Universal social security and health for all Americans, instead of pointless wars

“Ara, per què som aquí? Quin és el problema que divideix i desperta tanta preocupació? Prendré un cas que pot ser típic, una família que es pot trobar a qualsevol part dels Estats Units”.

“Now, why are we here? What is the issue that divides and arouses so much concern? I will take a case that may be typical, a family that can be found anywhere in the United States.”

“El marit ha treballat molt tota la vida i està jubilat. Potser ha estat empleat, venedor, viatjant o treballant en una fàbrica, botigues o el que sigui. Sempre ha volgut pagar-se els seus propis diners. No demana a ningú que el cuidi; vol cuidar-se ell mateix. Ha criat la seva pròpia família, els ha educat; els seus fills ara estan sols. Ell i la seva dona cobren la seguretat social, que pot ser de setanta-cinc dòlars, cent, cent vint-i-cinc en els trams més alts, diguem cent. Té una pensió d’on treballava, fruit d’anys d’esforç”. 

“The husband has worked hard all his life and is retired. He may have been a clerk, a salesman, traveling or working in a factory, stores or whatever. He has always wanted to pay himself his own money. He doesn’t ask anyone to take care of him; he wants to take care of himself. He has raised his own family, educated them; his children are now on their own. He and his wife collect Social Security, which may be seventy-five dollars, a hundred, a hundred and twenty-five in the higher brackets, let’s say a hundred. He has a pension from where he worked, the result of years of effort.”

“Ara, doncs, les seves necessitats bàsiques estan cobertes. És propietari de la seva casa. Té dos mil cinc-cents o tres mil dòlars al banc. I després la seva dona es posa malalta (i tots estarem a l’hospital, 9 de cada deu, abans que finalment morim, i sobretot quan tinguem més de 65 anys), ara ella està malalta, no només durant una setmana, sinó durant molt de temps. Primer van els dos mil cinc-cents dòlars, que ja no hi són. Després hipoteca la seva casa, tot i que pot tenir algunes dificultats per fer els pagaments de la seva seguretat social. Després va amb els seus fills, que també estan molt carregats perquè estan pagant les seves cases i les seves malalties, i volen educar els seus fills. Aleshores els seus estalvis comencen a desaparèixer”.

Diari ARA

“…and we’re all going to be in the hospital, nine out of ten, before we finally die, and especially when we’re over 65), now she’s sick, not just for a week, but for a…”

“So now his basic needs are covered. He owns his house. He has two thousand five hundred or three thousand dollars in the bank. And then his wife gets sick (and we’re all going to be in the hospital, nine out of ten, before we finally die, and especially when we’re over 65), now she’s sick, not just for a week, but for a long time. First there’s the two thousand five hundred dollars, which is gone. Then he mortgages his house, although he may have some difficulty making his Social Security payments. Then he goes to his children, who are also very burdened because they’re paying for their houses and their illnesses, and they want to educate their children. Then his savings start to disappear.”

(President John F.Kennedy, Madison Square Garden, Nova York, 20 de maig de 1962).

(continuarà en un altre ‘post’)

(to be continued in another post)

——————————————————————

LA FRASE

“Segons una enquesta recent, les dones afirmen sentir-se més còmodes desvestint-se davant dels homes que davant de dones. Diuen que elles es tornen massa crítiques; mentre que nosaltres els homes, és clar, simplement ens tornem agraïts”.

“Según una reciente encuesta, las mujeres afirman sentirse mas cómodas desvistiéndose ante los hombres, que ante mujeres. Dicen que ellas se vuelven demasiado críticas; mientras que nosotros los hombres, por supuesto, simplemente nos volvemos agradecidos”.

“According to a recent survey, women claim to feel more comfortable undressing in front of men than in front of women. They say that they become too critical; whereas us men, of course, simply become grateful”.

Robert De Niro

Fotogramas

———————————————————————-