Arxiu per a novembre, 2009
[youtube]RPSfUDrxlqA[/youtube]
El III Fòrum de Ciutats Globals de Toronto ha reunit una sèrie d’experts per analitzar com evolucionaran les grans metròpolis en el futur. I les prediccions asseguren que les ciutats, que ja són el principal motor econòmic mundial tindran un paper cada vegada més important, sobretot en els països emergents. Actualment la meitat de la població mundial viu en ciutats, amb uns exemples curiosos. Seül concentra més del 45% de la població de Corea del Sud i la meitat del Producte Interior Brut del país; el 45% dels llocs de treball i el 56% de la inversió estrangera. A països europeus com Irlanda i Dinamarca, les seves capitals, Dublín i Copenhaguen, produeixen quasi la meitat del PIB del país i París i Londres concentren més del 40% de sol·licituds de patents.
Les dades de l’OCDE revelen que la XIna és el país més urbà del món. Més de 600 milions de xinesos viuen en ciutats. L’any 2020, mil milions de xinesos viuran a les grans urbs i la Xina tindrà 70 ciutats amb més d’un milió d’habitants. Actualment les ciutats consumeixen dos terços de tota l’energia mundial i produeixen el 70% de totes les emissions de CO². Per tant el futur passa per fer unes ciutats més sostenibles i sobretot menys contaminants. Perquè pot ser sí la majoria d’humans viurem en ciutats les pròximes dècades però amb unes condicions de contaminació insuportables. Un exemple. El 4% de la població que viu en el delta del riu de la Perla, que creua la província meridional de Canton, assegura que pateix molèsties respiratòries, segons es desprèn d’un informe oficial. La majoria dels afectats acumula problemes com tos, sequedat de gola, infeccions respiratòries lleus i insomni, entre altres. El riu de la Perla, el segon amb més cabdal de la Xina i una de les zones més industrialitzades del país, està molt afectat pels contaminants químics, cosa que ha afectat la qualitat de l’aire. Els dies de boira grisa l’aire està ple de partícules en suspensió i agents fotoquímics. L’any passat la província va aparèixer 110 dies immersa en aquesta boira, un rècord des de l’inici de mesures del 1949. Altres dades pitjors ho confirmen. La xifra de càncers de pulmó que es registra a la regió s’han multiplicat per set en els últims trenta anys. 38 de cada 100.000 cantonesos, el doble que en els anys 90 i set vegades més que en la dècada dels 70.
[youtube]j4N3pR1J0T8&feature=related[/youtube]
Científics de l’empresa alemanya Beiersdorf AG, d’Hamburg, coneguda per la seva marca estrella, Nivea, han descobert que una sola molècula proteica és la responsable de l’olor corporal. Segons els estudis d’aquesta companyia totes les partícules que conformen l’olor de suor són transportades a la superfície de la pell per aquesta proteïna, batejada com ABCC11. Quan arriben a la superfície de la pell les proteïnes són descompostes per bacteris que provoquen el típic olor de suor. L’estudi ha estat publicat a la revista Journal of Investigate Dermatology.
Durant les investigacions també s’ha pogut comprovar l’existència d’una diferència genètica entre europeus i asiàtics a l’hora de suar. Segons el lloc d’origen, entre un 30% i un 100% de determinades poblacions asiàtiques no emeten cap olor quan suen, ja que tenen l’activitat de la proteïna ABCC11 limitada. Els experts alemanys asseguren que aquesta diferència genètica pot determinar la facilitat a l’hora d’escollir parella, en imposar-se les persones que no fan pudor de suor sobre les que en fan.
