La nova frontera

 <<Este Estatuto no vale, Arriba España!>>. Aquestes varen ser les paraules del que va ser ministre i un dels homes forts del règim franquista, Manuel Fraga, com a menyspreu absolut, cap a l’Estatut de Catalunya. No sé si el senyor Fraga ha tingut cap interès, en els darrers quatre anys, en llegir-se el text de la primera llei de Catalunya, però, d’entrada, ja ha fotut el tret de canó. Amb els seus importants coneixements i estudis universitaris, així com una dilatada experiència política, és llàstima que un dels fundadors de l’antiga «Alianza Popular», -partit conservador, europeu i moderat en el seu temps- es deixi endur-se per l’exacerbat nacionalisme espanyol que tant els hi agrada practicar als jerarques de l’actual «Partido Popular». Un nacionalisme espanyol ancorat a l’any de la Maria castanya i que ha portat a una Espanya formada per nacions no reconegudes i perseguides, a un endarreriment i amargor indescriptibles. Aquest <<Este Estatuto no vale, arriba España>>, no val de cap manera davant un text estatutari que és una obra d’enginyeria social i política i un dels Estatuts més progressistes d’Europa. També és el que el nostre poble va referendar desprès d’haver estat revisat per el Consell Consultiu, aprovat per el Parlament, el Congrés, el Senat i signat pel rei Joan Carles I. Però, de tot això, el senyor Fraga no en vol saber res. Tant ell, com els jerarques del «Partido Popular» i els membres d’aquest TC, caducat, que no tenia ni podia emetre aquesta sentència sobre un Estatut referendat per el poble, semblen ancorats en els «Principios Fundamentales del Movimiento» que no tenen res a veure amb els temps actuals.————Els jerarques de la dreta i l’ultradreta espanyola -representants d’un nacionalisme espanyol imperialista i agressiu-, a jutjar per a les seves retrògrades actuacions polítiques que tothom contempla amb gran astorament, no té res a veure amb les maneres d’actuar d’una oposició conservadora, lleial i europea. Només assoleixen el poder -la història ens ho demostra- mitjançant cops d’estat. Però, ara, desde luxosos despatxos i amb corbata i americana.Què és sinó un cop d’estat aquest atemptat gravíssim contra l’autonomia de Catalunya? Què és sinó un cop d’estat aquest involucionisme que fomenten les «regiones» governades per el «Partido Popular», del no acatament de lleis aprovades per el Congrés de Diputats espanyol? Qué haguessin dit els jerarques del PP si el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya no hagués acatat aquesta sentència del TC que, a tot Europa i, fins i tot, als EUA consideren un disbarat de conseqüències irreparables? Si la Constitució espanyola és un fre, una porta infranquejable, un impediment al progrés polític, social i econòmic del que té que ser una veritable autonomia, cal fer les modificacions necessàries. Així ho fan en els països més avançats d’Europa i, principalment, als EUA. La Constitució té que estar al servei dels ciutadans i de les seves aspiracions, no els ciutadans al servei de la Constitució. Si no es modernitza en una nació de nacions com és Espanya, tornem cap a l’edat de la pedra. Així ho van manifestar els gairebé dos milions de catalans que varen participar a la grandiosa manifestació del 10-J, a la capital de Catalunya. Euskadi ens va donar el seu suport, així com els catalans del món. Aquest Estatut sí que val, Visca Catalunya!——————————-—————————-És espectacular que, encara avui dia a Europa, hi hagin pobles que es vegin impel.lits a sortir al carrer a defensar la democràcia, l’autonomia i la llibertat. El proper mes de Gener del 2011 farà 50 anys que el president John F. Kennedy, en el discurs de la seva presa de possessió, va demanar als seus conciutadans:«I així, compatriotes meus, no pregunteu allò que el vostre país pot fer per vosaltres; digueu més bé allò que vosaltres podeu fer per per la pàtria. Col.legues meus, ciutadans del món, no pregunteu que pot fer Amèrica per vosaltres, sinó que podem fer junts per la llibertat de l’home.» Sí, això mateix, «que podem fer junts per a la llibertat de l’home». Gairebé mig segle desprès, el poble català té que suportar viure en una autonomia de «pandereta» sense la llibertat de poder «governar-nos per les nostres pròpies lleis». Un Tribunal Constitucional, caducat, a instàncies d’un recurs -injust- presentat per el «Partido Popular» ens ha retallat, encara més, l’Estatut de Catalunya revisat per el Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat per el Parlament de Catalunya, Congrés de Diputats, Senat, signat per el rei Joan Carles I i referendat per el poble català. Un fet sense parangó en una democràcia europea. És un retorn a l’edat de la pedra.—————–Si tenen a bé puntejar l’adreça de vídeo següent:watch?v=3s6U8GActdQ

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Entre les restes humanes més antigues trobades a Europa, figuren les de l’Homo erectus taltavullensis, que visqué ara fa uns 450.000 anys en terres dels actuals Països Catalans.

   LA PREGUNTA de la setmana.- La resta homínida tal volta més cèlebre és la mandíbula de Banyoles, trobada el 1887. Qui la va trobar? Què ha revelat el seu estudi?

   EL LEMA de la setmana.- «No oblidis mai que el primer petó no es fa amb la boca, sinó amb els ulls.» O.K.Bernhardt.

—————————————————————————-