∝   

<<De quina mena de pau parlo? Quina mena de pau busquem? No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau. Estic parlant de l’autèntica pau, de la classe de pau que ajuda els homes i les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperances i construir una vida millor per als seus fills…; no una pau que sigui exclusiva dels americans, sinó una pau per a tots els homes i les dones; no una pau que només regni en el nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradora…>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<What kind of peace am I talking about? What kind of peace are we looking for? Not a Pax Americana imposed on the world by means of North American weapons. Not the peace of the grave or the security of the slave. I’m talking about authentic peace, the kind of peace that helps men and nations to develop, to have hope and to build a better life for their children…; not a peace that is exclusive to Americans, but a peace for all men and women; not a peace that only reigns in our time, but a peace forever, a lasting peace…>>.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

<<Parlo de pau perquè davant nostre s’alça el perill d’una nova guerra. La guerra total no té sentit en una època en què les grans potències poden mantenir grans i relativament invulnerables forces nuclears i negar-se a capitular sense recórrer a aquestes forces.No té sentit en una època en què una sola explosió nuclear conté gairebé deu vegades més la força explosiva emprada per totes les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial.No té sentit en una època en què els mortals verins produïts per un intercanvi nuclear serien transportats pel vent, l’aigua i la terra fins als darrers racons del globus per perjudicar fins i tot generacions que encara no han nascut>>. 

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

“I speak of peace because before us looms the danger of a new war. Total war has no meaning in an age when the great powers can maintain large and relatively invulnerable nuclear forces and refuse to capitulate without resorting to such forces. It has no meaning in an age when a single nuclear explosion contains nearly ten times the explosive force employed by all the Allied forces during World War II. It has no meaning in an age when the deadly poisons produced by a nuclear exchange would be carried by wind, water, and land to the farthest corners of the globe to harm even generations yet unborn.”

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963)

———————————————————————

LA FRASE

“No podem controlar les circumstàncies, però sí que podem controlar les nostres reaccions”.

“No podemos controlar las circunstancias, pero sí podemos controlar nuestras reacciones”.

“We can’t control circumstances, but we can control our reactions.”

Christopher Lee

(LOFF.IT)

———————————————————————-

Esperit de pau, esperit de cultura

♥   El gran mestre català, Pau Casals, va ser convidat pel president Kennedy a oferir un concert a la Casa Blanca. Ocorria el Novembre de 1961. A part de la música, el president i el mestre, es van reunir al Despatx Oval per parlar de pau, democràcia i llibertat. A Espanya, succés històric freqüent i horrible, hi havia una dictadura.

   Ara, segons algunes enquestes, impròpies d’una nació de nacions en una Europa moderna, progressista i democràtica, hi ha alguns joves que contesten -ignorància supina-, que preferirien una altra dictadura a Espanya. No n’han viscuda cap -els hi han tret les castanyes del foc- i no tenen ni idea de la terrible angoixa i foscor de quaranta anys de dictadura després d’una guerra civil i incivil que va durar tres anys i amb 600 mil morts. Les dictadures provenen d’un baixíssim enteniment d’humanitat, cultura i una mediocritat extrema. També les dictadures ofeguen el do de la llibertat, el bé més preuat després de la vida. 

   A aquests joves enquestats molt bé els aniria endinsar-se en els valors de la gran música immortal, com el de la cultura que prediquen i recorden molts directors d’orquestra. Més cultura, més educació, més persones i menys pantalles. També, veure, entre altres, aquestes tres pel.lícules: ‘La llista de Schindler’, ‘El mestre que va prometre el mar’ i ‘Aquesta terra és meva’.

———————————————————————-