La nova frontera

   A banda dels assumptes referents als impostos i de les millores, a càrrec dels contribuents, de les seves casas de Califòrnia i Florida, tots els altres actes imputats al president Nixon són de caràcter polític. Tot el complexe d’actes anomenats -per abreviar- Watergate, tenien un objectiu polític: establir les bases del poder personal, transformar el sistema nord-americà, sense modificar la Constitució, en un sistema en el qual l’abús de poder, per part de l’Executiu, fos cosa normal i acceptada. El governador Mandel, de l’Estat de Maryland, va dir: “L’arrogant exèrcit privat de corruptors té el seu origen en els despatxos de Wall Street, les agències de publicitat de Madison Avenue i Disneyland i les sales dels consells d’administració dels poders gegants industrials dels Estats Units.”L’ètica del govern es va transformar durant uns mesos terribles, en l’ètica dels consells d’administració, de les oficines d’espionatge industrial, dels rumors i xafarderies, dels suborns, del pillatge dels secrets del competidor, del poder suprem dels gerents…” Com ens va explicar Víctor Alba, periodista polític i professor de ciències polítiques de la Universitat nord-americana de Kent: “Fins i tot els congressistes s’han quedat sorpressos davant la maduresa política del públic. Ningú semblava creure allò que el president Lincoln va dir una vegada: “És possible enganyar a alguns tot el temps, és possible enganyar a tots per un temps, però no és possible enganyar a tots tot el temps.” Quan Nixon afirma que Watergate perjudica el país, que s’hauria d’acabar amb l’assumpte, quan els amics de Nixon i els seus col.laboradors acusen als periodistes de no tenir en compte els interessos nacionals perquè s’ocupen tant de Watergate quan el país necessita un president amb autoritat, la gent del carrer no fa cas. No deixar-se impressionar per la retòrica patriotera demostra un refinament polític que els mateixos polítics no van sospitar en el seu poble”. El maig de 1974, una enquesta Gallup va indicar que, per primera vegada desde que va començar la trama, més de la meitat dels nord-americans pensava que Nixon tenia que ser objecte “d’impeachment” (en el primer i segón capítol ja expliquem “l’impeachment”). El 51 per cent dels enquestats pensen que hi havien probes suficients per processar Nixon, i el 31 per cent, que no (la resta no sabia que fer). El 48 per cent deia que Nixon tenia que dimitir i el 37 per cent, que no. Heus aquí els actes polítics d’abús de poder i motiu de processament:——————————————————————-1.-Pla per a la col.locació de micròfons en les oficines del partit demòcrata a l’edifici Watergate. 2.- Destrucció de proves relacionades amb l’esmentat acte. 3.- Pagament de soborns i promeses de clemència als set acusats d’espiar en les oficines del partit demòcrata. 4.- Intent d’implicar a la CIA en l’encobriment d’aquesta acció. 5.- Decissió de cometre perjuri davant el jurat d’acusació i durant el judici. 6.- Participació d’alts funcionaris en l’encobriment. 7.- Acomiadament d’Archibald Cox, primer investigador especial de l’escàndal Watergate, desprès de l’incompliment dels compromisos establerts en el seu nomenament. 8.- Negativa inicial a facilitar les cintes magnetofòniques demanades per via judicial. 9.- Els 18 minuts i mig de silenci en la cinta del 20 de juliol del 1972. 10.- Possible frau criminal en relació al pagament d’impostos corresponents al període de 1970-73 per part de Nixon. 11.- Contractar al sabotejador professional Donald Segretti per esquitxar de bromes pesades la campanya electoral dels demòcrates i encobrir aquestes activitats. 12.- Activitats il.legals d’espionatge per part del Comitè per a la reelecció del president Nixon. 13.- La creació de la “brigada de fontaners” de la Casa Blanca i la seva entrada a l’oficina del metge Lewis Fielding, psiquiatra de Daniel Ellsberg. 14.- Oferiment d’un alt càrrec al jutge responsable del judici d’Ellsberg, acusat de fer-se i entregar al “New York Times” els anomenats “documents del Pentàgon”. 15.- Acceptar contribucions electorals a canvi d’anomenar llocs d’embaixador. 16.- Acceptar contribucions dels productors lleters a canvi de reduir les quotes d’importació i augmentar el preu de la llet. 17.- Commutació de sentències a aquells presoners que van donar suport per a la reelecció de Nixon. 18.- Utilitzar les oficines de recaptació per amenaçar als “enemics” de la Casa Blanca i recompensar als amics. 19.- Permetre la fusió de vàries corporacions a canvi de contribucions electorals. 20.- Utilització del Departament de Justícia per apagar les crítiques dels mitjans de comunicació. 21.- Retirada del càrrec elevat contra la ITT de violar la llei “antitrust” a canvi d’una important ajuda econòmica a la convenció nacional republicana del 1972. 22.- Petició i recepció d’una aportació de 200.000 dòlars al financer fugitiu Robert Vesco. Davant d’aquesta enorme, miserable i roïna corrupció, el president dels EUA, Richard M. Nixon, va tenir que presentar la dimissió obligat per la justa, acertada, correcta i necessària pressió del poble nord-americà. El poble es té que defensar quan es objecte de mofa i escarni. No hi han llibertats assegurades si la gent – la premsa, els polítics, els electors- no romanen sempre vigilants i que cap democràcia està assegurada contra l’assetjament dels qui volen menysprear-la i retallar-la. No hi ha cap dubte que, a les nacions d’Espanya, el poble té que reaccionar contra tot el que està passant a la Comunitat valenciana. El poble valencià no pot acceptar ni permetre, de cap manera, aquestes actituds, declaracions, paraules i fets. Tot això és un greu menyspreu al Regne d’Espanya, a la democràcia i a la política com a servei al poble. Som la vergonya d’Europa. Que el Congrés -Parlament i Senat- anomenin immediatament, per elecció, una comissió parlamentària perquè, amb col.laboració amb la justícia, vagin cap a una actuació valenta, justa i eficaç contra tot el que veiem -astorats- està passant a la Generalitat valenciana i a tot el que pugui succeir, en el futur, en aquesta o altres Comunitats Autònomes i nacions d’Espanya.

—————————————————————————-

   NOTA.- El proper capítol serà el darrer dels dedicats al Watergate. En ell parlarem d’un fet esgarrifós, descobert posteriorment al Watergate. Documents desclassificats, principalment, de l’assassinat del president John F. Kennedy, ho han revelat.

—————————————————————————-

   RESPOSTA a la pregunta del capítol anterior: El president dels EUA elegit l’any 1932 i reelegit els anys 1936, 1940, i 1944, va ser Franklin Delano Roosevelt.

—————————————————————————-

   PREGUNTA del dia.-Quin president dels EUA va dir aquella frase,i en la qual demanava “el govern del poble fet per el poble i per el poble”?

—————————————————————————-

   EL LEMA del dia: “Una dictadura és un règim en què la gent recita en lloc de pensar”. Ignazio Silone.

—————————————————————————-