Arxiu per a maig, 2010
[youtube]scksfsVcAAE[/youtube]
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) aposta per instruments com els conreus agrícoles per a combatre el canvi climàtic. Segons la FAO l’agricultura té prou potencial per ser part de la solució al canvi climàtic, en una forma que sigui respectuosa i col·labori amb el desenvolupament i les necessitats de seguretat alimentària dels països en desenvolupament. La FAO ha demanat a un grup d’experts que proposi solucions a llarg termini contra el canvi climàtic a través del conreus. L’organització de l’ONU creu que l’agricultura és una forma de reduir i eliminar gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i demana que es fomentin els conreus agrícoles més resistents a les condicions meteorològiques.
La proposta de la FAO s’ha presentat a la ciutat alemanya de Bonn com a preparació per a la pròxima cimera sobre canvi climàtic que s’ha de celebrar el mes de desembre a Mèxic. Un altre aspecte important de la proposta de la FAO és que es pugui garantir el finançament dels petits camperols que amb els seus conreus contribueixin a lluitar contra l’alteració del clima.
[youtube]anbdYdwcNGw[/youtube]
Un excés de substància grisa en el cervell, les cèl·lules i connexions que transporten els missatges, impedeix als adolescents concentrar-se tal com fan els adults. Un estudi publicat en el Journal of Neuroscience assegura que el cervell dels joves es continua desenvolupant fins després dels vint anys, en un procés molt més llarg del que fins ara es creia. Utilitzant escàners de resonància magnètica, els científics de l’Institut de Neurociència Cognitiva del University College de Londres han observat l’activitat de diversos adolescents mentre intentaven resoldre un problema sense fer cas de les coses que podien distreure’ls.
Els experts van detectar un nivell inesperat d’activitat en el còrtex prefrontal, zona de la part frontal del cervell involucrada en la presa de decisions i en tasques de diversos tipus, indicació que el cervell funcionava menys eficaçment que en els adults.
La doctora Sarah-Jayne Blakemore, que va dirigir l’estudi, assegura que fins ara se sabia que el còrtex prefrontal dels nens funcionava de manera caòtica, però no se sabia que això continuava passant fins pràcticament els 25 anys. Això significa que el cervell continua fent tasques innecessàries quan pren algunes decisions. A mesura que els humans es fan vells es va reduint la substància grisa, cosa que fa que cada vegada es puguin concentrar millor en la tasca que tenen al davant.
[youtube]h38G3ZM7zc8[/youtube]
La visió artificial aplicada a l’aeronàutica i l’espai serà el tema principal del XXV Fòrum Integració Homes-Sistema de l’Acadèmia francesa de l’Aire i l’Espai, que se celebrarà el 16 de juny en la Direcció General de l’Aviació Civil (DGAC) de París. L’objectiu d’aquest fòrum és avançar en la investigació sobre ajudes electròniques per la visió en pilotatge d’avions i helicòpters, així com sobre la visió automàtica en l’aterratge d’avions a càrrec de robots. S’intenta saber en quina mesura el computador pot intervenir en la visió, fins ara exclusiva dels éssers vius més evolucionats. I també, es vol discutir com la visió artificial pot ajudar l’ull humà o fins i tot reemplaçar-lo.
Les tècniques de visió artificial han millorat considerablement en pocs anys i les càmeres ja no només es dediquen a gravar imatges sinó que les poden començar a interpretar amb ajuda dels ordinadors. Hi ha molts científics que estan treballant en aquest terreny que ja està donant fruits, però que sens dubte, serà un dels sectors amb més evolució dels pròxims anys.
[youtube]y7aVrqBfE8U[/youtube]
El canvi climàtic que es va produir fa 11.700 anys, quan es va produir el pas del Plistocè a l’Holocè, i que va causar l’extinció dels mamífers de gran volum, va suposar també la transformació de les comunitats de rosegadors. Segons un estudi publicat a la revista Nature, el fins ara últim gran escalfament global de la Terra d’origen natural va provocar que les comunitats de petits rosegadors reaccionessin de manera inesperada. Se sabia que aquest canvi climàtic havia acabat amb un terç dels mamífers de gran volum del subcontinent nord-americà, però no se sabia què havia passat amb els petits rosegadors.
