Posts Tagged ‘biocombustibles’
[youtube]VYhJcDM4dIU[/youtube]
El 22 d’abril el Green Hornet, un F/A-18 Super Hornet, es convertirà en el primer caçabombarder de l’exèrcit dels Estats Units que utilitzarà biocombustible per a volar. Omplirà el 50% dels seus dipòsits amb biocarburant procedent de l’oli de camelina (Camelina sativa). Aquesta planta no té utilitat alimentària i per això es considera que aquest biocdièsel és de segona generació. És un pas molt important perquè la despesa en combustible de l’exèrcit nord-americà és extraordinària. El 2007 el Pentàgon va pagar només a Shell, una de les empreses que els subministra carburant, 1.630 milions d’euros.
El què busca el govern nord-americà amb aquesta introducció parcial de biocombustibles és anar reduint la seva dependència energètica del petroli exterior i la reducció de combustibles fòssils, cada vegada més cars i escassos. I també, perquè no, demostrar la capacitat d’aquests avions de volar amb biocombustibles sense notar la diferència. De fet, l’Armada creu que entre el combustible JP-5 derivat del petroli i el biodièsel que surt de la camelina pràcticament no hi ha diferència. Però no s’enganyin, al darrera hi ha més un tema d’economia i estratègia que no pas mediambiental. L’exèrcit dels EUA és el més important del món, amb una capacitat destructiva sense precedents i seria una mica ridícul que vigilés les emissions de CO² dels seus caces mentre aquests llancen míssils i bombes.
El següent pas és portar els biocombustibles als vaixells un cop s’hagin enllestit els protocols que certifiquin el seu ús amb garanties. El Defense Energy Support Center és l’encarregat de subministrar biocarburants a l’Armada dels EUA. De moment, ha firmat un contracte de dos milions d’euros amb l’empresa Sustainable Oils pel qual es compromet a comprar 151.000 litres de biodièsel a partir de la camelina. Aquesta companyia ja ha signat darrerament contractes amb diverses companyies aèries per a començar a utilitzar els seus productes en avions comercials.
[youtube]AvEEaaeHyY8[/youtube]
La Xina ha completat la seqüència del genoma de la mandioca i gràcies a aquesta informació la podrà conrear en zones més fredes i seques del país. El motiu és utilitzar aquesta planta com a matèria primera per a produir bioetanol. Ja fa quatre anys que la Xina pensa en la mandioca per a la producció industrial de biocombustibles. Només fa un any que es va anunciar que es construiria la primera fàbrica de producció de mandioca a la Xina a la província de Guangxi, on es conrea el 60% de la mandioca del país.
La mandioca es cultiva en zones tropicals i subtropicals, on es destina a la producció de tapioca com a aliment, o a la seva conversió en midó i alcohol per a diverses utilitats. El retard en la producció industrial de biocombustibles a partir de la mandioca es degut a la poca matèria primera, que ha impedit a la Xina la producció d’un milió de tones a l’any de bioetanol. Els xinesos s’han fixat en l’ús que es dóna a la mandioca a l’Amèrica Llatina, on és una planta que també es produeix amb finalitats energètiques. A Colòmbia ja fa un any que circulen cotxes moguts amb etanol de mandioca.
[youtube]GdEG0me0jiA[/youtube]
Els ferraris de Fernando Alonso i Felipe Massa van començar la temporada 2010 de Fórmula 1 quedant primer i segon, respectivament, en el gran premi de Bahrain. Fa més de 450 curses que Ferrari utilitza carburant Shell per a moure els seus vehicles i, com que és l’escuderia tecnològicament més puntera també exigeix al subministrador de combustible que ho sigui. La cosa ha passat força desapercebuda perquè del combustible només se’n parla quan hi ha un salt tecnològic important, com quan Audi va guanyar les 24 hores de Lemans amb un motor dièsel, o simplement els comentaristes apunten els litres que tenen els cotxes i si podran arribar amb gasolina fins al final. La veritat, però, és que fora de la cursa hi ha una autèntica competició tecnològica per a innovar i aconseguir millors carburants.
