El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
Articles
Comentaris

Θ   Flota a l’espai a uns 400 quilòmetres de la Terra i dins la capa de la termosfera. L’espectacle va més enllà de la realitat meravellosa de la visió de l’espai i de la Terra. El blau ressalta i encisa. Els astronautes en donen fe i així ho transmeten i expliquen. Però, avui per avui, tot i que l’home va arribar a la Lluna degut a l’impuls del mateix home, no és per agafar un taxi o un òmnibus i exclamar “a la Lluna si us plau”! o “cap a l’espai i compte amb els asteroides”! Tampoc, fa dos mil anys a Galilea, Jesús no anava a predicar amb bicicleta.

   L’Estació Espacial Internacional allà es troba plantificada, sobre la Terra, els núvols i els seus mars. I un personatge terrenal molt  important i estimat hi va fer estada per uns moments en el seu viatge cap a la incalculable immensitat de l’Univers celestial. ‘I have a dream’ (Tinc un somni) va exclamar, l’any 1963, el reverend Martin Luther King Jr. I el somni nostre, ara, és de que el personatge molt important i senzill que va descansar uns moments a l’Estació Espacial Internacional, era el Papa Francesc en el seu llarg viatge cap a l’eternitat. Un somni que hem tingut.

   Debilitar a l’Església Catòlica i el cristianisme

   I en aquest mateix somni li hem recordat i fet present al Papa Francesc que a Catalunya, immemorial nació catalana, hi manquen sacerdots, molts sacerdots de l’Església Catòlica per predicar la paraula de Déu. Viure la seva paraula i els seus fets exemplars, és l’ensenyament del cristianisme fundat per Jesús de Natzaret. La manca de sacerdots fa que l’Església Catòlica perdi fidels, principalment els joves, i debiliti la força del cristianisme.

   Un exemple que el tenim molt a prop, tot i que ni ha molts més, és el que vam explicar al Papa Francesc -tot ha estat un somni d’un problema real-, durant la seva fugaç estada a l’Estació Espacial Internacional. Una estada de pas en la qual nosaltres, en somni, també hi érem. 

   Vuit esglésies i un prevere

   I el cas és el del prevere, ministre de Déu, ministre de l’Església i que ha de portar la parròquia de Santa Maria del Mar, de Palamós; la parròquia de Santa Eugència de Vila-romà, de Sant Joan de Palamós; la parròquia de Sant Martí, de Calonge; la parròquia de Sant Antoni de Calonge; parròquia de Sant Mateu, de Vall-llobrega; capella de Santa Maria de la Fosca (Palamós); ermita de Santa Maria de Bell-lloc (Palamós) i l’ermita del Monestir de Santa Maria del Collet o del Mar, de Calonge-Sant Antoni. Vuit esglésies que ha de fer-se càrrec un prevere -altres situacions com aquesta en molts llocs de Catalunya- amb tots els serveis litúrgics que això representa i especial atenció amb l’enfortiment de la fe mitjançant el catolicisme i cristianisme. 

La senyal del Papa Francesc

 

   El Papa Francesc ens va mirar i fer una senyal amb la mà, alhora que el somni va deixar de ser-ho i el Papa va desaparèixer cap a la grandiositat de l’espai i el temps. Vam moure les mans per acomiadar-lo i, tot seguit, vàrem interpretar la seva senyal la qual ens deia que el seu successor s’haurà d’encarregar urgentment d’aquesta situació que tant debilita el cristianisme en la seu de l’Església Catòlica: la manca de sacerdots al servei de les parròquies, un repte que el catolicisme i el Vaticà no poden postergar ‘In sæcula sæculorum’.

(Foto: Ramon Prats – Palamós)

La fe i l’eternitat tenen els seus camins

 

———————————————————————-

      EL DEURE I LA GLÒRIA

 

PER EVITAR EL DÈFICIT

PARA EVITAR EL DÉFICIT

TO AVOID THE DEFICIT

<<Repeteixo: la nostra elecció més pràctica no rau a decidir-nos entre un dèficit de reducció d’impostos i un excedent pressupostari. Està entre dues classes de dèficits: un dèficit crònic, d’inèrcia, com a resultat no desitjable d’inadequats ingressos i economia restringida, o un dèficit temporal de transició resultant d’una reducció d’impostos designada a ajudar l’economia, augmentar les rendes públiques i aconseguir -i crec que es pot fer- un futur excedent pressupostat. El primer tipus de dèficit és senyal de feblesa i malbaratament. El segon reflecteix una inversió per al futur>>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

 <<I repeat: our most practical choice is not between a tax-cutting deficit and a budget surplus. It is between two kinds of deficits: a chronic, inertia-driven deficit, the undesirable result of inadequate revenues and a tight economy, or a temporary transitional deficit resulting from a tax cut designed to boost the economy, raise revenues, and achieve—and I believe can be achieved—a future budget surplus. The first kind of deficit signals weakness and waste. The second reflects an investment in the future>>.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962)

———————————————————————-

LA FRASE

 

“Si alguien es suficientemente tonto para ofrecerme un millón de dólares por hacer una película, no soy tonta como para desecharlo”.

 

“If someone is foolish enough to offer me a million dollars to make a movie, I’m not foolish enough to turn it down”.

Liz Taylor

———————————————————————-