[youtube]0bHnisZRxRs[/youtube]
El govern de l’Equador ha començat a racionar el fluid elèctric en sectors residencials de les ciutats del país, per evitar majors problemes a la indústria i al comerç. Si ahir parlàvem dels efectes de la sequera en el llac Titicaca, a la frontera entra Bolívia i el Perú, ara ja s’estan produint altres conseqüències a la regió. El problema rau en la principal planta hidroelèctrica del país, Paute, afectada per la greu sequera. Aquesta central ha reduït la seva producció d’energia d’uns 1.000 megawatts a uns 350. De moment s’espera que els talls elèctrics s’allarguin dos mesos, sinó comença a ploure i els rius que alimenten la presa de Paute no hi aboquen més aigua. El govern de l’Equador té diversos projectes hidroelèctrics en marxa per a evitar en el futur que els problemes de sequera afectin la capacitat de producció elèctrica del país.
[youtube]uS2RfobNNrE[/youtube]
El govern de Bolívia està preocupat perquè les aigües del llac Titicaca han baixat 4,5 metres des del mes d’octubre a causa de l’extrema sequera que afecta l’altiplà. Una sequera tan extrema posa en perill la biodiversitat del llac d’aigua dolça navegable més alt del món. Espècies com el suche, el carachi i la truita, així com la vegetació del llac, que comparteixen Bolívia i el Perú, estan amenaçades pel canvi de condicions ambientals. El llac està a punt de batre el rècord negatiu de manca d’aigua que es va assolir el 1943, quan va baixar cinc metres per sota del seu nivell habitual. Una davallada de l’aigua tan pronunciada provocarà desequilibris entre la fauna i la flora i sobretot alterarà la pesca, una de les principals activitats de la zona. Situat a 3.800 metres d’altura, el Titicaca, el llac sagrat dels inques, té una superfície de més de 8.500 quilòmetres quadrats i serveix de frontera natural entre Bolívia i el Perú. Les autoritats bolivianes confien que a partir de la setmana que ve, les pluges primaverals de l’hemisferi sud arreglin la situació. Molts experts atribueixen la sequera extrema a l’escalfament global i al fenomen de El Niño, que encara que aquest any no és massa potent, quan apareix provoca manca de pluges a l’altiplà.
[youtube]odC0W-7CfP8&feature=PlayList&p=26B9080C3CCC15D1&index=1[/youtube]
L’Institut de Ciències de la Facultat de Medicina Clínica Alemanya-Universitat del Desenvolupament de Santiago de Xil·le ha realitzat un estudi que confirma que el consum responsable i regular de cervesa disminueix l’estrès i millora l’eficiència del metabolisme davant les dietes riques en greixos. La investigació ha estat dirigida per Paulette Conget i ha demostrat que ratolins de laboratori als quals se’ls ha donat cervesa de forma proporcional a l’estàndard internacional de consum responsable s’estressaven menys i metabolitzaven millor els hidrats de carbó. Per una persona adulta el consum responsable de cervesa és de dues llaunes per dia. Els ratolins subjectes a l’experiment van ser dividits en dos grups. Uns van rebre deu gotes diàries de cervesa (200 microlitres) durant tres mesos i mig, i els altres van mantenir una dieta normal. Després de tres mesos els ratolins que havien begut cervesa presentaven índexs molt baixos de les molècules marcadores de l’estrès, com el cortisol i les catecolamines, mentre que els altres ratolins tenien unes proporciones d’aquestes molècules molt més elevades.
Experiments similars es van realitzar amb grups diferents de rates, no fos cas que hagués coincidit amb un grup propens a beure cervesa, i va a tornar a passar el mateix. També es va comprovar quin efecte tenia la cervesa sobre la reacció metabòlica davant dietes riques en greixos. Per això alguns ratolins van ser alimentats amb una dieta normal i uns altres amb una dieta rica en greixos, i la meitat dels individus de cada grup va rebre les seves corresponents deu gotes diàries de cervesa. Els resultats van ser concloents. Els ratolins que van consumir la dieta rica en greixos i cervesa es van engreixar molt menys que aquells que van seguir la mateixa dieta però no van veure cervesa, tot i que l’accés a l’aigua i al menjar era lliure i la seva activitat física era la mateixa. Ara ja tinc ganes de beure una San Miguel.
