Es tractava d’un somni, com en una pel.lícula, i no era precisament ‘Que bonic que és viure’, de Frank Capra i amb James Stewart. Es tractava d’un fet misteriós, però, no era cap pel.lícula. Em trobava, no sé com ni perquè, per uns carrers de La Bisbal d’Empordà i caminava i caminava sense parar. Alguns ornaments del Nadal es movien a la part alta dels carrers estrets moguts per un vent suau, i, mostraven una foscor anguniosa. El silenci era total, només el balbotejar d’unes campanetes de Nadal que, semblava ningú no les hauria posat. S’anava notant una foscor anguniosa, mentre un hàlit hivernal ho anava envoltant tot. Es feia fosc en uns carrers que, ja de per si, el sol i era renyit. Més lentament, caminava i caminava acompanyat de ningú, només d’un cert esverament. El sol, escàs, aliè a tot, abandonava de presa aquells llocs que s’anaven transformant en foscos i lúgubres.

   La por dins d’un somni real, imaginari o futurible? El record d’un film o, simplement, un misteri per resoldre. Em trobaria amb el senyor Sherlock Holmes i amb el ‘Gos dels Baskerville’? Buscava al meu voltant, mirava i mirava, però, no hi havia ningú en aquells carrers foscos i desèrtics. Buscava una sortida dins d’aquells carrers tètrics, encara que fos una escletxa per poder fer passar un cos suat i atemorit. No hi havia cap lloc per sortir! Escoltin, si us plau! Algú em pot ajudar? Un silenci total i estremidor acompanyat de portes i finestres tancades a pany i forrellat. 

   Caminava i caminava per uns carrers sense fi i dins un somni inexplicable o, explicable? Jo, no hi era. Jo, ja no existia. Era un somni. En aquells moments, dins el meu cap, un laberint, el de la pel.lícula ‘El resplandor’, de Stanley Kubrick amb Jack Nicholson. El laberint del terror, per Nadal. En el somni dels carrers sense sortida no hi apareixen, però, me’ls trobaré en el proper somni? Finalment, el soroll d’una campaneta em va fer remoure l’anim i l’esperit. Com el sotrac d’un nàufrag que albira un vaixell i agita els braços sense parar. Era el Pare Noel que saltant pels carrers i carregat amb un sac ple de joguines, arribava a un de molt fosc i estret per sortir d’aquell laberint anguniós. Les poques forces que em quedaven les vaig utilitzar per cridar ben fort i demanar auxili al Pare Noel, que es va parar i em va saludar agitant la mà. Les joguines del seu enorme sac  carregat a la seva esquena eren pels nens i nenes que les esperaven amb joia.  

   Per a mi, també hi va ver un regal del Pare Noel. La sortida del laberint i el retrobament amb la llibertat, el do més preuat per l’ésser humà. Regal que, de tot cor, desitjo a aquelles persones injustament empresonades i també a aquelles que pateixen injustament la presó de l’exili tot i haver estat amnistiades per la llei. 

iStock

———————————————————————-

LA FRASE

“La fam ens va deixar sense animals i sense forces per viure.”

“El hambre nos dejó sin animales y sin fuerzas para vivir.”

“Hunger left us without animals and without the strength to live.”

Rangison Harugura

Oxfam Intermón

———————————————————————-

Bon Nadal i Any Nou 2026, amb salut, llibertat i Pau.

Feliz Navidad y Año Nuevo 2026, con salud, libertad y Paz.

Merry Christmas and Happy New Year 2026, with health, freedom and peace.

Desde la Fe

———————————————————————-