Posts Tagged ‘contaminació’
[youtube]VRQP5YheUbU[/youtube]
Una cosa que sempre m’havia cridat l’atenció és que sovint s’afirma que els plàstics no són biodegradables, sobretot els més durs. Però segur que no s’han trobat a la platja restes del mànec d’un tornavís de plàstic que tingués vint o trenta anys. Ara s’ha confirmat que sí, que els plàstics durs es degraden en el mar, que es van trencant en peces cada cop més petites que són ingerides pels peixos mentre alliberen grans quantitats de bisfenol A, un component químic que altera el sistema endocrí i que pot tenir greus conseqüències per la vida marina.
La investigació l’han fet científics de la Universitat de Nihon, prop de Tòquio, i l’han presentat a la reunió anual de la Societat Química Americana que s’ha celebrat a San Francisco i que aquest any ha estat molt interessant. Els policarbonats són plàstics molt durs, que serveixen per fer lents resistents, fars de cotxe, DVDs, CDs, ampolles d’aigua i altres productes com els tapers. Ara se sap doncs que aquests plàstics durs no es mantenen sense canvis durant dècades o segles, sinó que interaccionen amb l’aigua i que alliberen bisfenol A. Aquest element també l’allibera la pintura que s’utilitza per exemple per segellar els cascs dels vaixells per a protegir-los dels mol·luscs i l’oxidació.
El líder de l’estudi és el químic Katsuhiko Saido que, amb el seu equip, van analitzar sorra i aigua de mar de 200 llocs de 20 països diferents, especialment del sud-est d’Àsia i d’Amèrica del Nord. Els resultats són contundents: a tot arreu hi havia presència significativa de bisfenol A, que podien anar des de l’inapreciable 0,01 parts per milió (ppm) a 50 ppm.
L’any passat aquests científics ja havien demostrat que els plàstics lleugers d’escuma blanca es dissolen ràpidament quan arriben als oceans deixant tot una resta de substàncies tòxiques. Estudis recents han demostrat que el bisfenol A pot afectar mol·luscs, crustacis i amfibis, fins i tot a baixes concentracions. Això deixa clar que el plàstic continuarà sent una important font de contaminació dels mars durant molts anys. Però també s’ha d’estar atents a l’ús que en fem habitualment perquè l’exposició a diferents nivells del bisfenol A causa alteracions del sistema endocrí, perquè es comporta com la principal hormona femenina, l’estrogen.
[youtube]5RTp8BhQBVw&NR=1[/youtube]
Entre les paràmetres que s’utilitzen per a mesurar les contaminacions de les ciutats i la qualitat de l’aire no es tenen en compte les partícules ultrafines que emeten bàsicament els vehicles. El físic Sergio Rodríguez, investigador del Centre d’Investigació Atmosfèrica d’Izaña (Tenerife) i de la Universitat de Huelva, considera la legislació hauria d’establir també límits sobre les partícules ultrafines que hi ha a l’aire de les grans ciutats i que generalment són concentracions molt elevades. Les partícules ultrafines emeses pels vehicles estan formades, sobretot, per gotes d’àcid sulfúric, hidrocarburs condensats i sutge, el qual és potencialment cancerigen. Bàsicament es tracta de sofre procedent del carburant, restes de combustible i oli sense cremar, que no han patit una combustió completa.
Segons Sergio Rodríguez es té informació sobre l’origen de part d’aquestes partícules però que es desconeix, per exemple, la quantitat de gotes ultrafines d’àcid sulfúric que es pot formar amb els gasos d’escapament dels vehicles tot i que es creu que depèn molt de la situació atmosfèrica. També s’hauria d’avaluar l’efecte, en ciutats com Barcelona, l’impacte d’altres tipus d’emissions com les industrials i la dels vaixells.
Els efectes sobre la salut tampoc són del tot coneguts. Es considera que la fracció insoluble de les partícules ultrafines que arriben a la sang via inhalació poder fer de nucli de condensació de greixos que promouen el desenvolupament de l’arterioesclerosi. Se suposa que les partícules ultrafines es podrien associar a problemes cardiovasculars però s’ha d’investigar molt més.
