La nova frontera

   En la recent trobada informativa organitzada a Madrid per el Fòrum Europa, la líder del PP català, Alicia Sánchez Camacho, assegurà que les eleccions catalanes «són trascendentals per Catalunya i per Espanya, perquè amb aquestes començen els canvis a Catalunya i a Espanya». Efectivament, el 28-N representarà per la nació catalana la resposta del poble que va referendar l’Estatut a una autonomia tutelada que no té res a veure amb la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis, segons una veritable autonomia pròpia d’un Estat de dret democràtic. Per tot el que estem veient, els jerarques de la dreta nacionalista i autoritària espanyola no han entès res del que vol dir ser l’Estat autonòmic que la Constitució espanyola estableix. Si el referèndum -trascendental per l’Estatut de Catalunya i pel poble català- no va significar res per el PP que ens va llençar el nostre Estatut d’autonomia a un Tribunal Constitucional caducat i nacionalista espanyol, poca significació els deu merèixer la Constitució espanyola. Si aquesta va ser i és respectada, més ho té que ser-ho l’Estatut que el poble de Catalunya vol, aprovat per el Parlament, el Congrés, el Senat i signada la llei per el rei. Sense cap més retallada. Escoltin, abans de les eleccions del 28-N, Catalunya ha de recuperar la totalitat del seu Estatut. Si no és així, les eleccions sí que seran l’inici d’un camí trascendental per Catalunya: la independència. Una nació catalana espoliada -22 mi milions d’euros surten per a no tornar, el 10 per cent del PIB català- i tant maltractada. Ja no es pot esperar més.——————————-La senyora Sánchez-Camacho diu que «el PP és l’únic que pot limitar el nacionalisme independentista». Tant si es tracta de pregunta, resposta o afirmació el suspès és evident. Carabasa pel juny i doble carabassa pel setembre. No saben que Catalunya ja era una nació independent i que ens va ser robada per la força de les armes? De veritat creuen que el poble que estima la seva terra i la llibertat, ho oblidarà mai? Es pensen que el poble català, malgrat les tones de bombes que el feixisme ha llançat damunt de les nostres famílies – la història per testimoni-, té cap classe de por per lluitar de manera democràtica en la recuperació de la independència? Mirin, d’ençà el dia que Aznar i Rajoy en representació del PP vàren demanar signatures en contra de l’Estatut -hi havia molta gent que creia que era contra Catalunya-; el boicot contra productes catalans; la primera retallada de l’Estatut; el PP el porta davant el TC tot i refrendat pel poble; el Defensor del Pueblo «espanyol» i altres comunitats autònomes s’afegeigen al carro del PP; quatre anys d’espera per part d’un TC amb recusacions per part del PP i caducat; no atendre la petició de la Generalitat al PP, perquè retirés el recurs contra l’Estatut; varis intents de sentència que fracassen fins a fer sortir la que pugui fer més mal a la dignitat de Catalunya; més llenya al foc per part del Defensor del Pueblo «espanyol», PP i Ciutadans i, finalment, dos milions de catalans es manifesten el 10-J per defensar un Estatut sencer i proclamar que Catalunya és una nació i que, com a tal, no descansarà per aconseguir -ara ja és un clam fort i continuat- la independència.——-—————————De 1893 a 1914 va romandre a Àfrica del Sud, dedicat a la defensa dels 150.000 indis allà residents, va fundar la Transvaal British India association i el diari Indian opinion. D’ençà 1906 va aplicar la seva doctrina lluitant contra la llei anti-asiàtica del Transvaal, i va finalitzar el seu Hind Svaraj (Home Rule indi). De retorn a l’India, es va mostrar lleial als britànics durant la primera guerra mundial. Però s’hi va enfrentar de manera decidida després dels sagnants fets d’Amritsar(Abril 1919), i va cridar a l’India a una campanya general de no violència i de no cooperació. Gandhi es va convertir en l’ànima del moviment de protesta, que va practicar la doble tàctica de no participar en els emprèstits, desconeixement de l’existència dels tribunals, boicot a les escoles del govern, no acceptació de cap càrrec civil ni militar, al mateix temps difusió del «svadesi», reivindicació de la independència nacional. Una i altra vegada va ser empresonat. A Londres va reclamar la independència de l’India, al no aconseguir-la va continuar la seva campanya de desobediència: va tornar a ser empresonat per tres vegades (1932-1933), i va fer vaga de fam per cridar l’atenció sobre la situació dels pàries. Al ser alliberat per darrera vegada (1944), després de dos anys de presó i una duradora vaga de fam, va participar en les negociacions que vàren portar a la independència de l’India, però també -contra la seva voluntat- en la separació del Pakistàn (1947). El 30 de gener de 1948, un « brahmán» fanàtic va assassinar Gandhi, amb gran dolor de l’India entera.—————————————-Si els hi plau, poden puntejar el vídeo següent: watch?v=IwGIztKWpAo

——————————————————————–   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Un encert de Guifré el Pelós va ser la formació del nucli Barcelona-Osona-Girona; que fou intencionada ho demostra el fet que el destinés a l’indivís entre els dos germans Guifré i Sunyer en lloc de partir-lo en lots individuals com els dels altres germans. És possible que la formació d’aquest lot obeís a un desitg de major fortitud, per raons estratègiques; originàriament, cent anys enrera, Osona semblava destinada a l’expansió del comtat de Cerdanya. (Ramon d’Abadal – Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Perquè es qualifica de trascendència històrica la figura de Ramon Berenguer I?

   EL LEMA de la setmana.- «La nostra vida està feta més pels llibres que llegim que per la gent que coneixem«. Graham Greene.

——————————————————————–