[youtube]OB3KQ7uKiBQ&feature=related[/youtube]
L’accelerador de partícules del CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules, està a punt per posar-se en funcionament tot i haver hagut de superar un nou petit incident que va malmenar un transformador elèctric. Els tècnics del CERN creuen que un ocell que portava un tros de pa, el va deixar anar sobre un dels transformadors provocant un curtcircuit. L’incident no ha alterat el projecte de posar en funcionament l’LHC (el gran col·lisionador d’hadrons), l’accelerador de partícules més gran que mai s’ha construït, després d’estar més d’un any aturat per una avaria que es va produir deu dies després que entrés en funcionament el setembre del 2008.
La maledicció de l’ocell no frenarà doncs la posada en funcionament de LHC que començarà efectuant primer diverses col·lisions a baixa energia. Cap a Nadal l’accelerador ja estarà a punt, si no passa cap més desgràcia, per realitzar les primeres col·lisions d’alta energia. L’expectació és enorme perquè quan estigui a ple rendiment l’LHC produirà centenars de milions de xocs frontals de partícules a una velocitat pròxima a la de la llum. Quan això passi es podran recrear els instants posteriors al Big bang, cosa que permetrà conèixer alguns dels secrets de la formació de l’Univers i es confirmarà o no la teoria estàndard de la física, basada en el bosó de Higgs. L’existència d’aquesta partícula, que deu el seu nom al científic que fa trenta anys va predir la seva existència, es considera indispensable per explicar el per què les partícules elementals tenen massa i per què les masses són tan diferents entre elles. Recordin que la posada en marxa de l’LHC no està allunyada de la polèmica perquè hi ha qui creu que entre els fenomens que es produiran hi haurà la creació de forats negres que poden ser incontrolables i que podrien provocar l’apocalipsi; encara que els científics asseguren que aquests miniforats negres duraran mil·lèsimes de segon i que desapareixeran sols.
[youtube]ZrU4OHjDJpk[/youtube]
El Nobel de Física nord-americà Steven Chu ja ho va proposar a principis d’any i des d’aquí ens hem vam fer ressò. La millor manera per lluitar contra el canvi climàtic és pintar les carreteres, les cases i els taulats de blanc. Ara una idea similar ha sorgit al Perú. La iniciativa ha sortit de l’ONG Glaciares Perú i proposa pintar de blanc les muntanyes que han perdut les glaceres per lluitar contra el canvi climàtic perquè això contribuiria a reduir la velocitat del desgel. El color blanc evita que la radiació solar es converteixi en calor i d’aquesta manera frena els efectes del canvi climàtic.
Perú té el 70% de les glaceres dels Andes, però en una vintena d’anys ha perdut un 20% de la superfície gelada per culpa de l’escalfament global. Es calcula que pel 2015 totes les glaceres per sota els 5.500 metres d’altura respecte el nivell del mar hauran desaparegut. Per això el president de Glaciares Perú, Eduardo Gold, defensa aferrissadament pintar els cims de blanc. Quan no hi ha gel, la superfície negra de la roca tendeix a convertir la radiació solar en calor i pràcticament duplica l’efecte hivernacle sobre les glaceres. Gold proposa pintar els cims de les muntanyes amb un material de ciment, de color blanc, fet a base de minerals perquè la radiació es reflecteixi a l’espai. La pintura blanca reflecteix tanta energia lumínica com la neu i permet que el 85% de la radiació solar torni a l’espai i només un 15% es transformi en calor. Si la superfície és negra el 90% de la radiació solar es transforma en calor.