[youtube]2lYIsh_TwPo&feature=PlayList&p=37E760680B065A1F&playnext=1&playnext_from=PL&index=17[/youtube]
Les emissions contaminants procedents de l’Àsia afecten l’ambient de l’oest dels EUA. Això demostra que el món és més petit cada vegada, però també és una bona excusa per dir als nord-americans que els serà molt més difícil assolir els seus objectius de reducció de gasos tòxics a la troposfera. La revista Nature ha publicat un article que demostra una cosa que es podia intuir, els nivells d’ozó a la troposfera poden estar pujant com a conseqüència de les emissions que provenen del continent asiàtic.
Però no havíem quedat que l’ozó era bo per a protegir la Terra? L’ozó en la capa atmosfèrica superior de la Terra ajuda a filtrar els raigs ultraviolats nocius, però quan es troba en l’atmosfera baixa -la troposfera– pot actuar com un gas tòxic i causar malalties respiratòries i afectar els ecosistemes. Des del segle XIX, les emissions industrials han provocat un augment dels nivells d’ozó, i actualment l’Àsia oriental és la zona amb més creixement de les emissions del món. Des que va començar a mesurar-se la incidència d’aquests gasos, els anys 70, s’especulava que l’increment de la producció asiàtica podria fer augmentar els nivells d’ozó a la troposfera nord-americana, però això no s’havia comprovat.
L’estudi l’ha dirigit Owen Cooper i ha recollit mesuraments d’ozó des de diferents plataformes a l’occident dels EUA i va descobrir un significatiu augment de la proporció d’ozó a l’ambient entre 1995 i el 2008. El ritme de creixement de la presència d’ozó era més gran en relació a les mesures de contaminació directament transportada des de l’Àsia.
[youtube]mfljDjB6Jkg[/youtube]
El 3 de desembre de 1984 a la regió índia de Bhopal una fabrica de pesticides propietat de l’empresa nord-americana Union Carbide -adquirida posteriorment per Dow Chemical– va tenir una fuita. Unes quaranta tones d’isocianat de metil es van escampar a l’atmosfera per una zona habitada per mig milió de persones. L’accident es va produir durant les tasques de neteja i manteniment de la planta. Aigua, cristalls de clorur sòdic, restes metàl·liques i altres impureses van entrar en contacte amb el gas emmagatzemat provocant una reacció exotèrmica que va fer esclatar les vàlvules de seguretat dels tancs i va permetre la sortida del gas. Un cop a l’atmosfera l’isocianat de metil es va començar a descompondre en altres gasos, especialment el letal cianur d’hidrogen. Es calcula que unes 8.000 persones van morir els primers dies de la fuita tòxica i unes 12.000 més van morir com a conseqüència directa de la catàstrofe. Unes 150.000 persones en van patir greus seqüeles. La planta química va ser abandonada després de l’accident, però els tòxics continuen presents a la zona afectada.
Actualment 30.000 persones continuen bevent aigua contaminada 25 anys després de l’accident, segons un estudi de l’associació britànica Bhopal Medical Appeal. El problema és que els tòxics que es van escapar han contaminat un dels principals aqüífers de la zona amb agents cancerosos. L’estudi ha provat, a més, que les concentracions d’alguns productes tòxics estan augmentant. El sistema municipal de subministrament d’aigua no dóna prou quantitat per a una població en augment i aquesta ha de recórrer als pous per beure.
[youtube]RPSfUDrxlqA[/youtube]
El III Fòrum de Ciutats Globals de Toronto ha reunit una sèrie d’experts per analitzar com evolucionaran les grans metròpolis en el futur. I les prediccions asseguren que les ciutats, que ja són el principal motor econòmic mundial tindran un paper cada vegada més important, sobretot en els països emergents. Actualment la meitat de la població mundial viu en ciutats, amb uns exemples curiosos. Seül concentra més del 45% de la població de Corea del Sud i la meitat del Producte Interior Brut del país; el 45% dels llocs de treball i el 56% de la inversió estrangera. A països europeus com Irlanda i Dinamarca, les seves capitals, Dublín i Copenhaguen, produeixen quasi la meitat del PIB del país i París i Londres concentren més del 40% de sol·licituds de patents.
