Posts Tagged ‘canvi climàtic’
[youtube]rN4fY-2arFk[/youtube]
Aquest any tornarà a ser crític per el gel de l’Àrtic i arribarà a tenir una superfície mínima el setembre vinent. Científics de l’Institut Alfred Wegener d’Investigació Polar i Marina (AWI) i el KlimaCampus de la Universitat d’Hamburg han publicat dades molt reveladores i preocupants. Segons els pronòstics que han el·laborat aquests organismes la superfície gelada del pol nord es quedarà en 4,7 milions de km² -segons AWI- i 5,2 milions de km², però cap dels dos prediu que s’arribin als 4,3 milions de km² en que va quedar el gel Àrtic l’estiu del 2007.
La superfície actual és de 10 milions de km² -mig milió menys que la superfície que hi havia a principis d’estiu del 2007-. La capa actual de gel és comparable a la que hi havia el juny del 2006, un any en el qual es va fondre menys. Clar que els fenomens atmosfèrics de l’estiu seran la clau per saber si els pronòstics són bons.
La superfície gelada de l’Àrtic entre la dècada dels 80 i 90 del segle passat mai va baixar de 7 milions de km². La dècada següent la superfície que no es desglaçava era de 6 milions de km² i des del 2000 ha baixat als 5 milions de km². Tot i que alguns científics asseguren que el 2020 ja no hi haurà gel d’estiu al pol nord, altres s’inclinen per pensar que aquesta progressió serà una mica més suau i que s’allargaria fins just meitat de segle. Però això sí, tots coincideixen que tardarà més o menys el desglaç total del pol nord es produirà.
[youtube]pGBYPPoZOl8[/youtube]
Si la temperatura mitjana de la Terra s’elevés 4 graus de mitjana els ecosistemes expulsarien més diòxid de carboni que el que retenen. L’estudi l’ha fet l’Institut de Ciències de Mar de Barcelona, adscrit al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), amb col·laboracoó amb la Queen Mary University de Londres. Els investigadors han creat un model teòric que prediu els efectes de l’escalfament global sobre el metabolisme d’un ecosistema i calcula les proporcions de CO² retingut i expulsat a mesura que augmenta la temperatura.
L’estudi s’ha publicat a la revista Philosophical Transactions of the Royal Society of London i defineix una cosa que fins ara se sabia, que l’equilibri del diòxid de carboni s’altera per l’escalfament global, però no les proporcions en què això passava. Els investigadors José Montoya i Gabriel Yvon-Durocher va provar els càlculs teòrics en 20 llacs artificials que simulaven les condicions dels llacs del sud d’anglaterra i l’augment predit per a mitjans d’aquest segle. Els llacs solen retenir més CO² que el que expulsen i per això ajuden a compensar l’escalfament global.
I els resultats que donen aquests models teòrics són realment preocupants. Els ecosistemes tendiran a reequilibrar-se a llarg termini en la seva absorció i emissió de diòxid de carboni, però durant el període de transició poden alliberar-ne força, cosa que en farà augmentar la seva concentració a l’atmosfera i alterarà les mesures de reducció de CO² que estan en marxa.
[youtube]scksfsVcAAE[/youtube]
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) aposta per instruments com els conreus agrícoles per a combatre el canvi climàtic. Segons la FAO l’agricultura té prou potencial per ser part de la solució al canvi climàtic, en una forma que sigui respectuosa i col·labori amb el desenvolupament i les necessitats de seguretat alimentària dels països en desenvolupament. La FAO ha demanat a un grup d’experts que proposi solucions a llarg termini contra el canvi climàtic a través del conreus. L’organització de l’ONU creu que l’agricultura és una forma de reduir i eliminar gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i demana que es fomentin els conreus agrícoles més resistents a les condicions meteorològiques.
La proposta de la FAO s’ha presentat a la ciutat alemanya de Bonn com a preparació per a la pròxima cimera sobre canvi climàtic que s’ha de celebrar el mes de desembre a Mèxic. Un altre aspecte important de la proposta de la FAO és que es pugui garantir el finançament dels petits camperols que amb els seus conreus contribueixin a lluitar contra l’alteració del clima.
