Ξ  (Segueix del ‘post’ anterior). Més llenya al foc. El Tribunal Constitucional espanyol podia haver ajudat molt davant una continuada situació d’injustícia i de la negació del diàleg i enteniment demanats pels governs catalans. Però no va ser així. L’autonomia de Catalunya no és una veritable autonomia pròpia d’una nació de nacions i d’un govern central responsable. Més aviat és d’una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Una veritable autonomia, en una democràcia, és la facultat de governar-se per les pròpies lleis.

Segismundo Moret en su casa dictando a los taquígrafos la Constitución autónomica de Cuba (noviembre de 1897)

 

   Farsa autonòmica, el camí cap a la independència

 

   L’autonomia de Catalunya, condemnada a una farsa, amb totes les seves lleis aprovades pel Parlament i impugnades de manera sistemàtica, per l’anterior president Mariano Rajoy (Partido Popular), suport Ciudadanos, i el seu Govern central, centralista, autoritari, nacionalista espanyol i contraris a l’autonomisme lliure i de progrés econòmic i social. Importants exemples es podrien comptabilitzar. El retorn a l’Edat de Pedra.

   Això sí, una ‘heroïcitat’ d’envergadura. Portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, de obligado cumplimiento, al Tribunal Constitucional espanyol i que, segons revelacions de la premsa, un Tribunal Constitucional presidit, en aquells moments, per una persona afiliada al Partido Popular així com alguns dels seus membres. Evidència supina: Sempre contra Catalunya i la llengua catalana. Raó evidencial pròpia d’un tema i solució d’ensenyament de secundària: Augment creixent de l’independentisme,autodeterminació i independència.

Sense l’Estatut ratificat

 

   Quatre anys per dictar sentència (2006-2010) -la pitjor- per part del Tribunal Constitucional espanyol, contra l’Estatut d’Autonomia de Calunya, ratificat pel poble, i emparat per una Llei Orgànica de obligado cumplimiento. Com destrossar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, immemorial nació catalana, i, sempre contra Catalunya! Actuaciones que recorden als països comunistes com ara aquesta història de Pegasus.

La revuelta catalana de 1934: l’Estat Català – Mirada sobre la Historia

La Pau catalana, la Pau de Catalunya, immemorial nació catalana: l’enorme fracàs de l’Estat espanyol davant del món lliure

 

 George Kaplan ‘l’espia’

 

   Però, entre la persecució de l’Estatut d’Autonomia (autonomia? de Catalunya i el cas Pegasus – l’espia George Kaplan a ‘Con la muerte en los talones’, d’Alfred Hitchcock- han passat moltes coses increïbles i terribles per comentar en un proper ‘post’.

CON LA MUERTE EN LOS TALONES (1959) -Parte 3/7- Cinemelodic

 

   El ciutadà George Kaplan no sap que és un espia, però, fa d’espia i no ho sap. Els dolents, als quals no importa el més mínim la dignitat humana, no ho saben i ho saben, però, han de fer el mal sobre un ciutadà que no és el que ells diuen que és. És igual, als inferns que ells mantenen, els dimonis perversos han de fer el mal, però, ja ho crec que acaben caient!

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

   

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY OF BETTER EDUCATION

 

<<Nuestro sistema actual; el nostre sistema docent nord-americà ha estat fundat sobre el principi de l’oportunitat per a l’ensenyament en aquest país havia de ser una cosa accessible a tots… no simplement per a aquells que puguin pagar…>> (JFK)

 

<< Our current system; Our American teaching system was founded on the principle that the opportunity for teaching in this country should be accessible to all … not just for those who can afford it … >>

<<Una avaluació de tot l’abast dels problemes docents, considerant les oportunitats docents com un procés continu de llarga durada, començant amb la formació preescolar i ampliant-se després a través de les escoles elementals i secundàries, col·legi, educació graduada, educació vocacional, formació professional, educació per als adults i mitjans docents per a la comunitat general com, per exemple, la biblioteca pública…>>

(President John F.Kennedy, Mensaje especial al Congreso, Washington, D.C., 29 d’ener de 1963).

<< An evaluation of the full scope of teaching problems, considering teaching opportunities as a continuous long-term process, starting with pre-school training and then extending through elementary and secondary schools, college, graduate education, vocational education, vocational training, adult education and teaching aids for the general community, such as the public library … >>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, d.c., January 29, 1963).

 

El president Kennedy va recomanar un esforç de quatre anys per consignar mil milions quinients mil dòlars per ajudar als Estats a elevar els seus mestres, construir noves escoles i desenvolupar projectes especials amb objectes de resoldre problemes docents als barris baixos i en regions rurals deprimides.

 

President Kennedy recommended a four-year effort to raise $ 1 billion to help states raise their teachers’ salaries, build new schools, and develop special projects to solve problems in slums and neighborhoods. depressed rural areas.

