Arxiu per a febrer, 2009
[youtube]opuY0GUq4mQ&feature=PlayList&p=55778F7877AD4AB9&playnext=1&playnext_from=PL&index=37[/youtube]
Els qui neguen, com Aznar, que l’home estigui provocant un canvi climàtic accelerat en el planeta, utilitzen per argumentar-ho, entre altres coses, la teoria d’un científic serbi anomenat Milutin Milankovic. Aquest senyor assegura que les variacions del clima dela Terra depenen de les radiacions solars. La cosa podria tenir la seva raó sino fos perquè Milankovic va néixer el 1879 i va morir el 1958. Va desaparèixer trenta anys abans que el concepte de canvi climàtic provocat per l’home es fes cada vegada més evident i en comencessim a tenir proves irrefutables. Els negacionistes del canvi climàtic però s’escuden en què aquest científic serbi va permetre entendre un dels grans misteris de la història terrestre: els períodes de successió de les eres glacials. La seva teoria es basa en els canvis de les radiacions solars i atribueix el canvi climàtic a una combinació de tres cicles astronòmics. Aquests canvis estan relacionats amb moviments de la Terra al voltant del Sol: la revolució de l’eix de rotació de la Terra; variacions en la inclinació del seu eix; i l’oscil·lació de l’excentricitat de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol. Aplicant els seus càlculs matemàtics, Milankovic va arribar a la conclusió que el clima a la Terra està format per grans cicles que se succeeixen i que ara ens trobem en una època que qualificava d’interglacial. La feina de Milankovic és excel·lent, però no contradiu que l’activitat humana ha introduït un nou element que s’ha d’afegir als motius pels quals el canvi climàtic és un fet. Per això els qui s’excusen en les seves teories només diuen la veritat a mitges. Segurament amb una situació similar a l’existent quan aquest científic va fer les seves teories tindria un cent per cent de raó i l’únic futur de la Terra seria anar cap a una nova era glacial. Però la variable de les emissions de CO2, que a principis de segle no es tenia en compte, ara s’ha convertit en peça clau per entendre cap a on anem. I la resposta la tenim cada dia al davant.
[youtube]K1NIUkhwB2g[/youtube]
L’emissió de gasos d’efecte hivernacle del sector elèctric es va reduir el 14,5% el gener respecte el mateix mes de l’any passat gràcies principalment a l’aposta per les energies renovables, que a més han reduït en 90 milions d’euros la factura d’importació del gas. Segons l’últim número de l’Observatori de l’Electricitat de WWF/Adena, la generació hidràulica manté un paper secundari en la producció energètica espanyola, amb el 8,4% del total el gener (el 56% més que fa un any). El carbó s’ha mantingut pràcticament en el mateix nivell i ha generat una mica més que el 18% de l’energia, mentre que els cicles combinats de gas natural segueixen sent la tecnologia de generació de referència, amb un 23% del total. L’energia nuclear ha continuat augmentant la seva contribució a la producció energètica espanyola fins el 22,1%, i la producció eòlica ha crescut fins el 13,1% (el 28,6% més que fa un any). Respecte al gener del 2008, la producció elèctrica ha baixat un 1,05% i la demanda ha caigut el 3,14%. Com que ha baixat la producció, les centrals de cicle combinat que cremen gas natural han retallat les seves emissions en un 25%, i també s’ha reduït, encara que menys, la necessitat de cremar carbó (8% menys). Els resultats demostren que poc a poc s’està avançant en què les energies renovables vagin tinguent un paper més important, tot i que la dependència del carbó, del petroli o del mateix gas continua sent molt elevada. La reducció de la demanda elèctrica, efecte de la crisi econòmica, no deixa de tenir una vessant positiva perquè redueix considerablement les emissions de CO².
