Els enfrontaments entre el president John F.Kennedy, el President màrtir, i el Pentàgon i la Cia van ser constants. “No puc predicar la PAU aquí a casa nostra i arreu del món, mentre vosaltres conspireu per la guerra” els deia als militars falcons i espies ferotges. “Els ciutadans del món i que estimen a les seves famílies, no volen que el nostre apreciat planeta Terra es converteixi en un taüt gegantí per culpa d’una guerra nuclear”, avisava a la seu de les Nacions Unides. “Els Estats Units d’Amèrica no hem d’imposar una ‘pax’ americana, ni la PAU de la tomba, ni la PAU de l’esclau, sinó una PAU duradera i per sempre…” deia a la Universitat Americana. “El Vietnam del Sud és una terra molt llunyana, són els propis vietnamites els qui han de solucionar els seus conflictes. Els nostres joves soldats romandran empantanegats a la jungla, en una guerra que mai no podrem guanyar…” remarcava Kennedy en el transcurs d’una conferència de premsa sobre Vietnam i assetjat per centenars de periodistes.

   Va evitar una guerra mundial després del desastre de la invasió de Cuba (Bahía Cochinos), per part de la Cia, que el van enganyar. Va evitar una guerra nuclear -diàleg, negociació i pacte- en la denominada ‘crisi dels míssils’ de l’any 1962, en un enfrontament amb Cuba i la Unió Soviètica (Kennedy’s Cuban Missile Triumph).

  <<Però aquest tractat no ha de fracassar. Aquest petit pas cap a la seguretat pot ser continuat per altres més llargs i menys limitats, tot i que siguin més durs en la seva execució.Amb el nostre ànim i comprensió estimulats per aquest assoliment, seguim avançant per aquest dur camí del desitg més essencial dels éssers humans: el camí de la PAU>>, va manifestar després de la signatura del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears, el 7 d’octubre del 1963. Li quedaven dos mesos de vida.

Wikipedia

Signatura del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears. La Casa Blanca, Washington, D.C., 7 d’octubre del 1963.

   L’any 1963 va donar els primers passos per el restabliment de les relacions diplomàtiques amb Cuba. I aquell mateix any no només es va negar a enviar tropes de combat al Vietnam, sinó que com a Comandant en Cap de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica, va ordenar al Pentàgon la primera sortida d’un miler d’efectius militars del Vietnam del Sud, abans de finals d’aquell any. El seu propòsit era que abans de finalitzar l’any 1965 no quedés cap efectiu militar nord-americà en aquelles terres tan llunyanes. Aquella ordre mai no va ser complerta. Per evitar el seu compliment el president Kennedy va ser assassinat a Dallas, Texas, el 22 de Novembre de 1963.

  La guerra del Vietnam va marcar profundament el país. Al sud hi va haver 224.000 morts i un milió de ferits. Entre el Vietcong i l’Exèrcit nord-vietnamita, es calcula que hi va haver 1.100.000 morts i 600.000 ferits, a més de dos milions de víctimes civils. Si els Estats Units haguessin perdut la mateixa proporció de població que Vietnam, al Monument als Veterans de Washington no hi hauria 58.193 noms sinó, com a mínim, dotze milions.

El poble sempre massacrat

   Si a la valenta, heroica i indepenent Ucraïna hi hagués existit una taula de diàleg, treball i negociació, per part del Govern de Putin -governa des de l’any 1999-, molt de temps per exercir la culturai la civilització, les coses podrien haver anat d’una altra manera.

   L’educació, l’honestedat i la responsabilitat política són indispensables per governar amb saviesa. Per ser un bon mandatari, s’ha de ser un bon servidor públic, no un servidor de la guerra i la violència.

   Milions de ciutadans pensen i veuen les imatges d’Ucraïna i de Rússia. Milions de ciutadans de Catalunya pensen i veuen tot el que porta el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Ciutadans russos i ucraïnesos que viuen a Catalunya també ho veuen. El president espanyol, Pedro Sánchez, -el president sense la taula de treball pel diàleg i la negociació amb Catalunya-, ho veu tot això? Estan a favor de la Pau?

—————————————————–