 

—————————————————–

LA FRASE

 

<<Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a home, cap tirania pot dominar-lo>>

Mohandas Gandhi 

 

—————————————————-

MÉS ENLLÀ  DE LA MÚSICA

 

Un nou esperit de conjunt

 

—————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

 

Un fàcil assassinat

El tristament cèlebre Jean Paul Marat, un dels líders més cruels de la Revolució Francesa, va morir apunyalat al bany el 1793. No hi ha cap misteri sobre les circumstàncies de la seva mort. Una idealista, la jove Charlotte Corday, li va seccionar l’aorta, a prop del cor, amb un ganivet de taula. Marat solia passar al bany la major part del dia i això va facilitar la feina de l’assassina. Avui se sap pels relats de l’època que Marat patia pruïja i ‘pityrias simplex’, cotó cutània que va contraure en amagar-se durant anys en soterranis i clavegueres. Per trobar alleujament s’asseia al bany, i així escrivia els seus virulents articles. Possiblement l’insuportable coïssor inspirava la seva verinosa ploma que a tants excessos va conduir durant el període del Terror. Va ser ironia del destí que contribuís també a la seva pròpia mort.

(READER’S DIGEST)

The infamous Jean Paul Marat, one of the cruelest leaders of the French Revolution, was stabbed to death in his bathroom in 1793. There is no mystery about the circumstances of his death. An idealist, young Charlotte Corday, severed his aorta, near his heart, with a table knife. Marat used to spend most of the day in the bathroom and this made the assassin’s job easier. Today it is known from the accounts of the time that Marat suffered from pruritus and ‘pityrias simplex’, skin itching that he contracted by hiding for years in basements and sewers. To find relief he would sit on the toilet, and thus write his virulent articles. Possibly the unbearable stinging inspired his poisonous pen which led to so many excesses during the period of the Terror. It was an irony of fate that it also contributed to his own death.

(READER’S DIGEST)

—————————————————–

L’APOCALIPSI

Humilien els presos polítics republicans de La Model

 

Marc Pons
Foto: Blog Ocupació Franquista de Catalunya
Barcelona. Dimarts, 20 d’agost de 2019. 

 

Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les autoritats del nou règim a Barcelona organitzaven una visita a la presó Model. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 22/08/1939), aquella visita va estar presidida pel general Orgaz Yoldi (cap dels Servicios de Ocupación), que va estar acompanyat pel tinent coronel Ruiz del Arbol. A la presó Model van ser rebuts per Isidro Castillón López, director de la presó Model i inspector de presons del règim; que s’havia fet tristament cèlebre per la seva insistent proclama: “un preso es la diezmillonésima parte de una mierda”.

Aquella visita va generar una important expectació, sobretot perquè el règim franquista havia fet seves les paraules del diplomàtic i escriptor Agustín de Foxá Torroba, que havia proclamat que els presos polítics de les penitenciaries franquistes eren: “una masa revuelta formada por mujerzuelas feas y jorobadas, niños anémicos y sucios, tipos cojos, obreros de mirada estúpida y maestritos amargados”. Segons la mateixa premsa, l’acte central d’aquella visita va ser “una misa cantada que se celebró en un altar instalado en el templete que sirve de oficina de control (…) en el momento solemne de la Elevación (el sagrament de l’eucaristia), se tocó el Himno Nacional (…) y finalmente se interpretó el himno del Movimiento (el Cara al Sol) cantado por todos los asistentes al acto”.

 

Foto: Blog Ocupació Franquista de Catalunya
Barcelona. Dimarts, 20 d’agost de 2019.

 

Una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i de les dictadures de mai acabar, alienes a una Europa lliure, democràtica i progressista.

 

—————————————————–

ELS EXILIATS POLÍTICS CATALANS A EUROPA

 

   A tot Europa, a tot el món lliures hi han independentistes que porten a terme les seves reunions, manifestacions, expressions, processos participatius i referèndums. Són adversaris polítics que mostren el seu rebuig als maltractes, incompliments, abusos, espoli fiscal, repressió, judicialització de la política, els nomenats ‘155’, prohibicions i coces contra la seva llengua immemorial…No són dimonis els independentistes, ni terroristes, ni separatistes, ni res del que a l’Estat espanyol s’escolta i es llegeix contra ells. Són defensors de la justícia, de la seva terra, del dret a decidir i de la democràcia. Són defensors dels drets civils i de la dignitat de la persona humana. Son defensors d’una veritable autonomia. No d’un Estatut d’Autonomia que no és el que el poble va ratificar.

   I han explicat i expliquen el per què són independentistes. Però, a la denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, els separatistes són els qui en lloc d’escoltar-los amb democràcia i intel.ligència, utilitzen la repressió i l’autoritarisme. Utilitzen Catalunya, immemorial nació catalana i la llengua catalana com a arma electoral com a predicadors del separatisme. 

Els representants polítics i eurodiputats catalans exiliats a Europa. L’independentisme forma part de la democràcia i del pensament lliure.

 

—————————————————–

La Caixa va destinar 3,5 milions en projectes socials a Catalunya el 2019

 

—————————————————-