valley Trail Council

<< No obstant això, tal com va assenyalar el senyor Mills, president de el Comitè de Mitjans i Arbitris de la Cambra, en aquesta mateixa setmana, el volum de el dèficit és cosa que caldrà observar amb certa preocupació, i la reducció d’impostos ha de anar acompanyada, com ell diu, d’<< un creixent control dels augments de despeses >>. I aquest és precisament el camí que pensem seguir en l’any 1963 … >>

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

<< However, as pointed out by Mr. Mills, president of the House Ways and Means Committee, this week, the volume of the deficit is something that will have to be observed with some concern, and the reduction of taxes has to be accompanied, as he puts it, by “a growing control of spending increases.” And that is precisely the path we plan to follow in 1963 … >>

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

 

—————————————————–

LA FRASE

 

<<El Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU ha criticat la llei d’amnistia del 1977, que està donant cobertura a tots els botxins del franquisme, ja siguin autors de desaparicions o de judicis sumaríssims. El comitè considera aquesta llei un “obstacle” per investigar les desaparicions forçades de la guerra del 1936 i de la dictadura franquista i demana que es castigui els autors de delictes “d’acord amb la gravetat dels seus actes>>.

(El Punt Avui)

 

Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU

Comité sobre Desaparición Forzada de la ONU : La Comuna – Presos del franquismo y represaliadxs del franquismo

 

—————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

Lladres de cadàvers de fa 3.500 anys 

 

Emparats per la foscor de la nit, els sacerdots de l’antic Egipte recorrien els camins de la vall en que jeien enterrats els faraons. Amb el major sigil, obrien els sepulcres llaurats a la roca i extreien els cadàvers dels seus taüts.

Uns després altres transportaven els seus lúgubres càrregues per una senda que abandonava la vall, per sobre de la divisòria de les muntanyes, fins a un nou i secret lloc de descans.

Saqueadores de tumbas, un oficio peligroso

Era el darrer intent dels sacerdots per eludir els lladres, que durant segles van assaltar les tombes plenes de riqueses dels grans emperadors egipcis.

Fins a les piràmides millor concebudes havien estat desvalisades. Per aquest motiu, els egipcis van deixar de construir-les cap a l’any 1500 abans de J.C. i, al seu lloc, van practicar galeries a l’interior dels penya-segats de la Vall dels Reis, a Tebes. Es coneixen avui com el temple de Luxor, els accessos van ser enginyosament amagats.

 

Religió – Egipte

(READER’S DIGEST)

—————————————————–

EL VIOLÍ EN ELS CORS

   Ja sigui en un carreró de Nova York o en un conjunt que valora la bona música mitjançant el so del violí, aquest instrument imprescindible amb la seva deliciosa melodia, transmet el desig d’escoltar i que el poble gaudeixi d’uns moments inoblidables estimant la música del violí i la cultura.

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

Sonrojo internacional: ‘The New York Times’ denuncia cómo España tapa los crímenes del franquismo | Diariocrítico.com

 

<<Hancox denuncia que en nuestro país todavía hay más de 100.000 desaparecidos del régimen de Franco sin identificar, cuyos restos mortales siguen sin ser exhumados. Son “los fantasmas que España intenta ignorar”, asegura, recordando cómo el juez Baltasar Garzón fue apartado de manera fulminante en la cuestión de los crímenes de la dictadura que desde el final de la Guerra Civil que él impulsó duró hasta 1975, año de su muerte. También el artículo recuerda que la ONU afeó a Mariano Rajoy y su gobierno la falta de implicación en asunto y que este organismo internacional ya dudó de la Justicia española en cuanto a parcialidad en este grave asunto>>.

Por Diariocrítico

(Lunes 12 de diciembre de 2016)

—————————————————-

Tratar con Remdesivir inmediatamente después del diagnóstico de COVID-19 reduce el riesgo de hospitalización y muerte en pacientes vulnerables por enfermedad grave en un 87%

L’estudi internacional es presentarà a la conferència internacional IDWeek i compta amb la participació de 562 persones no vacunades

 

—————————————————–