La notícia és que Shell ha anunciat, de forma força discreta tot sigui dit, que els ferraris han començat a utilitzar bioetanol de segona generació procedent de la palla de blat per a moure els cotxes vermells. I el resultat ha estat excel·lent. No se sap en quin percentatge han barrejat el bioetanol amb la gasolina habitual per qüestions d’estratègia, però en tot cas les primeres proves els han donat un resultat òptim. Evidentment el combustible compleix les normes de la Federació Internacional de l’Automòvil (FIA) i que alhora doni unes molt bones prestacions als vehicles. L’elevat consum dels fórmula 1, un 70 litres cada 100 km, fa que cada gran premi amb entrenaments, classificacions i cursa inclosa, acabi emetent una enorme quantitat de CO² a l’atmosfera. Doncs bé, Shell afirma que amb el nou combustible va reduir les emissions en un 90%.
I d’on surt aquest bioetanol? Shell, juntament amb l’empresa Iogen Energy, ha desenvolupat una planta de fabricació d’etanol cel·lulòsic a partir de la palla de collites de blat. L’any passat la fabrica va produir 581.000 litres de bioetanol que són suficients pels ferraris de Massa i Alonso durant tota la temporada.
[youtube]Gt44dLL9pEY[/youtube]
El Cel Únic Europeu és una ambiciosa iniciativa que té com objectiu la reorganització de l’espai aeri europeu d’acord amb les pautes de circulació del tràfic d’aeronaus, establint regles tècniques i de procediment comunes i promovent el desenvolupament d’un sistema europeu harmonitzat de gestió del tràfic aeri. El Cel Únic pretén aprofitar que els avions puguin volar el màxim temps possible en línia recta i per tant estalviant temps i combustible. Potser algú es preguntarà: però no volen en línia recta? Doncs no, perquè segueixen unes rutes de navegació que són les carreteres del cel i que a vegades els fan fer uns quants quilòmetres de més. Més recorregut significa més combustible, i més combustible significa més emissió de diòxid de carboni.
Per això l’entrada en funcionament del Cel Únic Europeu suposarà una menor emissió de CO² que segons l’Observatori de Sostenibilitat en l’Aviació (OBSA), es pot xifrar en 123.240 tones menys per any. Això serà fruit de l’estalvi de combustible, unes 39.000 tones anuals, cosa que traduït en diners significar 27,5 milions d’euros per any.
Escurçar les rutes, és un dels elements que permetrà reduir la contaminació provocada per les aeronaus, però no és l’únic. Els reactors estan augmentant dia a dia la seva eficiència i els nous combustibles biològics menys contaminants. El 2020 un 10% dels combustibles seran ecològics i es calcula que el 2050 s’emetran un 50% menys de gasos que en l’actualitat. A partir del 2012 les companyies aèries que operin en els aeroports de la UE hauran de comprar i vendre permisos per emetre CO² a l’atmosfera, que a més, estarà prefixada per cada estat. Els operadors que vulguin sobrepassar la quota màxima adjudicada hauran de comprar permisos d’altres operadors que no hagin consumit les seves quotes.
[youtube]bXNH7whveGk[/youtube]
L’Estació Espacial Internacional (ISS) és una de les obres d’enginyeria humana més importants del món. La inversió multimilionària que s’hi ha fet es compensa perquè les investigacions que s’hi poden fer amb una situació de microgravetat no es troben a cap més lloc. Entre aquests experiments els ocupants de la ISS n’han començat un amb llavors d’una de les plantes tropicals que pot ser una solució per la fabricació de biocombustibles a partir de vegetals no comestibles. Les llavors són de l’arbust jatropha curcas, una planta semiperenne de la família de les Euforbiàcies que creix principalment a Mèxic i l’Amèrica Central. Pot viure en zones àrides i les seves llavors poden contenir entre un 27 i un 40 per cent d’oli que es pot utilitzar per a fer biodièsel.
