Posts Tagged ‘NASA’
[youtube]01742xdadfk&feature=fvst[/youtube]
L’ESO, el Gran Telescopi de l’Observatori Europeu Austral i el telescopi de raigs X Chandra, de la NASA, han permès als astrònoms descobrir el més poderós raig mai vist sortint d’un forat negre. Un forat negre bufant una enorme bombolla de gas calent de mil anys llum d’extensió. Aquest objecte, també anomenat micro quasar, és el doble de gran i desenes de vegades més potent que qualsevol fenomen similar que es coneixia fins ara. El descobriment ha estat publicat a la revista Nature.
Els forats negres són coneguts perquè alliberen una gran quantitat d’energia quan s’empassen tot el què tenen al seu voltant. Fins ara es creia que aquesta energia era emesa en forma de radiació, bàsicament raigs X, però ara s’ha descobert que això no és sempre així. Alguns forats negres deixen anar aquesta energia en forma de raigs de partícules d’alta velocitat.
Aquest forat negre en concret, que està al voltant de la galàxia NGC 7793, està inflant una bombolla de gasos calents a una velocitat d’un milió de quilòmetres per hora. Aquesta dada es pot saber perquè les observacions es realitzen en diverses bandes d’energia com l’òptica, la ràdio o els raigs X i això en permet calcular la velocitat. Aquest gegantí forat negre està situat a 12 milions d’anys llum de distància de la Terra.
[youtube]oSQ2LJmAEsU[/youtube]
La NASA ha ajornat les dues últimes missions del programa del transbordador espacial fins els mesos de novembre i febrer a causa dels retards en la preparació de la càrrega final de recanvis per a l’Estació Espacial Internacional. El “Discovery” farà el seu últim viatge a la ISS l’1 de novembre i l'”Endeavour”, que transporta el detector de partícules Alpha Magnetic Spectrometer, que volarà a l’espai el 26 de febrer. La missió del transbordador Endeavour serà la 134 i última del programa.
La NASA tenia previst retirar tots els seus transbordadors abans de final del 2010, bàsicament pel seu alt cost. El govern de Barack Obama està pressionant perquè el Congrés dels EUA aprovi un controvertit pla per enviar astronautes en naus espacials comercials, cosa que permetria a la NASA desenvolupar coets més grans i les tecnologies necessàries per a futures missions a asteroides, a la Lluna i a Mart.
[youtube]oFr82MluXCs[/youtube]
La Terra està amenaçada per prop de 7.000 objectes espacials que poden algun dia impactar amb ella, segons l’informe del director de l’Institut d’Astronomia de Rússia, Boris Shústov. Segons l’informe 6.960 d’aquests objectes perillos són bàsicament asteroides d’almenys cent metres de diàmetre. La resta són asteroides d’una mida inferior i per tant de perillositat més baixa i els cometes només són 84. Les diferents administracions espacials tenen previstes missions per a estudiar millor aquests objectes.
I tot i que pel·lícules com Armageddon proposen solucions per a desviar la trajectòria d’un asteroide que anés en una trajectòria de xoc amb la Terra, el cert és que no hi ha, ara per ara, mètodes prou segurs per a evitar l’impacte. La proposta de fer esclatar un asteroide amb una bomba atòmica podria ser perillosa sinó es desvia la seva trajectòria o si la roca espacial es fragmenta en diversos trossos més grans, que després si serien impossibles de controlar.
Si us sembla que la probabilitat que un asteroide xoqui amb la Terra es baixa, la NASA publica una llista dels objectes espacials que passen pràcticament a diari a uns pocs milers de quilòmetres del planeta, alguns de gran volum i enorme perillositat.
[youtube]Ah2NPfGR4dA&feature=related[/youtube]
L’empresa privada SpaceX acaba de provar amb èxit el llançament del coet Falcon 9 des de Cap Canaveral. El coet en qüestió no és un joguet. Té una altura de 47 metres i va portar a l’espai una càrrega de prova, que simulava la càpsula Dragon, i que en el futur podrà transportar quatre astronautes o càrregues cap a l’Estació Espacial Internacional (ISS). Nou minuts després de ser llançat el coet va aconseguir situar-se en òrbita.