Les dades de l’OCDE revelen que la XIna és el país més urbà del món. Més de 600 milions de xinesos viuen en ciutats. L’any 2020, mil milions de xinesos viuran a les grans urbs i la Xina tindrà 70 ciutats amb més d’un milió d’habitants. Actualment les ciutats consumeixen dos terços de tota l’energia mundial i produeixen el 70% de totes les emissions de CO². Per tant el futur passa per fer unes ciutats més sostenibles i sobretot menys contaminants. Perquè pot ser sí la majoria d’humans viurem en ciutats les pròximes dècades però amb unes condicions de contaminació insuportables. Un exemple. El 4% de la població que viu en el delta del riu de la Perla, que creua la província meridional de Canton, assegura que pateix molèsties respiratòries, segons es desprèn d’un informe oficial. La majoria dels afectats acumula problemes com tos, sequedat de gola, infeccions respiratòries lleus i insomni, entre altres. El riu de la Perla, el segon amb més cabdal de la Xina i una de les zones més industrialitzades del país, està molt afectat pels contaminants químics, cosa que ha afectat la qualitat de l’aire. Els dies de boira grisa l’aire està ple de partícules en suspensió i agents fotoquímics. L’any passat la província va aparèixer 110 dies immersa en aquesta boira, un rècord des de l’inici de mesures del 1949. Altres dades pitjors ho confirmen. La xifra de càncers de pulmó que es registra a la regió s’han multiplicat per set en els últims trenta anys. 38 de cada 100.000 cantonesos, el doble que en els anys 90 i set vegades més que en la dècada dels 70.
[youtube]3HuZqrEtV74[/youtube]
Les autoritats del govern de Jiyuan, a la Xina, desplaçaran 15.000 persones de lloc, després que s’hagi comprovat que un miler de nens presenten alts nivells de plom en sang. L’operació tindrà un cost de 112 milions d’euros que pagaran en un 70% l’administració i les indústries i en un 30% els mateixos habitants. L’agost passat, les autoritats sanitàries de la província d’Henan van analitzar la sang dels nens en aquesta àrea, arran que es descobrissin diversos casos d’intoxicació per plom a la província veïna de Shaanxi.
La intoxicació massiva de milers de nens a les províncies d’Henan, Shaanxi, Hunan i Yunnan ha tornat a obrir el debat de fins a quin punt s’ha de posar el desenvolupament industrial per damunt la salut de les persones i el medi ambient. La Xina pateix ara un fet que els països occidentals ja van viure després de la II Guerra Mundial. El creixement econòmic extremadament ràpid s’ha fet en base a una industrialització que ha tingut molt poc en compte la contaminació. S’han creat indústries sense avaluacions medioambientals prèvies amb l’objectiu de desenvolupar ràpidament l’economia global, però amb unes conseqüències sanitàries imprevisibles. Segurament si el que el govern xinès destinarà ara a traslladar milers de persones per allunyar-les dels focus de contaminació s’hagués empleat en reduir la toxicitat d’aquestes empreses ara no s’estaria parlant d’això.
La contaminació per plom inicialment potser que no presenti símptomes, però com que el cos no l’elimina aquest pot arribar a causar danys en el cervell, la sang, el sistema nerviós, els ronyons i el sistema reproductiu. Entre altres coses un excés de plom en el cos provoca pèrdua de memòria, cansament, problemes emocionals i, en alguns casos pot arribar a fer col·lapsar els òrgans i provocar la mort.
[youtube]AxiwQyBT_GE[/youtube]
Em pregunto quantes vegades deu haver passat una cosa semblant sense que en tinguéssim notícia. El diari britànic The Guardian ha publicat recentment un informe que confirma que l’empresa holandesa Trafigura, dedicada al comerç de petroli, el 2006 va vessar residus tòxics a Costa de Marfil, concretament a Abidjan. Els directius de la petroliera van pressionar el diari per impedir la publicació de l’informe elaborat per la consultora Minto, Treharne & Davies que confirma de l’existència encara de greus problemes de salut entre els habitants d’Abidjan i que l’empresa n’era conscient. Uns vessaments il·legals en qualsevol país occidental es van fer impunement a Costa de Marfil provocant sobre la ciutat un núvol de sulfat d’hidrogen, un gas potencialment letal, que sol provocar greus cremades a la pell i als pulmons, danys oculars, ulceracions permanents i pèrdua de consciència. A Occident aquests residus s’haguessin tractat per fer-los inermes, però es va optar per la solució més barata, simplement llançar-los al mar. Tot i que l’informe tampoc era excessivament dur amb l’empresa responsable dels vessaments, aquesta es va posar nerviosa i va començar a pressionar perquè no es fes públic. Durant tres anys ha estat amagant l’existència dels vessament i s’ha limitat a dir que no eren nocius. Fa un mes Trafigura va acordar indemnitzar a 30.000 persones que van emmalaltir pels abocaments de 500 tones de residus tòxics fets pel vaixell Probo Koala que, segons l’ONU, haurien causat almenys 15 morts i la hospitalització de cent mil persones. Un acord amb els afectats els permetrà rebre 1.073,5 euros per cap. L’empresa s’excusa en la mala actuació d’una altra empresa de Costa de Marfil, que hauria actuat sense el seu consentiment i el responsable de la qual va ser condemnat el 2008 a vint anys de presó. Trafigura ha explicat que les deixalles eren una barreja de residus de gasolina i restes càustics que van poder provocar “símptomes de baix nivell com els de la grip i angoixa” però en cap cas morts, avortaments o naixements de nens amb malformacions, com mantenen alguns acusats. Si volen comparar les versions poden veure el reportatge d’al-Jazeera que acompanya aquest post. El vaixell va acabar a Costa de Marfil després que els serveis de neteja del port d’Amsterdam rebutgessin fer-se’n càrrec. Així va el món.