[youtube]qoXgiBo6T24&feature=PlayList&p=AFB4DBCD2555CF81&playnext=1&playnext_from=PL&index=112[/youtube]
Fumar durant l’embaràs augmenta el risc de tenir fills amb problemes de conducta que es poden manifestar a partir dels 3 anys. Ho diu un estudi fet per metges britànics que s’ha publicat al Journal of Epidemiology and Community Health i en el qual han participat més de 14.000 mares i fills nascuts entre el 2001 i el 2001 al Regne Unit. Les mares van ser dividides entre fumadores moderades i grans fumadores i van haver de valorar el comportament dels seus fills de 3 anys a través de qüestionaris psicològics.
Després de tenir en compte altres factors que poden influir en els resultats, com per exemple l’edat de la mare durant l’embaràs, el seu nivell educatiu, socioeconòmic i l’estabilitat familiar, l’estudi va concloure que els fills de dones que van fumar molt durant la gestació presentaven amb més freqüència problemes de conducta. Els nens de grans fumadores tenien el doble de probabilitat de tenir problemes de comportament; i en el cas de les fumadores moderades, les de menys de deu cigarretes per dia, augmentaven en un 80% els caos d’hiperactivitat i dèficit d’atenció.
[youtube]XcwmT1IuNBE&feature=related[/youtube]
Segons un estudi publicat per la revista científica Australasian Science, les persones amb mal geni tenen una intel·ligència més aguda. La tristesa i el mal humor milloren la capacitat de jutjar als altres i també incrementen la memòria. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat l’equip del professor Joseph Forgas, de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, a Sidney. Un estat anímic positiu facilita la creativitat, la flexibilitat i la cooperació, mentre que el mal humor millora l’atenció i facilita un pensament més prudent. Segons Forgas, la tristesa millora les estratègies per processar la informació en situacions difícils, per això els experts afirmen que no és bo estar sempre de bon humor. La investigació es va fer manipulant l’estat d’ànim dels participants a través de pel·lícules i records positius i negatius.
[youtube]MKbw9P-PIqM&feature=related[/youtube]
Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) -Humitat del Sòl i Salinitat de l’Oceà- és el nom d’un satèl·lit franco-espanyol llançat aquesta setmana i que ja orbita a 760 quilòmetres d’altura sobre la superfície terrestre. El satèl·lit forma part del ampli programa de l’Agència Espacial Europea (ESA) per entendre millor les transformacions del planeta. Concretament l’SMOS és el segon d’una sèrie de sis del programa Planeta Viu i es dedica específicament a estudiar la salinitat dels oceans i la humitat del sòl terrestre per poder predir l’evolució del canvi climàtic.
L’estudi de les corrents oceàniques i la seva evolució és clau per saber què pot passar en el futur. Els moviments d’enormes rius per dintre els mars oscil·la i varia en funció de la salinitat i la temperatura de l’aigua. Aquesta ruta interoceànica serveix perquè les aigües més calentes es refredin i contribueixin a suavitzar les temperatures, sobretot a l’est d’Amèrica del Nord i a l’Europa Occidental. Però l’augment de la temperatura global està provocant alteracions en aquestes corrents que comencen a alterar el clima de l’Atlàntic Nord. La missió SMOS ha costat 300 milions d’euros, barata si es tenen en compte els paràmetres habituals de les missions aeronàutiques. L’ESA té un pressupost de 10.000 milions d’euros per cinc anys.
L’Agència Espacial Europea ha dividit les seves missions de control de la Terra en dues categories: Nucli i Oportunitat. La primera missió Nucli va començar el mes de maig passat amb el llançament del satèl·lit GOCE, concebut per a el·laborar un mapa en tres dimensions de les variacions del camp magnètic de la Terra. L’SMOS és la segona missió… i així fins a sis o vuit. L’ESA està planejant ampliar en dues més les missions d’observació de la Terra i està acceptant propostes de científics dels 18 estats membres de l’Agència per presentar projectes a un concurs en el qual se seleccionarà un nou projecte que, si tot surt segons els plans, s’enlairarà el 2018.