[youtube]1to3u_KY6Ew[/youtube]
Les elits dirigents de Cambodja controlen es recursos miners i petroliers del país a través de corrupción, el nepotisme i el tràfic d’influències, segons ha denunciat l’organització no governamental britànica Global
Witness a l’informe «Country for Sale». Aquests recursos han estat repartits entre agents vinculats a alts càrrec del govern, fins i tot el primer ministre, Hun Sen. Els alts càrrecs i les seves famílies han rebut milions de dòlars pagats per les multinacionals estrangeres per garantir-se l’accès als jaciments, en un país que no té un sistema d’adjudicació i que per tant fa servir el mètode del dit. Evidentment els diners pagats per les 75 multinacionals que exploten el país tampoc consten enlloc. L’explotació petroliera a gran escala a Cambodja encara no ha començat però vàries petrolieres estan a punt de començar a bombejar cru a partir del 2011. El desembre del 2008, Cambodja va rebre 1.000 milions de dòlars (780 milions d’euros) en ajuda al desenvolupament dels països donants, entre ells els Estats Units, la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Per això Global Witness demana a aquests organismes que a l’hora de donar les ajudes aquestes obliguin a millorar el sistema polític cambodjà i a lluitar contra la corrupció. I és que la cosa no es limita només als jaciments de petroli i minerals, sinó que fins i tot la trama de negocis bruts dels personatges pròxims al govern arriba, tal com va publicar aquesta mateixa organització en un informe de fa un parell d’anys, al negoci de la tal·la il·legal d’arbres. Un tema que no és només exclusiu de Cambodja.
[youtube]KDb8RzK_3qY&feature=PlayList&p=6FDACA88670ACB37&playnext=1&playnext_from=PL&index=38[/youtube]
Les classes per als escolars de primer a cinquè grau s’han suspès aquests dies a les escoles de quatre ciutats de la regió siberiana de Krasnoyarsk arran d’una onada de fred extrem que ha fet baixar els termòmetres fins a uns 40 graus sota zero. Norilsk, Talnaj, Kaerkan i Oganer, han registrat aquests dies temperatures de 42 i 44 graus sota zero. Pot semblar que tot es col·lapsa a aquestes temperatures però no, són zones acostumades a viure tot l’hiver sota zero, encara que el fred d’aquest any està batent rècords. Els serveis comunals, vials i de subministrament d’energia i calefacció funcionen. Fins i tot els aeroports!!! Alguna ministra podria visitar-los una temporada per veure com se les arreglen. La regió de Krasnoyarsk, amb 2.339.700 quilòmetres quadrats i quasi tres milions d’habitants, és una de les 83 entitats que conformen la Federació de Rússia i s’extén, de nord a sud, des del Cercle Polar Àrtic fins quasi a la frontera amb Mongòlia. Si tenim en compte que a Austràlia estan patint temperatures de més de 45 graus positius la diferència tèrmica entre les dues zones supera els 80 graus. Coses del canvi climàtic.
[youtube]u19-CrrVMSg[/youtube]
Les ONGs Platform i Corporate Europe Observatory (CEO) han acusat British Petroleum (BP) de «guíar» la política energética de la Unión Europea. Aquestes associacions han publicat un informe on denuncien la influència de BP sobre comissaris i funcionaris comunitaris, a més de ministres. Les ONGs asseguran que BP «debilita» les iniciativas comunitariès per lluitar contra el canvi climàtic i assenyalen com a exemple el paper clau que va jugar l’empresa en el desenvolupament del mercat europeu d’emissions contaminants, un model que la UE vol exportar als EUA. Ja em perdonaran però aquestes ONGs acaben de descobrir la sopa d’all. Algú dubta que les grans multinacionals no utilitzen totes les armes que tenen al seu abast per intentar influenciar en les decisions polítiques. No passa això mateix a nivell local, nacional o estatal a petita escala? No vol Obama retallar el paper dels lobbies, altrament dits grups de pressió, que tenen un paper importantíssim en la política nord-americana?
