Que te la pots posar o treure a conveniència. També te la poden posar amb una ràbia sense contenció. O, com Sant Martí de Tours, soldat romà, monjo i bisbe que quan es trobava prop de la porta de la ciutat d’Amiens (França) es va trobar una persona gairebé nua i mendicant. El Sant es va dirigir i va tallar amb la seva espasa la meitat de la capa i li va oferir. No li va donar tota perquè pertanyia a l’exèrcit de Roma i per tant, no va ser tampoc cap provocació. Una mostra d’aquest acte la podem contemplar en una escultura a l’altar de l’església de Sant Martí de Calonge de les Gavarres. El cas de Sant Martí seria un cas de treure’s la meitat de la capa i que, si va ser considerat Sant no va ser per aquest fet, sinó per nombrosos altres treballs d’exaltació i defensa del cristianisme.

———————————

Un altre exemple seria el terrible cas del capità Alfred Dreyfus (1859-1935), de l’exèrcit francès. Fou un escàndol polític que va dividir França durant els darrers anys del s.XIX. El capità no es va posar ni treure cap capa: li van col.locar amb una maldat infinita. La capa negra de la falsa acusació d’espionatge i traïció que ell mai no va cometre. Un altre ho va fer, però, és clar, Dreyfus era jueu ,i, gran part dels grans poders de França se li varen tirar al damunt. Ja l’escriptor Émile Zola ho va denunciar durant l’afer Dreyfus, en un gran article publicat al diari ‘L’Aurore’, el 13 de gener de 1898: «J’accuse…», «Jo acuso…!».

El veritable traïdor havia estat el major Ferdinand Walsin Esterhazy. Desprès d’un llarg camí i d’un patiment indescriptible, el capità Alfred Dreyfus va ser absolt i rehabilitat. La capa negra que li havien posat se la va endur el vent de la veritable justícia i la dignitat. Ara, lluïa la capa d’un militar exemplar, bon ciutadà i gran patriota.

———–

Un altre personatge més proper i d’actualitat que no porta cap capa, però, que li han posada molt negre, és a l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Un bon president progressista, practicant del diàleg com a camí per la pau i el progrés de les nacions que formen Espanya. No a una Espanya estancada amb veus de fanatisme, sinó oberta a un futur de grandesa i prosperitat per a tots els seus conciutadans lliures. Com a predicador de la fe política al servei del poble ha donat sempre suport a l’actual president progressista espanyol, Pedro Sánchez, ambdós des de la causa socialista. Per això i des de la honestedat política i de servei al poble, causa sensació i situació inexplicable aquesta capa negra posada sobre l’expresident. Com el guantàs al qual se sotmet. Valor afegit i premi al que fou president d’Espanya.

És molt gros tot això i s’haurà d’aclarir tot, tot i tot. Si cal se suspenen totes les vacances dels mesos de juliol i agost per treballar de manera exhaustiva i tenint en compte els puntuals i elevats sous de les persones intervinents. Els pobles de les nacions que formen Espanya, creients en una veritable democràcia, esperen les paraules de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Hi han, també, els que, tot revisant la història d’Espanya, parlen d’un cop d’estat i recorden, entre altres, al president Adolfo Suárez. Després, seria l’Espanya dels cops d’estat. Com un costum, és clar! 

 

———————————————————————-

 LA FRASE

 

«El cinema té la capacitat de guarir i d’entendre per què som com som.»

 

«El cine tiene la capacidad de sanar y de entender por qué somos como somos.»

 

«Cinema has the capacity to heal and to understand why we are the way we are.»

 

Carla Simón

 

———————————————————————-