La privatització parcial de l’espai serà un fet a mig termini. Les administracions no volen destinar-hi tants recursos i els governs pretenen que siguin empreses privades que se n’encarreguin d’anar i tornar de l’espai. I aquest futur potser està més a prop del què puguem imaginar. De moment, la càpsula Dragon, de 3,6 metres de diàmetre, encara no disposa de l’escut tèrmic que permet tornar a l’atmosfera terrestre amb garanties, però ja ha recollit informació sobre la seva posada en òrbita.
En el futur i quan s’hagi enllestit el coet, aquest podrà transportar fins a la ISS o d’altres complexos espacials fins a sis tones de materials i subministraments. La NASA ja va signar el 2008 un contracte amb SpaceX pel qual pagarà 1.600 milions de dòlars per dotze vols del Falcon 9 a la ISS. Una misèria perquè aquesta quantitat no cobreix ni una missió dels actuals transbordadors.
[youtube]hH5pNFROlYU[/youtube]
El laboratori Phoenix Mars Lander va aterrar a Mart el 25 de maig del 2008, dos anys després la NASA està a punt de donar per inoperativa la sonda que no respon a les senyals que se li envien. L’intent per recuperar les comunicacions amb el vehicle va començar la setmana passada i es realitza a través d’un en llaç amb la nau Mars Oyssey, ja que la seva òrbita passa pel nord del planeta, on va aterrar la sonda. El Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA a finals del 2009 ja va dir que era molt difícil que el laboratori marcià recuperés la seva activitat. La Phoenix Mars Lander va confirmar l’any passat l’existència d’aigua al planeta vermell.
El problema bàsic de la sonda ha estat que està situada molt a prop del pol nord, on la llum solar arriba de forma molt escassa i no ha pogut recarregar les seves bateries. La sonda, però va funcionar dos mesos més del què s’havia previst i va aconseguit tots els objectius científics que tenia marcats. De fet la Phoenix Mars Lander tenia com a tasca principal confirmar l’existència d’aigua a Mart analitzant el sòl marcià amb el laboratori que porta al seu interior.
Les possibilitats d’un nou contacte seran quasi miraculoses, perquè el Sol hauria d’arribar amb força sobre els seus plafons solars perquè la sonda pogués reactivar i escalfar els seus sistemes electrònics. No seria un cas excepcional. La NASA manté actives dues petites sondes sobre la superfície marciana, l’Spirit i l’Opportunity, que van arribar al planeta vermell fa quatre anys i encara funcionen, quan el pronòstic de la seva vida operativa només era de tres mesos. La diferència és que aquests dos petits robots van aterrar a zones més càlides, on l’hivern marcià no és tan sever.
[youtube]cslpGzJfNeI[/youtube]
La NASA commemora avui els 20 anys de la primera fotografia del sistema solar vist des de fora, feta per la nau Voyager, un esdeveniment històric que els avenços astronòmics dels últims anys han deixat a l’oblit. Quan jo era un adolescent la NASA va preparar la missió de dues naus bessones, la Voyager I i la II, aprofitant una conjunció planetària que es produeix cada 175 anys. La Voyager II va ser llançada el 20 d’agost del 1977 i la Voyager I el 5 de setembre del mateix any. Júpiter, Saturn, Urà i Neptú estaven prou alineats com perquè una nau pogués fer-los una visita aprofitant la gravetat de cada planeta per accelerar-se, com si es tractés d’una fona. Una missió molt ambiciosa que va ser un èxit contundent.
La missió Voyager va ser extraordinàriament interessant, sobretot per dos motius. Un per les impressionats imatges dels planetes més allunyats del sistema solar, però també perquè el seu viatge continuaria eternament. Les sondes actualment encara envien senyals, ja no imatges, i porten dins seu un missatge explicant què és la Terra a possibles criatures intel·ligents que en un futur llunya les puguin interceptar (veure vídeo).