[youtube]IQEsLmXOB6I[/youtube]
L’expresident de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) Chakib Khelil creu que el 2009 hi haurà una baixada de la demanda global de petroli de 200.000 barrils diaris. Khelil ha valorat positivament que s’hagi establert un equilibri en els preus d’entre 40 i 50 dòlars el barril, encara que l’OPEP considera que un preu just s’hauria de situar entre els 70 i 80 dòlars per barril. Un preu que permetria buscar noves reserves i “apostar per les energies renovables”, segons l’actual ministre d’Energia i Mines d’Algèria. Que els països petroliers ja parlin clarament per apostar per les energies renovables és un bon símptoma que les coses van per bon camí. El què diu Khelil sovint passa desapercebut però se l’ha d’escoltar amb atenció. Per exemple afirma que el tercer trimestre del 2009, a l’estiu, els preus s’encariran novament. O també afirma que la pujada de preus del petroli fins als 147 dòlars va ser la conseqüència d’activitats d’especuladors, més que a problemes d’equilibri entre la demanda i l’oferta. I qui en té la culpa de la crisi mundial? Doncs per Khelil la causa és clara i atribuïble a l’eliminació dels controls als Estats Units a les grans firmes financeres.
[youtube]7Ywkc8tSdS0[/youtube]
L’energia eòlica instal·lada a la Unió Europea durant el 2008 va superar per primer cop la capacitat de producció de la resta de tipus d’energia, incloent-hi la tèrmica o la nuclear, segons l’Associació Europea de l’Energia Eòlica (EWEA). Dels 27 països de la UE aquestes noves instal·lacions eòliques van representar el 43% de la capacitat total de la nova producció elèctrica. La potència eòlica instal·lada a la UE durant el 2008 va ser de 8.484 MW, la del gas 6.932 MW, el petroli 2.495 MW, el carbó 762 MW i la hidroèlèctrica 473 MW. La capacitat total de producció d’energia generada pel vent a Europa és de 64.949 MW, un 15% que el 2007. A la pràctica això vol dir una producció potencial de 142 terawatts (bilions de Watts), un 4,2% de la demanada elèctrica de la UE, cosa que evitaria l’emissió de 108 milions de tones de CO2 cada any. Per comparar, això és el que emeten uns 50 milions de cotxes en un any. Els reis del vent europeus són Alemanya i l’Estat espanyol. Els alemanys disposen d’una potència instal·lada de 23.309 MW i a l’Estat espanyol 16.740 MW. Ara dels 27 estats de la UE, 10 ja tenen més de 1.000 MW de capacitat instal·lada en energia eòlica.
[youtube]vMW7Etns7wc[/youtube]
La Cimera de la Unió Africana (UA) d’Addis Abeba (Etiòpia) celebrada aquesta setmana ha ajornat la creació dels Estats Units d’Àfrica, que tindrien com a model a la Unió Europea. La idea de crear un govern continental no és nova. El 1963, quan es va crear l’Organització per a la Unitat Africana (OUA), hi havia aquest desig força utòpic d’unir políticament el continent. L’OUA va deixar pas el 2002 a la UA i té una Comissió -com la UE-, un Consell de Pau i Seguretat -sense resolucions vinculants- i un Parlament Panafricà -amb seu a Sud-Àfrica, que es reuneix dos cops l’any i que té més funció d’assessorar que de legislar-. L’impulsor principal del projecte és el president de Líbia, Muammar al-Gaddafi, que ha passat de ser dirigent que impulsava el terrorisme internacional a soci estratègic, gràcies al gas i al petroli que la UE li compra. Bona part d’aquests diners al-Gaddafi els ha utilitzat per a promocionar la Unió Africana. Fins i tot ha arribat a suggerir la formació d’un exèrcit panafricà, format per més d’un milió de soldats, per defensar l’Àfrica de qualsevol agressió externa i de frenar les guerres internes dels països membres. Els europeus sabem perfectament les dificultats d’un projecte d’unió continental. A nivell econòmic funciona força bé i a nivell polític funciona molt malament. Res no fa pensar que a l’Àfrica les coses vagin diferent. I, de fet, qualsevol pas endavant que es fes per millorar l’economia del continent més pobre s’hauria de veure amb optimisme. D’aquí a que els africans tinguin un govern comú i un exèrcit comú hauran de passar com a mínim cinquanta anys. La UE en porta 52 construïnt-se i encara a la pràctica és un nadó fent les seves primeres passes.