La nova frontera

 watch?v=HI2iV6kbWBs

   Si tenen a bé puntejar sobre l’anterior adreça de vídeo, veuran el president John F. Kennedy en el Madison Square Garden de Nova York, el 20 de maig de 1962, demanant suport al poble nord-americà per la reforma de la Seguretat Social proposada per la seva Administració i que el senador i candidat Kennedy, ja havia anunciat durant la campanya electoral per a la presidència. A l’acte multitudinari hi van assistir-hi milers d’ancians procedents de diferents llocs dels EUA i el va retransmetre la cadena de televisió CBS. Així, podran escoltar el prestigiós periodista Walter Cronkite. La intervenció del president Kennedy va ser agressiva, pronunciada en tons molt vius i llargament aplaudida per els assistents al Madison Square Garden, ple de gom a gom.———————–L’Administració del president Kennedy va ser un repte d’il.lusions i realitats. El programa anunciat i explicat en el decurs de la campanya electoral, va seguir el seu curs amb seriosos problemes i dificultats, però, a un any abans de finalitzar el seu primer mandat (1960-1964) -tot i tinguent gran part del Congrés en contra seva- va aconseguir complir la major part del programa electoral en representació de la plataforma del partit demòcrata que li va donar suport, així com els representants dels estats que a la Convenció del partit, li varen donar els seus vots. Això mateix faria el poble nord-americà quan 68.837.000 dels seus conciutadans el van votar. Durant els seus tres anys de mandat (1961-1963) i segons les enquestes periòdiques de Lou Harris i Gallup, l’índex d’aprovació del president Kennedy, entre el poble nord-americà, era entre el 92 i el 72 per cent. Xifres impressionants. Una Administració activa, disposada a fer coses, havia substituit una Administració passiva -la del president Eisenhower- en la que no es feia res. El mateix Kennedy creia que les seves rodes de premsa setmanals, retransmeses en directe per la televisió i per la ràdio per primera vegada en la història dels EUA, representaven una gran diferència. Kennedy va comprendre que allò que estava generant la bona voluntat pública era quelcom més que les mesures econòmiques i les esperances. Ja abans de la seva investidura, el columnista Joe Alsop pensava que Kennedy havia canviat l’actitud pública. <<No crec que hagi donat un sol pas en fals desde la diada de les eleccions. Ha estat un aconseguiment extraordinari. No puc evitar veure els meus amics, inclús un sorprenent nombre de republicans, respirant amb una nova esperança, i disposats a moure’s cap a andavant en els durs temps que s’acostaven>>.———————————————————————–Pel que fa a la defensa de Kennedy de les assegurances sanitàries per els més grans i sota la Seguretat Social, va provocar la resposta contrària: advertències en contra dels plans de l’Administració d’imitar els països comunistes socialitzant la sanitat. Kennedy va decidir passar a l’atac. Va anunciar el projecte “Atencions Mèdiques per els Ancians pel 1962” i va iniciar un assalt frontal a la AMA (American Medical Association), un lobby obstructiu que impedia el progrés; un moviment de base, per part de la gent gran, que convertís la llei  Kennedy en el seu punt d’unió i una crida directa a l’audiència nacional mitjançant tres emissions diferents a la televisió. L’acte celebrat en el Madison Square Garden de Nova York, n’és un exemple. Ho vegin vostès mateixos a l’adreça del vídeo que figura al principi.——————————————————–El Medicare, pla llargament esperat que hauria de permetre a les treballadores i treballadors americans, contribuir a una assegurança sanitària de vellesa sota els auspicis de la Seguretat Social, en lloc de, com succeïa fins el moment, veure’s obligats, una vegada gastats els seus estalvis de la jubilació, anar a la recerca de la caritat pública o privada. El president Kennedy havia fet d’aquesta llei futura un dels punts clau de la seva campanya electoral. Com a resultat de l’informe que va sol.licitar desprès d’haver estat elegit, va modificar propostes anteriors per a facilitar la seva aprovació a la Cambra. El cost de l’hospitalització de la malaltia del seu pare, va dir Kennedy als líders legislatius mentre esmorzaven junts, li feia comprendre quan impossible era, per els qui no tenien la fortuna dels Kennedy, suportar aquestes càrregues financeres. En el transcurs de tres anys va tractar de guanyar un o dos vots, de manera que el seu projecte de llei pogués salvar l’obstacle del Comitè de Procediments de la Cambra. Durant aquests tres anys, Kennedy, va seguir la pista al diputat Wilbur Mills, president de l’esmentat comitè.———————————————(En el capítol següent -II- veurem que va passar amb el projecte de llei sobre el Medicare, reforma de la Seguretat Social proposada per l’Administració del president Kennedy).————————————————-Kennedy i Johnson amb Jack Shelley’s, polític del New Deal i defensor de la Civil Rights Act, presentada per l’Administració Kennedy al Congrés i que va ser aprovada desprès de l’assassinat del president.

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Ens referim a l’experiència socialista del Principat de Catalunya de 1936-1938, la segona experiència socialista amb un mínim de durada -trenta mesos- de la història del món. La primera havia estat la soviètica, en una formació pre-capitalista.

   LA PREGUNTA de la setmana.- L’aviació legionària italiana fou encarregada de tallar <<la via del mar>> amb objecte de reduir la capacitat de resistència de les forces republicanes. De la seva base de Mallorca estant, bombardejaren intensament l’illa de Menorca i tota la costa peninsular dels Països Catalans. Com eren anomenats els aviadors legionaris italians que causaven aquests atacs feixistes?

   EL LEMA de la setmana.- “Els homes moguts per ideals deixen d’interessar-se per la política.” Eduardo Punset.

—————————————————————————-