I que fan a la ISS amb llavors de jatropha? Doncs determinar si la microgravetat de l’espai accelera el creixement de les plantes. Amb els experiments es volen trobar fórmules per augmentar-ne el seu conreu per a ús comercial en millorar algunes de les seves característiques com l’estructura cel·lular, el creixement i desenvolupament. O sigui donar un valor afegit a la planta.
Les llavors de jatropha van arribar a la ISS en la missió STS-130 del transbordador Endeavour del mes de febrer passat. Anaven dins uns envasos que contenien nutrients i vitamines i tornaran a la a la Terra en la missió STS-131 del Discovery que està prevista pel mes d’abril. Un cop a Terra les llavors de jatropha que hauran passat un parell de mesos a l’espai es portaran al Centre d’Educació o Investigacions Tropicals de la Universitat de Florida on hi ha les llavors bessones i així poder comprovar la diferència de creixement que han tingut unes i altres.
[youtube]yaj_xqbWT3k[/youtube]
Un estudi governamental britànic que s’ha filtrat al diari The Times assegura que els biocombustibles utilitzats en els cotxes són més contaminants que el gasoil extret del petroli. Teòricament un litre de combustible obtingut de l’agricultura hauria teòricament de reduir les emissions de diòxid de carboni en un 35% si es compara amb un litre de combustible fòssil. I això, estrictament, és cert. Però l’estudi encarregat pel Ministeri de Transports britànic assegura que el combustible a base d’oli de palmera incrementa les emissions en un 31% si es té en compte el diòxid de carboni alliberat en el procés de conversió de boscos o prats en plantacions. Una cosa que també passa amb els biocombustibles de soja i colza.
La Unió Euroepa obliga a que entre un tres i un quatre per cent del combustible tingui origen vegetal i aquesta proporció s’anirà incrementant anualment fins un 13% el 2020. Els biocombustibles són una bona solució per deixar de banda la dependència extrema del petroli, però està clar que els olis reciclats o els que s’obtenen d’elements no comestibles són els que s’han de potenciar. Apostar per biocombustibles com l’oli de palma és una mala inversió perquè significa destruir selva per a fer-hi plantacions de palmeres, amb la pèrdua de diversitat biològica que això significa.
La Comissió Europea confia en protegir el seu objectiu en matèria de biocombustibles mitjançant una revisió de les normes, que donaria a les plantacions de palma el mateix estatus que els boscos naturals. Això en el fons demostra la preocupació europea per la seva indústria de biocombustibles si en el model de sostenibilitat s’inclou en el futur, no la contaminació directa de l’ús de biocarburants, sinó els canvis que han patit les terres per al seu conreu.
[youtube]Kb3YoG3VcIU[/youtube]
S’imaginen fer volar un avió amb biomassa procedent de restes de fusta, plantes de blat de moro i altres vegetals? Doncs a partir d’ara serà possible segons l’estudi publicat per la revista Science. Enginyers nord-americans han anunciat que han creat un mètode per a produir combustible per als avions a reacció a partir de derivats de la biomassa. La investigació s’ha fet a la Universitat de Wisconsin-Madison que converteix gamma-valerolactone (GVL) en un equivalent químic del combustible utilitzat pels avions, el querosè JET-A1.
El mètode l’explica James Dumesic, professor d’enginyeria química i biològica, i explota la tendència del sucre a degradar-se i a separar-se en àcid levulínic i àcid fòrmic, dos productes que fins ara no es podien convertir en combustible d’alta energia. En presència de catalitzadors metàl·lics aquests productes reaccionen i formen GVL, una substància que es pot convertir en combustible per avions mitjançant altres catalitzadors barats i que aprofita un 95% del potencial energètic de la biomassa utilitzada.