[youtube]odt5WrNnGTY[/youtube]
La meitat de la calor que es genera a la Terra desapareix de forma misteriosa i, fins ara, no se sap amb certesa on ha anat a parar. Un estudi publicat a Science indica el desequilibri entre la quantitat d’energia que entra a l’atmosfera procedent del Sol i la que abandona la superfície terrestre. Els científics del Centre Nacional d’Investigacions Atmosfèriques (NCAR) asseguren que els satèl·lits o sensors marins no són els més adequats per a seguir la pista d’aquesta escalfor, però pensen que es podria estar acumulant en el fons dels oceans i que podria ser un dels factors més que provocarien l’escalfament global.
Una de les hipòtesis associarien aquesta desaparició de l’escalfor al fenomen de El Niño. Aquesta energia calòrica podria estar reapareixent a través de d’aquest fenomen que periòdicament escalfa part de les regions tropicals del Pacífic i altera els patrons climàtics de quasi tot el planeta. Un dels autors de l’estudi és Kevin Trenberth, que assegura que tard o d’hora aquesta escalfor tornarà a aparèixer, i que per això és crucial saber on s’acumula per entendre el què està passant i pronosticar el futur meteorològic.
Els satèl·lits indiquen que els gasos causants de l’efecte hivernacle atrapen cada vegada més energia solar, però des del 2003 els científics no han aconseguit establir on hi ha gran part d’aquesta escalfor. Els instruments poden donar lectures errònies, però el més probable és que gran part de l’escalfor penetri en regions no observades, com serien les profunditats dels oceans.
[youtube]ae8afW_b6eQ[/youtube]
El científic mexicà Víctor Manuel Velasco de l’Institut de Geofísica de la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM) assegura que la disminució de l’activitat solar farà que la Terra experimenti des de l’any 2010 i pràcticament durant tot el segle una miniera de gel que reduirà la temperatura mitjana de 0,2 a 1 graus. Tot i així, això no compensarà l’escalfament global del planeta però sí que ajudarà a que no sigui tan gran. El científic ha desenvolupat una teoria i un model físic anomenat ELSY que vincula els períodes de màxims i mínims d’activitat solar amb els escalfaments i refredaments de la Terra.
Si el model de Velasco funciona que es preparin els d’Endesa. Segons la seva teoria la disminució de la temperatura va relacionada amb la baixa activitat solar que es presenta en períodes de 120 anys. El científic recorda que en la temperatura de l’atmosfera terrestre hi intervenen molts factors. Uns d’interns com l’activitat volcànica o l’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle, però també d’externs com seria l’activitat solar que és el factor definitiu.
Segons Velasco durant els anys 80 i 90 del segle XX es van registrar les temperatures més altes perquè l’activitat solar estava en un dels seus màxims i que va ser la més alta dels últims 300 anys. Però a partir del 2005, el Sol va entrar en un període de transició que pot durar entre cinc (2010) i quinze (2020) anys. Però assegura que el 2010 algunes de les zones del planeta ja han entrat en una miniera de gel i que en tenim mostres evidents. Entre les conseqüències parla de greus períodes de sequera i d’inundacions -curiosament els mateixos efectes que argumenten els defensors que la Terra s’està escalfant excessivament-. O sigui que ens podem anar preparant pel pitjor.
Per acabar-nos d’animar, Velasco també recorda la correlació entre les caigudes de temperatura i el brot de pandèmies. En el segle VI hi va haver un mínim d’activitat solar que va provocar que va provocar una caiguda generalitzada de les temperatures i que es coneix com el «mínim medieval» i que va ser quan hi va haver un dels primers grans brots de la pesta bubònica. A principis del segle XVI, o sigui mil anys després va arribar el «mínim de Sporer» i que la verola que havien portat els espanyols a les Amèriques va acabar amb la majoria de la població de Mèxic i el Perú. I finalment, en l’última miniera de gel hi va haver tres pandèmies, recorda Velasco: la del 1918-19, de la grip espanyola; la del 1958-59, de la grip asiàtica; i la del 1968-69, amb la grip de Hong-Kong.