El 14 de febrer de 1990 la Voyager I va abandonar el sistema solar, però abans de fer-ho va enfocar la seva càmera per gravar el què deixava enrere: el Sol i tots els planetes que giren al seu voltant. Com els anys seixanta es va poder fotografiar la Terra des de la Lluna, el 1990 la Humanitat va tenir per primer cop un retrat de família dels astres del sistema solar. Mercuri no es pot veure amb claredat, Mart hi apareix com una lluna creixent i Plutó quasi és imperceptible, però Venus, la Terra, Júpiter, Urà i Neptú es veuen junts, donant voltes al Sol enmig de la galàxia.
Per poder fer la fotografia, la Voyager I va haver de recórrer 6.000 milions de quilòmetres en dotze anys, carregada d’instruments que, en aquella època eren molt sofisticats, però que si ara es recuperessin farien riure al costat de qualsevol dels ordinadors personals que tenim sobre la taula. Des de llavors, els robots han fotografiat Mart des de la seva superfície. Han arribat a les llunes de Júpiter i Saturn i s’han endinsat en el cinturó d’asteroides. Han fotografiat cometes i han viatjat fins al Sol.
Un cop fora del sistema solar i amb molt d’espai buit per davant, els enginyers de la NASA van decidir reduir el subministrament d’energia destinada a les càmeres per permetre que els altres instruments continuessin recollint informació i continués el seu viatge etern cap a l’espai interestelar. Gràcies a això, la NASA continua rebent informació i se sap que les Voyager estan ara a més de 10.000 milions de quilòmetres de la Terra. D’aquí un parell d’anys, les naus s’allunyaran definitivament del sistema solar i seran com una ampolla llançada a l’oceà còsmic a l’espera que algú, a alguns anys llum de distància de nosaltres les trobi i tingui prou capacitat entendre allò que el 1977 els humans els hi vam dir.
[youtube]vSA3p36T0-E[/youtube]
La sonda de la NASA Spirit va aterrar a Mart el 3 de gener del 2004, fa doncs sis anys que el robot marcià sorprén als científics que no creien inicialment que pogués aguantar més que tres mesos. L’Spirit ha començat doncs el seu setè any d’investigació i juntament amb la sonda Opportunity significa un dels èxits més importants de la NASA en l’exploració d’altres planetes. Sis anys terrestres són 3,2 anys marcians, ja que Mart tarda 687 dies terrestres a fer la volta al Sol. I què ha trobat l’Spirit en el seu recorregut pel planeta roig? Doncs ha trobat proves d’un ambient amb vapor i turbulències en el passat del planeta, molt diferent de l’ambient humit i àcid que ha trobat l‘Opportunity, que s’ha desplaçat 17 quilòmetres i ha enviat més de 132.000 fotografies.
L’Spirit però va tenir un problema el mes de maig del 2009 en una zona de sorra i el robot té dificultats per a posicionar correctament els seus plafons solars per captar energia suficient i sobreviure a un altre hivern marcià. La roda del davant de l’Spirit va deixar de funcionar el 2006 i una de la dreta es va encallar fa un mes a la sorra. Curiosament però, la roda frontal ha tornat a activar-se de forma intermitent. Tot i així els intents de la NASA per treure el vehicle de la trampa de sorra no han donat fruit i sembla que la missió de la sonda per l’hemisferi sud de Mart ara sí que està a punt d’acabar definitivament.
[youtube]ertiAbXQ6pA[/youtube]
Científics de la NASA del Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) han detectat molècules orgàniques bàsiques per a l’activitat biològica en un exoplaneta gasós. Si la descoberta s’hagués fet en un planeta rocallós voldria dir que les possibilitats de trobar-hi el què entenem per vida serien enormes. Els exoplanetes són els planetes que estan fora del sistema solar i que orbiten altres estrelles que no són el Sol. Però aquest planeta no és habitable però sí que té activitat química, perquè té aigua, metà i diòxid de carboni, elements bàsics per a la vida. Que s’hagi detectat ja per segona vegada i amb relativa facilitat molècules orgàniques en exoplanetes pot significar que segurament això no és un fenomen rar, sinó tot al contrari, més freqüent del què seria previsible. L’exoplaneta en qüestió ha estat batejat com HD 209458b, però també és conegut com Osiris, i és un astre gasós més gran que Júpiter que orbita una estrella a 150 anys llum de distància, a la constel·lació de Pegasus. El mes de desembre del 2008, els científics del JPL van descobrir CO² en un altre exoplaneta anomenat HD 189733b. Ja se sabia que també tenia vapor d’aigua i metà.