[youtube]Ip-muRQ6PEk&feature=PlayList&p=AE037D99F6E4DAE7&playnext=1&playnext_from=PL&index=18[/youtube]
Primer de tot voldria donar les gràcies al company de http://lloretonline.blogspot.com/ perquè sovint recull algunes de les aportacions d’aquest bloc. L’altre dia que parlàvem d’una enorme àrea contaminada de brutícia al centre del Pacífic, comentava des de la seva web que a la Mediterrània també hi ha moltes zones, sense anar més lluny al golf de Lleó, on també s’acumulen surant a l’aigua grans quantitats de brossa, principalment plàstics. Científics de la Societat Química Americana (ACS) han descobert que aquests plàstics abocats a mars i oceans es descomposen a una velocitat sorprenent i que alliberen substàncies tòxiques que contaminen l’aigua i els animals que hi entren en contacte. Aquesta contaminació és de llarga durada i pràcticament impossible d’eliminar. Només són fàcils de netejar aquells residus que les onades acaben portant a les costes i que no s’han començat a dissoldre. La taca de brossa que sura pel Pacífic té unes dimensions de dues vegades l’estat de Texas, les que hi ha a la Mediterrània no tenen aquestes proporcions però ja s’han detectat àrees que estan agafant una superfície important on les corrents fan que es vagin acumulant les deixalles.
Qualsevol dels plàstics que tenim a casa té una vida llarguíssima i no es degrada però si s’exposa al sol, al vent i a l’aigua, el seu procés de degradació és molt ràpid. Els contaminants són bàsicament el bisfenol A (BPA) i el PS oligòmers. Altres estudis han demostrat que la ingesta per part de peixos o aus d’aquests elements provoca alteracions hormonals perquè són absorvits pels seus organismes.
[youtube]7SVMJubrPlM[/youtube]
Científics nord-americans estan investigant el centre del Pacífic nord per estudiar una zona enmig de l’Oceà plena de residus plàstics que s’acumulen en una extensió de centenars de quilòmetres quadrats. La zona ha estat batejada com “la gran taca de deixalles del Pacífic“. Fa anys que els oceanògrafs han advertit del perill que significa que els residus plàstics acabin als mars, perquè no són biodegradables i l’única cosa que fan és anar-se fragmentant fins que les restes són tan petites que són menjades pels peixos que les confonen amb el plàcton. Un cop dins la cadena alimentària el plàstic circula d’animal en animal i pot arribar a l’home.
La investigació actual l’estan fent científics de la Universitat de Califòrnia a San Diego. La missió d’aquests científics és estudiar quantes deixalles s’estenen per una zona anomenada el “remolí” del Pacífic nord, com és distribueixen i com afecten la vida animal. Els residus plàstics són pràcticament presents a tots els mars, però en aquesta zona l’acumulació de deixalles és excepcional. El motiu són les corrents circulars d’aquesta àrea, en una zona de convergència de centenars de quilòmetres quadrats pròxima a les illes Hawaïi, entre el Japó i la costa oest dels Estats Units. L’expedició també vol analitzar si el material plàstic pot traslladar altres contaminant com els pesticides però també si aquestes deixalles poden actuar com a vehicles de transport d’algunes espècies que podrien així canviar d’ecosistemes i convertir-se en invasores.