[youtube]XQu_C9YYf0o[/youtube]
Fa trenta anys els arbres creixien més ràpid als tròpics i més lentament en les zones més septentrionals. Ara passa al revés, gràcies al canvi climàtic. Científics de l’Institut Smithsonian d’Investigacions Tropicals (STRI) de Panamà ho han constatat. El director del Centre de Ciències Forestals del Tròpic del STRI, Stuart Davies, va participar la setmana passada en una conferència al Panamà sobre el tema. En el fòrum es van exposar els resultats de la recopilació de dades en boscos de la Xina, l’Índia, els EUA, el Brasil, el Regne Unit i el Panamà. El científic va assegurar que ara els arbres creixen més ràpid que abans, una cosa que ja es podia preveure. Hi ha més C0² a l’atmosfera (un 15% més en 30 anys) i d’això se n’alimenten els arbres i perquè les temperatures més càlides estan reduint els períodes freds i allargant el període de creixement de les plantes.
En el Tròpic les coses però no funcionen igual. Els arbres tropicals estan reduint la velocitat de creixement perquè tenen més diòxid de carboni però les temperatures són molt més extremes i això pesa més. Paral·lelament els científics adverteixen que aquestes alteracions de creixement del arbres associades a l’augment de temperatures també comporten altres problemes, com que alguns insectes estan augmentant el seu radi d’expansió perquè els hiverns, almenys fins aquest, no eren tan freds. Ara els científics estan analitzant les dades per esbrinar què està passant i desenvolupar models de creixement per a preveure les conseqüències de l’augment imparable de la temperatura mitjana de la Terra durant el segle XXI.
[youtube]23j1B4-lroM[/youtube]
L’Organització Internacional del Cafè (OIC) ha advertit que la producció mundial de gra pot tenir un dèficit aquest any de 600 milions de quilos (10 milions de sacs) en tancar-se la collita 2009-2010. La demanda mundial de cafè serà aquest any de 134 milions de sacs però la producció arribarà amb prou feines als 125 milions de sacs. Tot i la crisi econòmica internacional la demanda de cafè no ha parat de créixer. El 2001 la demanda era de 104 milions de sacs anuals i el 2009 de 132 milions de sacs.
L’OIC atribueix la impossibilitat de cobrir la demanda a factors com el canvi climàtic i a les limitacions de terra pel conreu de cafè i a la manca d’aigua necessària per a regar els cafetals. Segons el director executiu de l’OIC, Néstor Osorio, moltes de les terres de conreu s’estan destinant a produir aliments i a plantes destinades a la fabricació de biocombustibles. Respecte el canvi climàtic es calcula que a les zones cafeteres la temperatura ha augmentat mig grau de mitjana durant els últims 25 anys, cosa que n’ha alterat la producció.
[youtube]G_SZU_SZMlU[/youtube]
Un iceberg gegantí de 54 quilòmetres de llarg i 5 d’ample ha col·lidit amb la plataforma de gel costanera de l’Antàrtida prop de l’estació polar alemanya Neumayer III. El bloc de gel té un gruix de 200 metres i el xoc va provocar una escletxa de dos quilòmetres de llarg a la plataforma de gel de l’Antàrtida. La col·lisió es va produir l’11 de febrer passat, va fer desprendre un tros de gel de 300 metres de llarg i 700 metres d’amplada de la plataforma gelada a la costa Antàrtida.
Els científics alemanys de l’estació Neumayer III, situada a uns deu quilòmetres del lloc del xoc van calcular que l’energia alliberada en el moment de l’impacte equivalia a la de cinc a deu tones d’explosiu convencional. L’iceberg gegant té el nom científic de B-15-K i era seguit des de feia temps. La sorpresa va ser que els càlculs sobre els que impactaria contra la costa gelada van fallar. L’iceberg inicialment es desplaçava quatre quilòmetres per dia, però en el moment del xoc la seva velocitat havia augmentat fins als 15 quilòmetres per dia.
