La veritable democràcia, no la de fer riure i la dels cavallets, no es sosté amb falses aparences i milions de cartells escampats, penjats i enganxats. Per aconseguir ser votats per aquells ciutadans que s’ho creuen tot, la capacitat humana i política pot ser capaç de fer tornar al bo de King Kong de la seva terra, segrestat i encadenat. I no mitjançant uns dibuixos a la pantalla, sinó, a través de la més extrema realitat, com romandre prenent un còctel amb la llimona més exòtica i rebel en el ‘The Dead Rabbit’ (El Conill Mort), reconegut, en dos ocasions, com ‘El Millor Bar del Món’ i com el millor de Nova York. Cóctel, naturalment, en companyia del goril.la King Kong, però no, el del rotllo de cel.luloide de la pel.lícula. Sino amb qui et pots trobar caminant, qualsevol dia,  pel carrer. Mai se sap.

   El còctel rabiós ja comença a fer el seu efecte ,i, veus coses, les penses, les comentes, les escrius i, fins i tot, les pots veure dobles a mesura que el còctel va entrant. Les tens al cap i et preguntes si poden ser reals o, només, són en el rotllo de cel.luloide. Ens ho preguntem mentre veiem des de rere d’un finestral del ‘The Dead Rabbit’, com l’actor Jacob Elordi, d’origen basc, creua l’asfalt. Al menys, l’home, se li sembla molt i no es pot deixar de recordar aquelles frases.

L’adéu del Monstre de Frankenstein

   “Pero es verdad que soy un desgraciado. He asesinado al encantador y al desvalido; he estrangulado al inocente mientras dormía, y le apreté la garganta hasta morir a quien nunca me perjudicó ni a mí ni a ningún otro ser vivo.

   “Y, ahora, aquí yace mi creador, blanco y frío por la muerte.

   “No temáis que sea el instrumento de futuras maldades. Mi trabajo está casi acabado. Buscaré mi propio sacrificio.

   “Morir es mi único consuelo. Corrupto por mis crímenes y destrozado por el remordimiento más amargo, ¿dónde podría encontrar descanso, sino en la muerte?

   “¡Adiós!

   “Pronto -gritó con triste i solemne entusiasmo-, pronto estas miserias que me queman se extinguirán. Ascenderé triunfalmente a mi pira funeraria. Mis cenizas serán barridas hacia el mar por los vientos. Mi espíritu dormirá en paz. Adiós.”

   L’intèrpret de la pel.lícula ‘Frankenstein’, de Guillermo del Toro, si és que és una pel.lícula, com és que només es pot veure a cinemes ‘seleccionats? És per què fa massa por? El senyor Trump sí que en fa  de por! Els ciutadans seguidors de la pantalla gran -que és com ha de ser el gran cinema i en format propi i essencial-, no poden gaudir d’aquest dret cultural universal? O és que és millor la pel.lícula de 1931, de James Whale?

   Mentre la copa del còctel va quedant buida s’escolta una veu. És la d’un ciutadà nord-americà -de Brooklyn- d’uns 90 anys que recorda que va treballar a la Casa Blanca, sota la presidència de Kennedy, i que viatja amb freqüència a Catalunya. “Cataluya és una gran nació, ja ho va dir el gran mestre de la música i la llibertat, Pau Casals, amic personal del president Kennedy. Catalunya és una gran nació i va tenir el Parlament més antic del món (segle XI). Molts ciutadans de Catalunya no veuen el que això representa i quan afecta al seu progrés i llibertat. Catalunya és una gran nació -exclama-, com és que els seus Molt Honorables Presidents de la Generalitat, grans demòcrates i progressistes mundials, són sempre amenaçats, acusats, perseguits, jutjats, castigats i exiliats? Per què Cataluya és la primera en contribuir al progrés econòmic d’Espanya i la desena en rebre molt menys del que li pertocaria? Es tracta d’un espoli fiscal? Per què la llengua catalana -parlada per més de 10 milions de persones al món- no és encara idioma oficial a la Unió Europea? Moltíssims catalans consideren, -viscuts el “a por ellos”!, la presó i els exilis- que Catalunya és una colònia d’Espanya, per què? És estrany que hi hagi tant independentisme”? Un nord-americà coneixedor de la nació catalana.

