La nova frontera

   És molt cert. Això és un exemple i podriem parlar de molts altres llocs. De cap manera el Barri Vell, de Palamós pot patir tanta agressió per part del sector motoritzat. Camions, furgonetes, cotxes, motos, amunt i avall destrossant i embrutint el paviment que va ser pagat mitjançant els tributs que paguen els contribuents -els veïns del barri van pagar-ne la seva part proporcional- i, també, amb fons estructurals provinents de la Comunitat Europea amb una condició establerta: zones només per a ús de vianants, veïns i amb un trànsit limitat. Els pilons tindrien que romandre tancats, per això hi són, i disposar-ne de claus els veïns i autoritzats. Cap vehicle hauria d’entrar al Barri Vell. ——————Estem d’acord amb l’editorial de la revista “El Blet i el Blat” (nº 19) -espai d’opinió del municipi de Palamós- quan afirma: <<Els camions de “reparto” només poden entrar des de les 8 a les 11 del matí. Així ho diuen ben clar uns cartells a les entrades del Barri Vell. Llavors, com és que cada tarda hi ha una bona quantitat de camions i furgonetes aturades dins l’esmentat barri, descarregant, i la major part de les vegades impedint el pas d’altres vehicles mentre realitzen aquesta operació. És que tenen “butlla”? …>>————————Lògicament vostès em preguntaran per el transport als establiments comercials. Doncs, bé, es té que fer com en els països europeus. Allà tenen una atenció especial i gran apreci per els seus barris antics. Són una atracció de primer ordre per els visitants i reflexe de com una comunitat sap valorar el seu patrimoni històric. Cal habilitar una zona al Pedró, la més propera a la zona comercial que podria ser molt bé a la part nord de les Pites -no molt gran- on els vehicles de transport puguéssin estacionar a la seva conveniència i comoditat. El repartiment es fa amb un petit vehicle motoritzat -cada camió porta el seu- acondicionat per aquest tipus de transport i, d’aquesta manera, camions i furgonetes no tenen que entrar al Barri Vell. Així ho fan els països d’una Europa moderna i progressista. S’evitaria el caos circulatori i fer malbé el paviment en una zona que només és per a vianants. També una millor comoditat per els transportistes i atenció per a la seva salut.——————————————Les vivències històriques del Barri Vell, de Palamós són extraordinàries. A la Baixa Edat Mitjana, Palamós va ser un lloc fortificat. Segons documentació històrica, la població empordanesa no es va establir a la costa durant l’Edat Mitjana, sinó en punts especialment protegits. Un d’aquests fou Palamós, i així al vell palau o fortalesa, no essent suficient en un principi per a assegurar la costa ni essent fort per a resistir, se li agregaren habitatges, i hi acudiren gairebé a acampar, més que a establir-s’hi, habitants de les muntanyes circumveïnes atrets pels privilegis i les llibertats. Vingueren de Vall-llobrega, de Vila-romà i sobretot de les muntanyes de les Gavarres. La fundació de Palamós fou una emanació de la voluntat reial. Palamós va néixer com una vila reial i el seu nom primitiu fou el de Port Reial de Palamós. Només la badia de Palamós, comprat el castell de Sant Esteve de Mar, va permetre al rei posar els peus lliurement a la costa. La carta d’establiment de Palamós, en la qual estan escrits els noms dels seus primers pobladors, és del 1279. El seu primer alcalde fou Arnau de Bruguera. Un altre famós personatge, Astruc Ravaya, jueu que firmava en àrab, va ser banquer dels comtes d’Empúries. La causa de la fundació de Palamós, va ser la raó econòmica del port. El desenvolupament va ésser molt lent. Malgrat els privilegis de perdó dels deutes i de certs delictes per a la gent que poblés Palamós i concessió de mercats i fires, van passar molts anys des de la fundació oficial sense que els navegants que aquí tocaven per obtenir queviures o aigua camí de França o Itàlia veiessin cap altra forma urbana que no fos un modest barri mal ordenat al voltant del vell casalot palau-fortalesa que hi havia al costat del port. Una ordenació del 1334 va convertir Palamós en el barri marítim de Girona. En realitat, però, Palamós continuà essent una platja oberta. Va ésser el 1455 que va prendre cos la idea de construir un moll.————————————————————–El Barri Vell podria gaudir d’una gran atracció durant tot l’any. Un lloc molt visitat, principalment, per els nombrosos passatgers dels creuers que fan escala al port palamosí i que, enguany, fondejaran 38 vaixells. El turisme de només sol i platja és, avui dia, un error econòmic i empresarial que perjudica les aspiracions d’una economia moderna i progressista. Però, l’estètica actual del Barri Vell és deplorable. Pel que fa a les façanes de les vivendes, tothom ha fet el que ha volgut. No existeix una harmonia de conjunt vers a un gran patrimoni històric. Què seria, per exemple, la ciutat de Girona sense el seu admirat Barri Vell? Es pensen que actualment ni ha prou amb el sol i la platja per a sostenir un efectiu desenvolupament del turisme? Els habitants de Palamós, no tenim dret a aspirar a viure en una vila modèlica?———————————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Feliu Formosa (Sabadell, 1934), conegut també com a director escènic; havia publicat, en 1967, -A la paret, escrit amb guix- una antologia de poesia alemanya de combat, en col.laboració amb Artur Quintana; guardonat amb el premi Carles Riba 1977, per -Llibre de viatges- la seva poesia entronca compromís civil i expressió íntima, de vegades estremidora: “Darrera el blat madur corre la vida. Darrera la pared corre la mort.”

   LA PREGUNTA de la setmana.- Un setmanari que començà amb una ideologia falangista -defensora de la <<Política de Unidad>>-, durant la guerra mundial mantingué una postura pro aliada i evolucionà cap a un catalanisme liberal que li donà certa influència entre la burgesia; sempre, però, es publicà en castellà. Quin és el nom d’aquest setmanari?

   EL LEMA de la setmana.- “L’afany de perfecció fa algunes persones totalment insuportables”. Pearl Sydenstricker Buck.

—————————————————————————-