Científics de la Universitat de Standford, estudiant fòssils de petits rosegadors del nord de Califòrnia, han pogut comprovar la transformació en les comunitats de rosegadors que això va significar. No es van extingir, al contrari, però les comunitats que eren abundants es van tornar més rares però més adaptables, mentre que les espècies més febles, com el tràgul gran (Tragulus napu), es van tornar més comuns. Els científics creuen que el canvi climàtic actual també provocarà grans canvis en les comunitats de rosegadors, fins i tot més grans que els què es van produir a la fi del Plistocè.
Un segon estudi, de la Universitat de Nou Mèxic, sobre l’extinció dels grans mamífers del Plistocè, com els mamuts, analitza l’efecte d’aquest sobre les emissions de gas metà a l’atmosfera. Igual que passa ara amb el bestiar, els herbívors de gran volum del Plistocè produïen gas metà en grans proporcions com a part del seu procés digestiu. Quan aquests animals van desaparèixer es va produir un significatiu descens de les concentracions de metà a l’atmosfera. Els científics, a través de les concentracions de CO² atrapades en el gel de les glaceres, han pogut calcular que la disminució de CH4 podria haver estat d’un significatiu 12%.
[youtube]7YSoh1vM24M[/youtube]
Els genetistes Craig Venter i Hamilton Smith, de Synthetic Genomics, han aconseguit produir per primera vegada en la història una cèl·lula controlada per ADN elaborat per l’home. Un pas clau per a dissenyar en el futur organismes a la carta però útil, sobretot, perquè permetrà conèixer molt millor el codi d’instruccions bàsics dels éssers vius. La investigació ha consistit a replicar en el laboratori el genoma del bacteri Mycoplasma mycoides, al qual es va agregar una seqüència d’ADN dissenyada per ordinador. Després es va col·locar aquest nou genoma en un bacteri Mycoplasma capricolum, al qual se li havia retirat prèviament la seva informació genètica. El nou genoma va ser capaç de prendre les regnes del bacteri en el qual s’havia instal·lat. L’objectiu és, entre altres coses, poder ordenar als bacteris que realitzin unes tasques determinades, per exemple crear combustible.
La fita de Venter i Smith és molt important, però molts mitjans han parlat de la creació de “vida artificial”, quan podríem estar parlant de vida sintètica o en tot cas d’una manipulació genètica. George Church, un genetista de la Harvard Medical School, ha publicat a la revista Nature un article d’opinió, juntament amb set experts més matisen el què s’ha aconseguit. Church, per exemple, diu que “imprimir una còpia d’un vell text no és el mateix que entendre l’idioma”. Aquest gurú de la genòmica vaticina però, un futur amb bacteris programables les funcions dels quals seran dissenyades tal com passa ara amb les peces mecàniques. Segons Church, la primera aplicació serà la medicina, ja que es podrà ensenyar a aquestes noves formes de vida a detectar un càncer, penetrar en ell i destruir-lo.
Tots els experts valoren aquest avanç científic però ja hi ha veus que alerten que en el futur hi haurà dos grans perills, un serà el bioterror i l’altre el bioerror. De la mateixa manera que es podran dissenyar organismes per a fi de bé, en segons quines mans, es podrien crear nous organismes malignes. Per tant el control sobre aquesta tecnologia serà una qüestió de seguretat mundial, com ho és ara el desenvolupament de l’energia atòmica. I l’altre problema és el bioerror. Què pot passar si per error es crea un organisme que no actua com s’havia programat i queda fora de control? Pot semblar ciència-ficció però el què s’ha aconseguit ara no s’havia aconseguit mai. Per primer cop els humans caminaran amb un llibre d’instruccions a la mà.
