No d’ells sinó dels habitants terrícoles. No de la guerra de les galàxies, que també, però, sobre tot, de la guerres dels terrestres que es maten els uns als altres. I si n’hi ha que ho fan amb una crueltat extrema, són els poderosos de les armes atòmiques i nuclears, assassinant sense escrúpols a nenes, nens, dones, homes i ancians. Milers de civils. Diuen protegir els drets de les dones, però, les maten amb uns bombardejos sobre cases, edificis de civils, escoles, hospitals…Bombes i explosions de la bogeria. Quina por i mala consciència la dels disparadors! I no diguem la dels governants paranoics que provoquen un desastre humanitari i, després, pensen (?) el que han fet.

La Terra, un immens taüt?

   Els galàctics, que hi són, saben el que va dir i prometre a la seva campanya electoral de 2024, Donald Trump. No més guerres! va prometre als votants americans -que s’ho creuen tot- i que posaria fi a les guerres, no que les començaria. Els anys següents, en canvi, ha ordenat atacs militars a set països. La seva gana d’intervenció militar creix a mida que l’alimenta. Per això, els galàctics, que sempre han estat savis i pacífics s’ho miren amb estranyesa, perplexitat i extraordinària precaució. No fos que fossin acusats i calumniats de voler atacar als terrícoles amb armes de destrucció massiva que, al capdavall, el món ja veu els resultats de qui les té. Aquest món del planeta Terra que la ignorància i estupidesa d’alguns vol convertir en un immens taüt.

La preocupació deWemher von Braun

   Ja ho deia Wemher von Braun, una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial, i que va expressar la seva preocupació per la militarització de l’espai, avisant sobre el perill d’utilitzar-lo per albergar armament en lloc de fins pacífics. En els seus últims anys, segons testimonis, va advertir sobre la creació d’una <<falsa amenaça extraterrestre>> per justificar la inversió en armes espacials i augmentar la militarització. Wember von Braun va ser l’encarregat de dirigir els treballs d’enginyeria tècnica de la missió Apolo 11 i fer possible el projecte del President John F.Kennedy, d’aconseguir fer arribar l’home a la Lluna i fer-lo tornar sa i estalvi a la Terra. Aquest fet de progrés en tots els camps científics, tecnològics, industrials i d’investigació va tenir lloc el 20 de juliol de 1969. Kennedy va confiar  en Wernher von Braun per dirigir el Marshall Flight Center, consolidant la carrera espacial nord-americana.   

(Regio 7)

‘Indignació’

(Space Age Chronicle)

‘Admiració’

———————————————————————

LA FRASE

“Cada persona és digna de respecte, independentment de la raça, religió o gènere”.

“Cada persona se digna de respeto, independientemente de su raza, religión o género”.

“Every person is worthy of respect, regardless of their race, religion or gender”.

Sidney Poitier

Hometowns to Hollywood

———————————————————————

La música que pot canviar la vida

   Des dels silencis dels paradisos desèrtics es pot interpretar i escoltar la millor música del món. És un so que no té res a veure amb el de les explosions de les bombes. El primer, el de la melodia, és glòria; el segon, els crits esgarrifosos dels inferns. No crec que, en aquests moments, es trobin turistes a l’Iran, però, diuen, que sempre es localitzen catalans en els llocs més recondits i perillosos del món. Són els aventurers de Marco Polo que creuen amb Moby Dick i que, després, no poden tornar a casa. No es pot volar amb avió, però, sí que es pot travessar el desert amb camells. Com el Dasht-e Kavir (Gran Desert Salat) el més gran de l’Iran. Una vasta conca d’uns 77.600 km2 al centre de l’altiplà iranià, caracteritzada per aiguamolls salats.

   S’imaginen asseguts en un oasi de pau i en una nit de Lluna plena escoltant l’Adagi en sol menor, l’obra més bella, melancòlica i famosa de Tomaso Albinoni? Tot i quel’original és Adagio di Albinoni, va ser reconstruït per el musicòleg Remo Giazotto el 1945. Ves per on l’any en que va acabar la Segona Guerra Mundial!

   Tant de bo acabi de seguida aquesta penosa i triste guerra a l’Iran, que mai no tenia que haver començat. Tant de bo, l’Adagio di Albinoni, l’obra més bella, melancòlica i famosa pugui foragitar la guerra per la Pau i la vida. Totes les guerres. Tot l’armament.

———————————————————————————————