∉ Guerra civil i ‘incivil’ d’Espanya i en la dolorosa imatge que més avall es mostra. Nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. És el camí del pedregar. Conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana. Representants catalans presos polítics, representants catalans exiliats polítics a Europa com a conseqüència de la judicialització de la política iniciada per l’expresident Mariano Rajoy amb el denominat ‘155’. No al diàleg i solucions polítiques. Sempre fugir d’Espanya i de Madrid per la constant persecució i repressió.

   Encara avui dia s’escolten i veuen la cridòria discursiva en el Senat espanyol de les autoritats d’altres regiones i Comunitats denominades ‘autònomes’. Autònomes? Es desprenen crits, odis, dictadures i el foment de l’espoli fiscal que ofega Catalunya. No, no es tracta de l’amnistía -càstig que per votar, mai es tenia que haver-se produït-, no, no es tracta del referèndum per l’autodeterminació de la nació catalana -Declaració Universal dels Drets Humans-, es tracta dels 22 mil milions d’Euros -9’5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del Govern central i centralista espanyol de Madrid. També se’n van cap a altres regiones i Comunitats autònomes que reben molt més del que aporten i que, a sobre, es rebaixen els impostos com és el cas de les Comunitats governades pel Partido Popular i que si paguen els ciutadans d’altres nacions i comunitats que formen Espanya. D’això, la dreta, extrema dreta i ultradreta en diuen ‘la igualdad entre todos los españoles’.

   Les grans autoritats i presidències d’altres Comunitats i regiones, criden des de dalt de la trona del Senat, que portaran al Tribunal Constitucional espanyol ‘qualsevol’ acord econòmic de l’Estat amb Catalunya. Ja hi està acostumada. Tot el que fa referència a la Catalunya pagadora i espoliada, cap al Tribunal Constitucional! Sempre contra Catalunya! Es la costumbre!, diuen a Madrid.

   La independència de Catalunya, immemorial nació catalana, és de justícia, raó, veritat, llibertat i necessitat urgent. 

Menys perdre el temps en baralles i més democràcia, cultura, educació i enteniment

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?

¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?

WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?

<<Parlo de pau per tant com la fi racional que ha de perseguir tot home racional. M’adono perfectament que els esforços per aconseguir la pau no són tan espectaculars com ho és la guerra, i que sovint, les paraules del que això persegueix solen caure en orelles sordes. Però la veritat és que no tenim entre mans cap altra tasca que sigui més urgent que aquesta>>. (JFK).

<<I speak of peace therefore as the rational goal that every rational man must pursue. I am perfectly aware that efforts to achieve peace are not as spectacular as war, and that often the words of those who pursue this tend to fall on deaf ears. But the truth is that we have no other task on our hands that is more urgent than this>>. (JFK).

<<Avui dia la despesa de milers de milions de dòlars cada any en armes adquirides amb el propòsit d’estar segurs que mai no les hem de fer servir és essencial per al manteniment de la pau. Però, amb tota seguretat, l’adquisició d’aquestes armes que van amuntegant-se inútilment als dipòsits, i que només poden destruir i no crear no és el mitjà més idoni d’assegurar la pau i molt menys el més recent>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<Today, spending billions of dollars each year on weapons purchased with the goal of making sure we never use them is essential to maintaining peace. But, surely, the acquisition of such weapons that are piling up uselessly in warehouses, and that can only destroy and not create, is not the most suitable means of ensuring peace and much less the most recent one.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

——————————————————————————–

LA FRASE

“El que s’obté amb violència només es pot mantenir amb violència”.

 Mahatma Gandhi

Mohandas Gandhi, pensador i polític indi (1869-1948)

Jawaharlal Nehru primer ministre de l’Índia (1889-1964)

——————————————————————————–

ESCENES

‘El foc i la paraula’

Atractiu, oportunista, immoral… Elmer Gantry (Burt Lancaster) és tot això i més. Així que el dia que ensopega per casualitat amb una reunió religiosa i s’adona que és tan fàcil treure diners sent predicador com guanyar-los en una partida de cartes… es converteix en la religió evangèlica. Això, unit a la bellesa de la germana Sharon Falconer (Jean Simmons), el porta a convertir-se a la religió Evangèlica. (Wikipedia).

Aviat es fa pastor, gràcies al seu carisma i la seva gran verborrea. Elmer pronuncia uns esfereïdors sermons sobre el dimoni, que el portaran a aconseguir la fama i la fortuna. No tot serà un camí de roses, ja que un periodista (Arthur Kennedy) intenta desemmascarar el veritable rostre de Gantry.

Quan es trasllada a la ciutat, Grady visita una casa de cites on coincideix amb Lulu Bains (Shirley Jones), una vella amiga, a qui va seduir i va abandonar. La noia intenta treure partit de la notorietat de Gantry, i per això li fa unes compromeses fotos que revelen la veritable identitat del reverend. A canvi dels negatius, li demana una important quantitat de diners. La ingènua Sharon decideix pagar el preu amb l’esperança de salvar Granty, de qui està profundament enamorada. Però els feligresos comencen a conèixer les transgressions del seu predicador. (Wikipedia).

Director: Richard Brooks

• Burt Lancaster: Elmer Gantry
• Jean Simmons: Sharon Falconer
• Arthur Kennedy: Jim Lefferts
• Dean Jagger: William L. Morgan
• Shirley Jones: Lulu Bains
• Patti Page: Hermana Rachel
• Edward Andrews: George F. Babbitt
• John McIntire: Reverendo John Pengilly
• Hugh Marlowe: Reverendo Philip Garrison

• 3 premios Oscar 1961: al mejor actor principal (Burt Lancaster), a la mejor actriz secundaria (Shirley Jones); y al mejor guion basado en una obra literaria (Richard Brooks)
• Premio Globo de Oro 1961: al mejor actor de cine – drama (Burt Lancaster)
• 4 Premios Laurel de Oro 1961: a la mejor película, a la mejor actriz secundaria (Shirley Jones), al mejor actor dramático (Burt Lancaster) y a la mejor actriz dramática (Jean Simmons) – 3° lugar
• Premio NYFCC 1960: al mejor actor (Burt Lancaster)
• Premio WGA 1961: al mejor guion dramático estadounidense – cine (Richard Brooks)
• Premio National Board of Review 1960: a la mejor actriz secundaria (Shirley Jones).

Burt Lancaster winning Best Actor

——————————————————————————-

ESTIMAR LA MÚSICA I LA CULTURA

La música actual -tot anomenen música- principalment als cantants de lletres d’estar per casa, provoca una situació de gresca permanent de música passavolant i efímera. Una gran exaltació de cridòria, però, amb un valor musical i cultural pobre i escàs. Fins i tot una repetida cantarella de cançons sobre situacions personals i privades que no interessen a ningú. Fa la sensació que sobre música, cant i cultura no entenen res de res. Negoci, pur negoci.

Oferim un exemple de música immortal i cultura exemplars. La veu del violí i de grans instruments que acompanyen a tota la gran l’orquestra.

——————————————————————————–