Ï   Ho anomenen espectacle de les guerres actuals. Els senyors dictadors militars que les provoquen, ho contemplen com a festes de focs d’artifici ben resguardats en els seus palaus. S’ha vist, es veu que el complex militar industrial, proveïdor d’aquestes guerres, fabrica unes bombes denominades de ‘raïms’ que, quan cauen i esclaten s’escampen arreu. Es tracte de fabricar bombes que quan pugen, baixen i esclaten s’assembli a un espectacle de focs artificials que tot el món contempla horroritzat. Menys els que les llancen, còmplices dels senyors de la guerra, i que contemplen a tota pantalla i color els horrors de la tècnica de la destrucció. Milers i milers de nenes, nens, avis, dones, homes, famílies senceres assassinats de manera brutal.

   Res de la intervenció del cervell i conducta humans. Sense cervell, sense conducta, sense cap responsabilitat, sense compasió, només aniquilar per aniquilar mitjançant la tècnica de la destrucció. I mentre, els ciutadans paguen amb els seus impostos les armes que els governs compren al complex militar industrial. Vénen a lloc unes paraules del President John F.Kennedy, ferm impulsor de la Pau: <<Si hem d’obrir noves portes a la pau, si hem d’aprofitar aquesta oportunitat de progrés; si hem de ser tan audaços i perspicaços en el nostre control d’armaments com ho hem sigut en la seva invenció, llavors demostrem a tot el món situat en aquest costat de la muralla i al que viu a l’altre costat de la mateixa, que els Estats Units, que una Amèrica forta també desitja ardentment la pau>>.

El Jurista

——————————————————————————–

LA FRASE

• “Podem pensar en la llibertat no com el dret a fer allò que ens plagui, sinó com l’oportunitat de fer allò que és correcte”.

  • “Podemos pensar en la libertad no como el derecho a hacer lo que nos plazca, sino como la oportunidad de hacer lo que es correcto”.

   

  • “We can think of freedom not as the right to do as we please, but as the opportunity to do what is right.”

  • Peter Marshall

   

  

  

  Iberlibro (ES)

   

  Ralph Pierre LaCock, més conegut pel seu nom artístic Peter Marshall, és un antic presentador de jocs, personatge de televisió, ràdio, cantant i actor nord-americà. Va ser l’amfitrió original de The Hollywood Squares des de 1966 fins a 1981 i té gairebé cinquanta crèdits de televisió, pel·lícules i Broadway.

• —————————————————————————–

Més enllà de la música màquina de les ‘barraques’

   Un dels dos joves catalans amb més puntuació -10- en els darrers exàmens de la Selectivitat, domina tres instruments musicals. Moltíssims joves estan preparats per escoltar la gran música. És un gaudi, però, també, un acert de la intel.ligència. El panorama de concerts que bombardegen  a la joventut és desolador, ensordidor, inhòspit i desenfrenat. Fins a altes hores de la matinada i setmanes seguides se’ls empeny cap a una  cridòria musical i repetitiva. Enorme publicitat només cap a l’opció de la música artificial i que deu proporcionar grans beneficis econòmics. Pels cantors en cridar ja n’hi ha prou. Pels joves  “ja us direm el que heu d’escoltar” i sempre amb els mateixos instruments. Apartats de la cultura de la gran i bona música. A la joventut se la  té que considerar millor, és mereix més respecte. Passa quelcom per obrir una altra carpeta?

——————————————————————————–   ESCENES

   The Verdict (Veredicte final) és una pel.lícula nord-americana de 1982 dirigida per Sidney Lumet i protagonitzada per Paul Newman, Charlotte Rampling, James Mason y Jack Warden en els papers principals. Va aconseguir 5 nominacions a l’Oscar.

   Frank Galvin (Paul Newman) és un advocat de certa edat, i vingut a menys, que passa el temps bevent i realitzant petits treballs. Un antic soci, Mickey Morrissey (Jack Warden), li recorda un cas que encara no ha conclòs i en el que Galvin ja hi havia intervingut: el d’una negligència mèdica -un part en què la mare queda en estat de coma- comesa en un hospital públic pertanyent a l’Esglèsia Catòlica de Boston (Massachusetts).

   Galvin realitza un gran esforç per treballar de nou de manera professional, i esbrina que aquest cas podria guanyar-se en un judici a favor dels familiars de la víctima. A mesura que prepara el cas, rep ofertes per arreglar l’assumpte sense anar a judici; però Galvin està disposat a jugar-s’ho tot, per aconseguir una important indemnització pels familiars i refer-se com advocat.

   Però, la part contrària, -l’Esglèsia Catòlica de Boston-, dirigida per l’advocat Ed Concannon (James Mason), també està decidida a guanyar el cas sigui com sigui i està resolta a aconseguir-ho utilitzant fins i tot tota classe de mitjans bruts per això fins el punt fins i tot subornar a una ajudant seva, Laura Fischer (Charlotte Rampling). També el jutge està en contra de Frank Galvin i tot, finalment, dependrà del veredicte final.

——————————————————————————–