Problemes: De fet n’hi ha un de molt clar, el seu cost. Si s’aconsegueix que aquest combustible sigui més barat que el querosè normal la seva comercialització i ús generalitzat serà fàcil -si els governs no ho impedeixen-.
Un altre estudi publicat per la revista Plant Biotechnology Journal ha analitzat recentment la possibilitat de produir etanol a partir de biomassa de peles de fruita i papers de diari. No ho pot semblar, però aquest combustible és més net que l’etanol derivat del blat de moro, el qual és més contaminant que la gasolina, segons la investigació feta per Henry Daniell, de la Universitat Central de Florida. La tècnica, en aquest cas, utilitza una combinació d’enzims per transformar les peles de taronja i altres materials de rebuig en sucre que es fermenta per a convertir-lo en etanol. Aquest bioalcohol produeix menys gasos d’efecte hivernacle que la gasolina o l’electricitat.
[youtube]23j1B4-lroM[/youtube]
L’Organització Internacional del Cafè (OIC) ha advertit que la producció mundial de gra pot tenir un dèficit aquest any de 600 milions de quilos (10 milions de sacs) en tancar-se la collita 2009-2010. La demanda mundial de cafè serà aquest any de 134 milions de sacs però la producció arribarà amb prou feines als 125 milions de sacs. Tot i la crisi econòmica internacional la demanda de cafè no ha parat de créixer. El 2001 la demanda era de 104 milions de sacs anuals i el 2009 de 132 milions de sacs.
L’OIC atribueix la impossibilitat de cobrir la demanda a factors com el canvi climàtic i a les limitacions de terra pel conreu de cafè i a la manca d’aigua necessària per a regar els cafetals. Segons el director executiu de l’OIC, Néstor Osorio, moltes de les terres de conreu s’estan destinant a produir aliments i a plantes destinades a la fabricació de biocombustibles. Respecte el canvi climàtic es calcula que a les zones cafeteres la temperatura ha augmentat mig grau de mitjana durant els últims 25 anys, cosa que n’ha alterat la producció.
[youtube]CKhZsIlOCl0[/youtube]
Els governs tenen tendència a centralitzar les coses. Centralitzen la mateixa administració, les infraestructures de transport i fins i tot les d’energia. A l’Estat espanyol en tenim molts exemples. S’ha convertit l’aeroport de Barajas en un monstre infumable i s’ha de buscar un lloc per enterrar els residus atòmics de totes -sí, totes- les centrals nuclears. A Catalunya, el cas de la MAT -la línia de Molt Alta Tensió- en seria un exemple també. Ja fa temps que defenso que si cada municipi veies les fonts d’energia alternativa que té a l’abast -solar, eòlica, hidràulica, per les onades si està prop del mar o per biomassa si té boscos- la complexitat de donar energia es minimitzaria i, el que és millor, en cas de problemes, mai quedarien afectades milions de persones a la vegada.
Aquesta filosofia energètica més localista les administracions la veuen com ciència ficció, però a la pràctica ja hi ha empreses que tenen clar que el futur passa per aquí, per canviar models. Una empresa instal·lada al Silicon Valley, de Califòrnia, anomenada Bloom Energy porta vuit anys treballant en una nova font d’energia que ha presentat aquesta setmana. El Bloom Box permetrà fer-te energia segons les necessitats de cadascun i pinta molt i molt bé.
Què és el Bloom Box? Doncs un nou generador de pila de combustible que utilitza biocombustibles o gas per produir electricitat mitjançant un procés electroquímic que, segons els seus responsables permetrà a empreses i particulars generar la seva pròpia energia d’una forma neta i econòmica. A diferència de les cèl·lules d’hidrogen, aquest nou sistema utilitza materials molt més barats, és més eficient, és flexible i reversible perquè l’usuari pot emmagatzemar l’energia que no consumeix. El més interessant és l’eficiència perquè produeix el doble d’electricitat que d’altres sistemes generen amb la mateixa quantitat de combustible.