L’anunci de la descoberta d’un segon exoplaneta amb aquests components s’ha produït just després que un grup internacional d’investigadors informés de la detecció de 32 nous exoplanetes des de l’observatori de La Silla, a Xile. Actualment ja s’han trobat 400 planetes que existeixen fora del sistema solar, i això tot just és l’inici perquè a mesura que es perfeccionen els instruments d’observació es comprova que no només hi ha moltes estrelles a l’Univers, sinó que moltes tenen sistemes planetaris similars al del Sol. Si a sobre hi ha molècules orgàniques amb relativa facilitat, vol dir que les possibilitats de trobar planetes amb unes condicions molt semblants a la Terra, són cada dia més enormes.
[youtube]Hv579bFWTVI[/youtube]
La NASA acaba d’elaborar un mapa complet de la Via Làctia, la galàxia on es troba el nostre sistema solar. Ha estat possible gràcies a la informació aconseguida per la sonda Interestellar Boundary Explorer (IBEX) que també ha permès situar amb exactitud la posició del Sol dins la galàxia. L’IBEX va ser llançada fa un any i, juntament amb les dades proporcionades per la sonda Cassini, s’ha pogut aconseguir aquesta visió de conjunt de l’espai més proper. La sonda Cassini, projecte conjunt de l’Agència Espacial Europea i la NASA està en òrbita de Saturn des del 2004. El nou mapa detallat de la galàxia servirà per poder analitzar amb més detall les relacions del Sol amb els seus veïns de la Via Làctica. Durant dos mesos, l’IBEX ha recollit dades sobre unes partícules que els científics anomenen àtoms energètics neutrals. Aquests àtoms neixen en una zona del sistema solar anomenada regió limítrof interestel·lar, on les partícules del vent solar circulen més enllà de l’òrbita dels planetes i xoquen amb material provinent d’altres estrelles. Aquestes partícules no emeten llum i són invisibles pels telescopis convencionals.
El sistema solar està en un dels braços de l’espiral galàctica, a uns 30.000 anys llum del centre i a uns 20.000 de l’extrem. En total la Via Làctia té uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol. Cada 225 milions d’anys el Sistema Solar completa un gir al voltant del centre de la galàxia, que es mou a uns 270 quilòmetres per segon.
[youtube]SyHXh0usGKQ[/youtube]
Els científics de la NASA han reduït aquests dies considerablement la possibilitat que l’asteroide Apofis pugui impactar contra la Terra l’any 2036. Si fins ara es calculava que les possibilitats de xoc amb la Terra d’aquest asteroide eren de 1/45.000 ara són de 1/250.000. L’asteroide en qüestió té les dimensions de dos camps de futbol i va ser descobert el 2004. El dia que estarà més a prop del nostre planeta serà el 13 d’abril del 2036, quan l’Apofis passarà només a 29.450 quilòmetres de distància, segons els nous càlculs. En termes astronòmics això és molt i molt proper si es té en compte que la Lluna està a 384.000 quilòmetres. Fins ara es creia que l’asteroide s’aproximaria a la Terra el 2029 amb un 2,7% de possibilitats d’impacte, cosa ara descartada. El responsable dels nous càlculs és l’astrònom Dave Tholen, de l’Institut d’Astronomia de Hawaïi. El càlcul de l’òrbita elíptica d’un asteroide es basa en models físics del sistema solar que tenen en compte la influència gravitatòria sobre l’asteroide dels planetes i satèl·lits als quals es va apropant.