La nova frontera

   Des de fora del camp i més encara des de fora del terreny de joc, les coses es veuen diferent. I si no ets aficionat al futbol, la comprensió i opinió poden ser d’una diversitat prismàtica. Des d’aquest terreny o, des de fora de joc, vaig quedar impressionat a l’escoltar i llegir les paraules de Cesc Fàbregas el dia de la seva presentació sobre la gespa del Camp Nou, davant d’uns 35 mil aficionats. A fora n’hi havia molts més que vàren escoltar-lo i, em refereixo a tots aquells que no som aficionats al futbol i que, afortunadament, podem canviar de dial o de canal davant l’allau de retransmissions futbolístiques amb coets i petards inclosos. Tot i que cada vegada és més difícil. Emprenya molt que, un dia sí i l’altre també, no es pugui veure ‘El Cafè de la República’ amb Joan Barril a Catalunya Ràdio o un altre programa a una altra emissora. Facin una cadena només per esports.

   «…Mai no he deixat de seguir el Barça ni d’estimar-lo». «Sé que per part del club era difícil confiar en algú que va marxar de la casa. I que hi ha gent que no m’ho perdonarà mai, que a partir d’ara em demanarà el doble, però estic mentalitzat per donar el màxim, fins a l’última gota de suor pel Barça.» «Sé que estic molt mal acostumat, perquè a l’Arsenal ho jugava tot. Aquí, en canvi, vinc a compartir amb els millors del món i estic preparat per fer el que calgui…» «Només que pogués afegir alguna cosa més a aquest gran equip, ja en tindria prou.» Un record pel seu anterior entrenador, «Wenger és un home especial. Per a mi sempre serà un pare, m’ho ha donat tot en el món del futbol i mai tindré prou paraules per a agrair-l’hi. Si sóc aquí, en gran part és gràcies a ell. Si l’Arsenal vol continuar endavant, ha de ser amb ell, perquè és el millor.» I unes paraules per Guardiola, «És un gran entrenador. Té un futbol que m’agrada molt i crec que puc aprendre’n moltíssim d’ell. Estaré a la seva disposició per al que calgui…»

   Frases que, al marge de que no puguis arribar a entendre fàcilment el que significa aquesta universal apoteosi pel fet de còrrer esparverats rere una pilota, expressen una profunda estimació cap a l’esport del futbol i a aquelles persones que han confiat en la teva trajectòria esportiva o empresarial i, en el cas de Cesc, en l’empresa on ara treballa: el Barça. Estimar, sentir-se estimat i ben tractat. No puc deixar de pensar en la grandesa de les empreses de la nació catalana -els manca fer molts gols per, damunt de tot, crear llocs de treball-, amb treballadors que les estimin com a cosa pròpia i sentir-se estimats per l’empresa. Tots en podríem anomenar alguna. Preguntin, per exemple,  als treballadors de la Caixa d’Estalvis i Pensions. Els hi costa molt deixar-se fer un gol. Els qui ja s’han retirat, ho saben molt bé. Com el Barça -expliquen- és el millor equip del món, ho podríen ser les empreses catalanes petites i grans. Tots formem part de la mateixa nació. El públic ho reconeixeria molt més.  

Llevar-se aviat, treball, disciplina, companyerisme, entrega, estimar a l’empresa i als treballadors…exemple per avui i per les generacions futures.  (Fotos Blog Taco de Jara i pàgina de Cadenaser).

————————————————————————————- 

El vídeo

   L’esport de saber riure en la política. Romandre al costat del poble. Ser fidel a un mateix. Transmetre confiança a la nació. Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:mXDLLUOxmsY

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’any 1283, Pere el Gran donà als homes de la mar de València el privilegi de fer elegir dos cònsols, el dia de Nadal. El nom de cònsol, doncs, fou formalment aplicat per primera vegada a València.

   LA PREGUNTA de la setmana.- De què tracta el ‘Llibre del consolat de mar’?

   EL LEMA de la setmana.- «Compra només el blat que vegis amb els teus ulls, no el que encara està per germinar». Mika Waltari.

————————————————————————————-

.