El B-15-K és un fragment d’un iceberg encara més gran, el B-15, que amb una superfície d’11.000 quilòmetres quadrats es va desprendre el març del 2000 de la plataforma de gel de Ross, a 9.000 quilòmetres d’on està situada la base alemanya.
[youtube]GuXebNJpTm4[/youtube]
Un estudi dels científics del Programa de Seguretat Alimentària i Ambient de la Universitat de Stanford (Califòrnia), que s’ha presentat en la reunió anual de l’Associació Americana per a l’Avenç de les Ciències (AAAS) a San Diego, assegura que els pròxims anys l’escalfament global i el seu efecte sobre el clima tindran un impacte molt dur en el preus dels aliments i la fam al món. Però mentre per a uns les conseqüències seran devastadores per a d’altres el canvi els podrà donar molts beneficis.
Els experts prediuen que les temperatures més altes podrien reduir de manera considerable la producció de blat, arròs i blat de moro, ingredients bàsics en la dieta de milions de persones que subsisteixen amb uns ingressos de menys d’un dòlar per dia. Com que aquests aliments podran escassejar seran més cars i per tant això farà que augmenti la pobresa d’amplis sectors.
Per contra, l’alça de preus, farà que especialment els pagesos de molts països en vies de desenvolupament surtin de la pobresa, ja que conreen la seva pròpia terra i resultaran beneficiats de l’augment de preu dels productes que cultiven. Però això tindrà un impacte menor. La majoria de projeccions de futur deixen clar que l’increment del preu dels aliments anirà paral·lela a l’augment de la pobresa dels indigents que gasten la major part dels seus minsos ingressos en aquests aliments. Entre aquestes capes socials més desafavorides també hi hauran els treballadors rurals a sou i els pobres que viuen en les ciutats.
[youtube]0jckVj3ja6g[/youtube]
El gel de l’Àrtic es fon a un ritme molt més alt del què s’havia calculat. Pot semblar que la notícia ja l’han sentit abans però és un informe fet públic aquesta setmana. L’han elaborat científics canadencs després de dos anys de treball sobre el terreny. És el grup Circumpolar Flaw Lead (CFL), i es va iniciar el juliol del 2007 i ha tingut la participació de 300 científics d’arreu del món. I quines conclusions han tret els del CFL a part que el gel del pol es fon a tota velocitat? Doncs que aquesta desaparició del gel afecta a l’ecosistema marí d’una forma més greu del què semblava fins ara. Per exemple, han comprovat que augmenten els nivells de contaminants. Si fins ara estaven atrapats en el gel, al desaparèixer aquests contaminants, com el mercuri o els insecticides, passen a l’aigua. La desaparició del gel també ha provocat que balenes que abans no entraven al mar de Beaufort ara hi vagin i compateixen pels aliments amb altres espècies de balenes adaptades a les aigües gelades, com les beluga. Gel més prim també es sinònim de més tempestes, que cada cop són més freqüents.
Però a banda dels efectes sobre la meteorologia i l’ecosistema també s’han de començar a puntar els danys econòmics que provoca l’alteració del clima. El Grup Mediambiental Pew assegura que la desaparició del gel de les regions àrtiques tindrà un cost d’entre 47.000 i 285.000 milions d’euros… només aquest any. Un dels autors de l’estudi, Eban Goodstein, assegura que el cost de la desaparició del gel Àrtic fins el 2050 serà equivalent al PIB actual d’Alemanya, Rússia i el Regne Unit junts. Saben que significa això? 1.846 bilions d’euros. I una conseqüència més aquest 2010, la desaparició del gel a l’Àrtic escalfarà la Terra l’equivalent a 3.000 milions de tones de diòxid de carboni, més o menys el 40% de totes les emissions industrials dels EUA en un any.