[youtube]hH5pNFROlYU[/youtube]
El laboratori Phoenix Mars Lander va aterrar a Mart el 25 de maig del 2008, dos anys després la NASA està a punt de donar per inoperativa la sonda que no respon a les senyals que se li envien. L’intent per recuperar les comunicacions amb el vehicle va començar la setmana passada i es realitza a través d’un en llaç amb la nau Mars Oyssey, ja que la seva òrbita passa pel nord del planeta, on va aterrar la sonda. El Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA a finals del 2009 ja va dir que era molt difícil que el laboratori marcià recuperés la seva activitat. La Phoenix Mars Lander va confirmar l’any passat l’existència d’aigua al planeta vermell.
El problema bàsic de la sonda ha estat que està situada molt a prop del pol nord, on la llum solar arriba de forma molt escassa i no ha pogut recarregar les seves bateries. La sonda, però va funcionar dos mesos més del què s’havia previst i va aconseguit tots els objectius científics que tenia marcats. De fet la Phoenix Mars Lander tenia com a tasca principal confirmar l’existència d’aigua a Mart analitzant el sòl marcià amb el laboratori que porta al seu interior.
Les possibilitats d’un nou contacte seran quasi miraculoses, perquè el Sol hauria d’arribar amb força sobre els seus plafons solars perquè la sonda pogués reactivar i escalfar els seus sistemes electrònics. No seria un cas excepcional. La NASA manté actives dues petites sondes sobre la superfície marciana, l’Spirit i l’Opportunity, que van arribar al planeta vermell fa quatre anys i encara funcionen, quan el pronòstic de la seva vida operativa només era de tres mesos. La diferència és que aquests dos petits robots van aterrar a zones més càlides, on l’hivern marcià no és tan sever.
[youtube]viqUIXYMd7w[/youtube]
Un estudi realitzat per científics de l’Escola de Medicina de la Universitat de Utah, publicat per Science, assegura que els tibetans tenen mutacions genètiques que els ajuden a sobreviure a les altures. Això donaria la raó als qui afirmen que els habitants que viuen a les muntanyes són diferents als que viuen al pla. Els tibetans poden suportar sense problemes l’altura perquè aquestes dues mutacions mantenen baix el seu nivell d’hemoglobina. Les muntanyes del Tíbet són un dels ambients més extrems en què viuen els humans i els tibetans ha desenvolupat variacions que, per exemple, no s’han detectat en altres indrets, com a La Paz, la capital de Bolívia a 3.800 metres sobre el nivell del mar. Això permetria en el futur que es puguin jugar competicions internacionals de futbol a La Paz, ja que els bolivians no tenen majoritàriament aquests gens que redueixen els problemes d’altitud i que són clau quan habitants de terres baixes pugen a les muntanyes es poden produir trastorns que poden arribar a ser mortals.
L’estudi pretenia estudiar el fenomen de l’hipòxia, la manca d’oxigen, amb la finalitat de contribuir al tractament del mal d’altura i altres malalties vinculades a ella. Per identificar els gens que contribueixen a l’adaptació dels tibetans a l’altura es van comparar variacions genètiques d’aquests amb les de poblacions de terres baixes a la Xina i el Japó. La diferència estaria en dos gens, EGLN1 i PPARA, que probablement han contribuït als baixos nivells d’hemoglobina en la sang dels tibetans.
Els científics diuen que és possible que els nivells més baixos d’hemoglobina en els tibetans contrarestin les complicacions que tenen els no tibetans exposats a condicions extremes d’altitud.
[youtube]CJJ0aB1QyzA[/youtube]
El pramipexol, és el que s’anomena un agonista dopaminèrgic, un compost que interacciona amb els receptors dopaminèrgics com ho faria el neurotransmisor natural, que seria, en aquest cas, la dopamina. Aquest és el concepte d’agonista. Un 35% dels malalts de Parkinson pateixen depressions. I ara s’ha descobert que el pramipexol pot ser útil per a combatre-la. Estudis recents havien demostrat que els agonistes dopaminèrgics, que contraresten el descens en la producció de dopamina en el cervell, són efectius per pal·liar els símptomes de depressió en la majoria de la gent que no pateix Parkinson. Un equip de científics de la Universitat de Nàpols va voler comprovar si la substància també era efectiva per a pal·liar els símptomes de depressió en la majoria de la gent que no Parkinson. Els experiments es van fer amb 296 malalts de Parkinson procedents de dotze països europeus i de Sud-àfrica. A 144 pacients, escollits a l’atzar, se’ls va donar pramipexol i a la resta un placebo. Al cap de poc temps es va veure que la depressió havia millorat considerablement en els malalts als quals se’ls havia subministrat la substància. Un 80% va notar els efectes positius del tractament. Clar que aquests també van patir efectes secundaris -mareig, nàusees, mal de cap i somnolència- cosa que no va passar amb el què havien pres el placebo.
