La nova frontera

   En el cas del Watergate i per part del “The Washington Post”, no va existir el “ja ho mirarem demà”. Els periodistes Robert Woodward i Carl Bernstein no es van conformar amb les versions oficials i seguien investigant. “The Washington Post” va publicar la primera d’una sèrie d’informacions sobre Watergate que no deixaven conciliar el son a l’equip del voltant de Nixon. Entre les persones contractades per la Casa Blanca hi figuraven nombrosos ex-agents de la CIA. Aquest primer reportatge afirmava que l’FBI havia arribat a la conclusió de que el cas Watergate formava part d’un vast pla d’espionatge i sabotatge polítics posats a la pràctica per elements de la Casa Blanca. En dies successius van aparèixer reportatges sobre contractes de persones i pagaments per activitats d’espionatge polític.——————————En el sistema polític nord-americà, a més a més de la justícia, existeix una altra institució que té poders per investigar: el Congrés. Així, el Senat, degut als constants entrebancs que la Casa Blanca posava al gran jurat federal que investigava el cas, va votar l’establiment d’un comitè especial de set membres -quatre demòcrates i tres republicans- amb poders per citar i emplaçar. Aquesta vegada, a diferència del que va passar en l’assassinat del president Kennedy, el Congrés si va votar per a la formació d’un comitè d’investigació.——————————————————————-Mentrestant, a les revelacions de cada dia del “The Washington Post”, s’hi van afegir les del prestigiós semanari “TIME” i el “The New York Times”, és a dir, més d’un centenar de reportatges, cadascún dels quals aportava un petit fet que, com a peça de trencacoscles, contribuia a formar una imatge d’allò que la Casa Blanca havia fet i es proposava fer. Les coses es van començar a accelerar quan el Comitè del Senat va demanar a la Casa Blanca, les cintes en les quals Nixon gravava les seves converses. Algunes veritablement grolleres i insultants. En aquell moment la batalla va ser terrible. La lluita va durar setmanes. Finalment, la Casa Blanca les va entregar. Però, desprès, va venir la gran sorpresa; allò extraordinàri i increible.Faltaven cintes i moltes van ser alterades. El Comitè del Congrés va votar -34 a 4- per donar a la Casa Blanca cinc dies més per entregar les cintes demanades. Nixon “el mentider” -així l’anomenaven quan feia les campanyes senatorials- va intentar la seva darrera maniobra per enganyar al poble nord-americà, aparèixer a la televisió i anunciar l’entrega al Comitè de la Cambra 1300 pàgines de transcripcions, “editades”, de les conversacions sobre Watergate contingudes a les cintes. Els congresistes declaren que varen demanar les cintes i que les transcripcions no són suficients, doncs no hi ha el to de veu, que en molts casos pot alterar el sentit d’una frase. El Comitè de la Cambra rebutja les transcripcions i envia una carta al president Nixon tot manifestant que no ha complert l’ordre del Comitè i que han trobat discrepàncies entre les transcripcions i algunes de les cintes. La premsa publica les 1300 pàgines de transcripcions que, molts ciutadans nord-americans devoren llegint mentre senten vergonya per haber facilitat a un dèspota l’accés a la Casa Blanca.——————–Finalment, el Comitè Judicial de la Cambra i davant els 22 actes polítics motiu de processament, varen decidir iniciar els tràmits per demanar “l’impeachment”, és a dir, un mecanisme de processament exclussiu perquè el president no romani per damunt de la justícia. “L’impeachment” només existeix en el dret constitucional dels EUA. Així, Richard M.Nixon, un exemple clar d’abús de poder, és obligat a presentar la dimissió abans de ser destituït. El poble nord-americà el va expulsar de la Casa Blanca. A Espanya, el país amb més corrupció d’Europa, alguns polítics haurien d’aprendre la lliçó. Polítics imputats i més que imputats que ja haurien d’haber dimitit. Polítics que s’en foten del poble i de la democràcia , aquest poble que hauria d’exigir la seva sortida immediata del poder. Si es pensen que, perquè han tret bons resultats a les darreres eleccions europees queden lliures de culpa i de càstig, és un gran error. Ells són els culpables de que Espanya -nació de nacions- porti mig segle d’endarrariment respecte Europa. Aquesta miserable corrupció espanyola.————

—————————————————————————-

—Nota.- En un proper capítol detallarem els 22 actes de corrupció política del Watergate, motiu de processament, i comessos per el president Nixon i la Casa Blanca.———————————————————————————-

—Resposta a la pregunta del capítol anterior: Els tres mecanismes que són la base mateixa de la Constitució dels EUA: les eleccions, la separació de poders i el federalisme.————————————————————————————–

—La pregunta del dia: Per quin motiu la Cambra i el Senat dels EUA van formar un comitè mixte per analitzar certes sospites sobre el president Lincoln, durant la Guerra Civil nord-americana?———————————————————————————————————————————————–

—El lema del dia: “La ignorància és l’arrel de la falta de llibertat.”———————-

     (Federico Mayor Zaragoza).