Mentre, a Brooklyn, Nova York, l’entrenador badaloní dels ‘Brooklyn Nets’, Jordi Fernández, va portar la festivitat de Sant Jordi als Estats Units. Després de fer una lectura i participar en una conversa amb centenars d’alumnes de Brooklyn, Fernández va repartir llibres i roses als estudiants.

   El conegut actor Jacob Elordi ja ha travessat el carrer. Plovinejava. No sabem si era ell, però, si semblava.

Mundo Deportivo

Jordi Fernández, brings Sant Jordi back to Brooklyn schools

Meanwhile, in Brooklyn, New York, the Badalonian coach of the Brooklyn Nets, Jordi Fernández, will bring the Catalunya Sant Jordi festivities to the State Units. After giving a reading and participating in a conversation with hundreds of Brooklyn students, Fernández will distribute books and roses to the students.

——————————————————————–

LA FRASE

“L’actor ideal no ha de tenir ànima, perquè ha de rebre l’ànima dels altres. I aquesta manca d’ànima és una de les raons per les quals la professió d’actor sempre ha resultat una mica sospitosa a l’autoritat oficial.”

“El actor ideal no debe tener alma, porque tiene que recibir al alma de los demás. Y esta carencia de alma es una de las razones por las que la profesión de actor siempre ha resultado un tanto sospechosa a la autoridad oficial.”

“The ideal actor must not have a soul, because he has to receive the soul of others. And this lack of soul is one of the reasons why the profession of actor has always been somewhat suspect to official authority.”

Vittorio Gassman

 

Buenos Aires – italiani.it

“L’arc de Sant Martí, una pluja d’estiu, en els ulls de la gent que veig pel carrers…” 

Quin món tan bonic!

Els arbres verds, flors i colors, un vespre dolç quan sóc amb tu. I penso dins meu: quin món tan bonic!

Un cel ben blau amb núvols blancs, el dia clar, foscor a la nit. I penso dins meu: quin món tan bonic! 

L’arc de Sant Martí, una pluja d’estiu, en els ulls de la gent que veig pel carrer. Amics he trobat. -Com va? Com estàs? Poder dir ben fort: t’estimo a tu!

El plor d’un nen, veure com creix…no sé res més, no hi ha secrets. I penso dins meu: quin món tan bonic! I penso dins meu: quin món tan bonic!

Que el món sencer la canti cada dia!

Tothom qui estimi la Pau, en lloc de la guerra, que ho faci. També, tothom que estimi i treballi pel progrés humà, que ho faci. És que la vida no pot ser considerada, ni per un moment, apagada per la guerra. Els tirans i dictadors paranoics que la patrocinen, haurien de ser desterrats al planeta més llunyà i fosc de l’espai. La Terra no és lloc per a guerres, sinó, per salvar vides i per la Pau. Aquesta és la finalitat més important del camí pel que transcórrer la intel.ligència humana; l’altra, correspon a la més absoluta burreria i submissió a la bogeria. Els qui burgen per la destrucció del planeta Terra i de la Família de l’Home, que pugin a un ‘rocket’ i vagin a parar al planeta més allunyat de la civilització humana. El mal que estan fent és propi de la profunditat dels inferns. Milions de famílies destrossades per les guerres.

   Que el món sencer la canti cada dia: “What a Wonderful World”, optimisme, bellesa natural, connexió humana, Pau, i, Louis Armstrong.

   Ah! i per sobre de tot, quan votin no s’equivoquin!

   Ah! i por encima de todo, cuando voten, no se equivoquen!