ℵ   L’odi contra Catalunya, immemorial nació catalana i els catalans, ve des de Madrid. També d’altres regiones d’Espanya. Es veu cada dia a molta premsa espanyola. És una malaltia crònica. No és una nota en un bloc. És una repressió constant que posa en evidència el colonialisme espanyol sobre Catalunya, representat per un cada any superior espoli fiscal. Els números intel.ligents no fallen i rucs els catalans per acceptar-ho. La xifra de 22 mil milions d’Euros – un 8’5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. Això provoca un ofec econòmic i social d’envergadura.

Obsessió

   Enemics per sempre i sense convivència possible quan el Tribunal Suprem espanyol, tergiversa, canvia l’esperit i el sentit, modifica el que tothom sap que vol dir i busca acusacions que romanen fora de la realitat i de la Llei d’Amnistia, aprovada per majoria parlamentaria pels representants del poble del Congrés dels Diputats. Una obsessió, per part del Tribunal Suprem i alguns jutges, per presentar acusacions noves i inexistents com ja ha quedat demostrat que mai no van existir. La premsa catalana en parla extensament cada dia.

L’independentisme no és cap delicte

   Tampoc ho és preguntar al poble mitjançant un referèndum. Evidentment que la democràcia guanyarà si Espanya, de veritat, forma part d’una Europa lliure i democràtica i on l’independentisme no és cap delicte. En tot cas, l’independentisme català i la seva continuada repressió, és un fracàs vergonyós de l’Estat espanyol. L’Estat dels representants presos polítics catalans i dels exiliats polítics catalans a Europa. Seguint per aquest camí, la ‘Diada de l’Onze de Setembre’ de 2024, serà, sens dubte, un clam del poble català a favor de la independència i que, cada dia, des de Madrid, ens ho recorden amb tanta diligència repressiva. Retorn als anys XIX i XX a través del colonialisme actual.

Les firmes de la catàstrofe

   Enemics per sempre des de l’inici, l’any 2006, de tot el conflicte actual quan el candidat Mariano Rajoy, del Partido Popular, insta a totes les regiones d’Espanya a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya als quals, més tard, se’ls va sostreure l’Estatut d’Autonomia que havien votat.

Catalunya i l’Estatut, com a arma electoral

   Enemics per sempre quan l’any 2010 -prop de les eleccions generals- el candidat Mariano Rajoy, del Partido Popular, –sempre Rajoy!- porta la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol. El Partido Popular va fer mans i mànigues per aconseguir una majoria súper conservadora que deixés fet miques l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que havia votat el poble.

   Evidentment, a Espanya, el candidat Rajoy del Partido Popular, va guanyar les eleccions generals. Una vegada més Catalunya i el seu Estatut d’Autonomia, utilitzats com a arma electoral. També, quan els convé, fan servir la llengua catalana per posar més llenya al foc. El Partido Popular va anar, ha anat i segeuix anant per molt mal camí. La seva pèssima i incomprensible política ha anat fent créixer l’independentisme. Del sempre contra Catalunya!  i del ¡A por ellos! Ja es veuen les conseqüències.

Catalunya, immemorial nació catalana, tractada com una colònia

——————————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

ANUNCI DEL TRACTAT DE PROHIBICIÓ DE PROVES NUCLEARS 

<<No hi ha motiu per a complaences. Hem après en el passat que l’esperit d’un moment o un lloc pot desaparèixer i esfumar-se com el fum. Ens hem sentit defraudats més d’una vegada, i no tenim il·lusions que en el camí cap a la pau hi hagi ara dreceres importants. En molts punts, al voltant del globus, els comunistes prossegueixen els seus esforços per explotar la pobresa i la feblesa. La concentració d’armes convencionals i nuclears s’ha d’aturar com sigui>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963).

<<There is no reason for complacency. We have learned in the past that the spirit of a moment or place can disappear and vanish like smoke. We have been disappointed more than once, and we have no illusions that there are now any important shortcuts on the path to peace. In many places around the globe, communists continue their efforts to exploit poverty and weakness. Its concentration of conventional and nuclear weapons must be stopped at any cost>>.

(President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963)

<<Però ara, per primera vegada en molts anys, potser s’obri aquest corriol que condueix cap a la pau. Ningú no pot estar segur del que ens portarà el futur. Ningú no pot dir si ha arribat el moment d’una treva a la lluita. Però la Història i la nostra pròpia consciència ens jutjarà més durament si ara no fem un esforç per provar les nostres esperances mitjançant l’acció, i repeteixo que aquest és el moment de començar. Segons un vell proverbi xinès: “Un viatge de mil milles ha de començar mitjançant un sol pas”>>.

President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963.

<<But now, for the first time in many years, that path that leads to peace may open. No one can be sure what the future will bring. No one can say whether the time has come for a truce in the fighting. But History and our own conscience will judge us more harshly if we do not now make an effort to test our hopes by action, and I repeat that now is the time to begin. According to an old Chinese proverb: “A journey of a thousand miles must begin with a single step.”

President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963.

L’ALTRE CANDIDAT

   Robert F.Kennedy Jr., fill del que va ser Fiscal General dels Estats Units i Senador per Nova York, Robert F.Kennedy, i nebot del President John F.Kennedy, participa des de primers d’any com a candidat independent a la campanya per a les presidencials del mes de novembre. Circumstància que ignora la premsa catalana, principalment ‘Catalunya Ràdio’ i ‘Rac1’, que només fan esment del candidats Biden i Trump. La campanya de Kennedy reforça la tasca del President dels Estats Units com a primer servidor públic i com a objectiu fonamental de romandre al costat del poble i de totes les famílies dels Estats Units d’Amèrica. Igual que el seu oncle i el seu pare, romandre en la defensa dels seus conciutadans, la justícia social, una gran sanitat pública, el progrés i la Pau. La seva voluntat i actuació de que la grandesa dels Estats Units d’Amèrica, ha de ser la grandesa de tots els nord-americans.   

   El dia del gran primer debat celebrat a Atlanta, i, des de Los Angeles, el candidat Robert Kennedy Jr., va defensar la seva política com a candidat presidencial veient i escoltant els candidats Biden i Trump. Kennedy no va ser convidat per la CNN a Atlanta, però, si que va defensar les seves aspiracions polítiques des de Los Angeles (Califòrnia).

——————————————————————————–

LA FRASE

“El món ha anat de tragèdia en tragèdia, d’horror en horror, però els éssers humans seguim existint, enamorant-nos i trobant alegria a la vida”.

 “El mundo ha ido de tragedia en tragedia, de horror en horror, pero los seres humanos seguimos existiendo, enamorándonos y hallando alegría en la vida”.

“The world has gone from tragedy to tragedy, from horror to horror, but human beings continue to exist, fall in love and find joy in life.”

Paul Auster

Kinótico

——————————————————————————-