Com totes les novetats el problema de l’invent és el preu i també el volum. Més de 600.000 euros i les mides d’un cotxe petit no estan a l’abast de tothom i per ara sembla que només d’entrada pot estar a l’abast de les grans empreses. Bloom Energy insisteix que s’amortitza en un període d’entre 3 i 5 anys. Ho estan provant ja empreses com eBay i Coca-Cola, però el més interessant és que Google ha apostat molt fort per aquesta nova forma d’energia i ja té un generador de 400 kw en un dels seus edificis. Google, com totes les grans empreses d’informàtica tenen un consum elèctric molt important i amb la Bloom Box han cobert quasi tota la demanda de l’edifici en qüestió des de fa quasi dos anys.
Imaginen només pagar el mínim a la companyia elèctrica perquè només s’hauria d’estirar corrent en cas d’emergència? Segur que és el somni de molts de vostès. El problema, com sempre, és que l’energia necessita algun element per a generar-se, en aquest cas biocombustibles o gas. I això, clar pot tenir un efecte negatiu, si aquesta forma de generador es generalitza, perquè pot disparar-ne els preus. I també queda el dubte de la fiabilitat i durada de l’aparell. Si s’ha de canviar cada dos per tres, malament.
Però no es preocupin, aquesta innovadora empresa assegura que abans del 2020 els seus generadors tindran la mida d’un rajol i un preu de 2.300 euros cosa que convertirà cada habitatge en una potencial central elèctrica.
[youtube]_2KYU97y2L8&feature=related[/youtube]
El departament d’Agricultura i l’Armada dels Estats Units han signat un acord per fomentar l’ús de les energies renovables i potenciar l’eficiència energètica tant de la flota de guerra com en les instal·lacions a terra. L’acord forma part de l’estratègia del president dels EUA, Barack Obama, per començar a deixar de dependre del petroli. El primer objectiu és que l’Armada nord-americana tingui en compte criteris d’eficiència energètica alhora d’adjudicar contractes i es potenciarà també l’ús de biocarburants i electricitat.
A partir del 2012 els biocombustibles ompliran els dipòsits del què s’anomenarà Green Strike Group i a partir del 2016 de la Great Green Fleet, formades per tota mena de vaixells, aeronaus i altres vehicles de superfície. Pel 2015 està previst que sistemes elèctrics, híbrids i de flex-fuel (que poden utilitzar tant etanol com gasolina) redueixin el consum de combustibles fòssils a la meitat en la flota comercial de l’Armada, la que no es destina a combat. Pel 2020 les instal·lacions de terra hauran de funcionar amb un 50% d’energies renovables i que siguin autosuficients des del punt de vista energètic. Però també s’espera que els exèrcits de terra, mar i aire facin el mateix.
La raó d’apostar pels combustibles provinents de plantes no és només ecològica. El petroli tard o d’hora assolirà uns preus inaccessibles fins i tot per a la primera potència mundial. Els estrategues nord-americans preveuen que 3,8 litres de gasoil -un galó- puguin arribar a costar aviat 400 dòlars. I a més, dependre del petroli obliga a fer un gran esforç per protegir els pous -sovint en països conflictius-, les refineries i a tota una logística de transport altament arriscada. Els centres de producció de biocombustibles es poden instal·lar pràcticament a tot arreu escurçant despesa i distància a qualsevol zona de combat.
La notícia pot ser positiva o no. Tot dependrà d’on vulguin treure els nord-americans les quantitats enormes de biocombustibles. Si ho fan a partir de productes consumibles, com el blat de moro, les conseqüències poden ser un encariment del mateix en els mercats internacionals. Per això s’ha d’esperar que optin per fórmules més innovadores, a partir d’algues per exemple, que poden donar biocombustibles sense entorpir la cadena d’alimentació dels humans.