[youtube]sGPZndcbnz4&feature=related[/youtube]
Per commemorar el 350è aniversari de la Royal Society britànica la missió STS-132 de la NASA que està realitzant el transbordador espacial Atlantis ha portat a l’espai un tros del pomer que va inspirar a Isaac Newton el desenvolupament de la teoria de la gravetat quan una poma li va caure sobre el cap. El tros de fusta ha estat confiat a l’astronauta britànic Piers Sellers. L’astronauta també ha portat a l’espai un retrat del cèlebre científic que va ser el primer en demostrar les lleis naturals que governen el moviment de la Terra i que comparteixen els cossos celestes.
Newton, després que una poma impactés sobre el seu cap mentre estava sota l’arbre, es va preguntar perquè el fruit baixava sempre de forma perpendicular al desprendre’s de la branca. Això va ser el preludi del descobriment de la Llei de la Gravetat que diu: «Tot objecte a l’Univers que tingui massa exerceix una atracció gravitatòria sobre qualsevol altre objecte amb massa, independentment de la distància que els separa.»
[youtube]9DAOsnHl0LY[/youtube]
Un equip internacional de científics ha desxifrat el primer esborrany del genoma del neandertal. La sorpresa ha estat que l’homo sapiens euroasiàtic comparteix de l’1% al 4% del seu ADN amb els neandertals. Això significa que les dues espècies d’homínids es van creuar entre elles segurament quan els sapiens van sortir de l’Àfrica. L’esborrany genòmic es va produir a partir de tres mostres del jaciment croat de Vindija, de tres individus femenins. Les mostres es van complementar amb la seqüenciació parcial de tres neandertals més, les restes de les quals es van trobar a Mezmaiskaya (Rússia), de Feldhofer (Alemanya) i a la cova de El Sidrón d’Astúries.
Per situar el genoma del neandertal en el context evolutiu es van seqüenciar a més cinc genomes humans complets. Un d’un sud-africà del grup San; el d’un africà del grup Yoruba; el d’un xinès Han; el d’un francès i el d’un nadiu de Papua-Nova Guinea. Per realitzar l’estudi publicat per la revista Science s’han arribat a seqüenciar 5.525 milions de nucleòtids (molècules). La investigació l’ha dirigit Svante Pääbo, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya) i hi ha participat el català Carles Lalueza-Fox, professor del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, ha va ser distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona 2007 d’Investigació Científica pels seus treballs en recerca del genoma del neandertals. Lalueza-Fox ha destacat que fragments sencers de cromosomes que tenim els humans moderns no africans són idèntics als neandertals. I això significa que hi va haver un contacte important entre les dues espècies ara fa entre 80.000 i 50.000 anys a l’Orient Mitjà.
L’estudi aporta una informació clau per entendre com van evolucionar els homínids. Fins ara hi havia dues grans teories. Una considerava que l’homo sapiens, originari de l’Àfrica, es va escampar cap a Europa i l’Àsia sense creuar-se amb altres espècies humanes més antigues. L’altra teoria apostava que hi havia hagut una evolució local a cada continent a partir d’una migració molt antiga, que es remuntaria a fa dos milions d’anys. L’estudi en qüestió demostraria que sapiens i neandertals es van trobar en zones de l’Orient Mitjà i que es van fer més que amics, i que contràriament al què es pensava fins ara no van desaparèixer davant la pressió dels homínids més moderns, sinó que aquests van incorporar part del seu genoma.