El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
Articles
Comentaris

 <<Este Estatuto no vale, Arriba España!>>. Aquestes varen ser les paraules del que va ser ministre i un dels homes forts del règim franquista, Manuel Fraga, com a menyspreu absolut, cap a l’Estatut de Catalunya. No sĂ© si el senyor Fraga ha tingut cap interès, en els darrers quatre anys, en llegir-se el text de la primera llei de Catalunya, però, d’entrada, ja ha fotut el tret de canĂł. Amb els seus importants coneixements i estudis universitaris, aixĂ­ com una dilatada experiència polĂ­tica, Ă©s llĂ stima que un dels fundadors de l’antiga «Alianza Popular», -partit conservador, europeu i moderat en el seu temps- es deixi endur-se per l’exacerbat nacionalisme espanyol que tant els hi agrada practicar als jerarques de l’actual «Partido Popular». Un nacionalisme espanyol ancorat a l’any de la Maria castanya i que ha portat a una Espanya formada per nacions no reconegudes i perseguides, a un endarreriment i amargor indescriptibles. Aquest <<Este Estatuto no vale, arriba España>>, no val de cap manera davant un text estatutari que Ă©s una obra d’enginyeria social i polĂ­tica i un dels Estatuts mĂ©s progressistes d’Europa. TambĂ© Ă©s el que el nostre poble va referendar desprès d’haver estat revisat per el Consell Consultiu, aprovat per el Parlament, el CongrĂ©s, el Senat i signat pel rei Joan Carles I. Però, de tot això, el senyor Fraga no en vol saber res. Tant ell, com els jerarques del «Partido Popular» i els membres d’aquest TC, caducat, que no tenia ni podia emetre aquesta sentència sobre un Estatut referendat per el poble, semblen ancorats en els «Principios Fundamentales del Movimiento» que no tenen res a veure amb els temps actuals.————Els jerarques de la dreta i l’ultradreta espanyola -representants d’un nacionalisme espanyol imperialista i agressiu-, a jutjar per a les seves retrògrades actuacions polĂ­tiques que tothom contempla amb gran astorament, no tĂ© res a veure amb les maneres d’actuar d’una oposiciĂł conservadora, lleial i europea. NomĂ©s assoleixen el poder -la història ens ho demostra- mitjançant cops d’estat. Però, ara, desde luxosos despatxos i amb corbata i americana.Què Ă©s sinĂł un cop d’estat aquest atemptat gravĂ­ssim contra l’autonomia de Catalunya? Què Ă©s sinĂł un cop d’estat aquest involucionisme que fomenten les «regiones» governades per el «Partido Popular», del no acatament de lleis aprovades per el CongrĂ©s de Diputats espanyol? QuĂ© haguessin dit els jerarques del PP si el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya no haguĂ©s acatat aquesta sentència del TC que, a tot Europa i, fins i tot, als EUA consideren un disbarat de conseqüències irreparables? Si la ConstituciĂł espanyola Ă©s un fre, una porta infranquejable, un impediment al progrĂ©s polĂ­tic, social i econòmic del que tĂ© que ser una veritable autonomia, cal fer les modificacions necessĂ ries. AixĂ­ ho fan en els paĂŻsos mĂ©s avançats d’Europa i, principalment, als EUA. La ConstituciĂł tĂ© que estar al servei dels ciutadans i de les seves aspiracions, no els ciutadans al servei de la ConstituciĂł. Si no es modernitza en una naciĂł de nacions com Ă©s Espanya, tornem cap a l’edat de la pedra. AixĂ­ ho van manifestar els gairebé dos milions de catalans que varen participar a la grandiosa manifestaciĂł del 10-J, a la capital de Catalunya. Euskadi ens va donar el seu suport, aixĂ­ com els catalans del mĂłn. Aquest Estatut sĂ­ que val, Visca Catalunya!——————————-—————————-És espectacular que, encara avui dia a Europa, hi hagin pobles que es vegin impel.lits a sortir al carrer a defensar la democrĂ cia, l’autonomia i la llibertat. El proper mes de Gener del 2011 farĂ  50 anys que el president John F. Kennedy, en el discurs de la seva presa de possessiĂł, va demanar als seus conciutadans:«I aixĂ­, compatriotes meus, no pregunteu allò que el vostre paĂ­s pot fer per vosaltres; digueu mĂ©s bĂ© allò que vosaltres podeu fer per per la pĂ tria. Col.legues meus, ciutadans del mĂłn, no pregunteu que pot fer Amèrica per vosaltres, sinĂł que podem fer junts per la llibertat de l’home.» SĂ­, això mateix, «que podem fer junts per a la llibertat de l’home». GairebĂ© mig segle desprès, el poble catalĂ  tĂ© que suportar viure en una autonomia de «pandereta» sense la llibertat de poder «governar-nos per les nostres pròpies lleis». Un Tribunal Constitucional, caducat, a instĂ ncies d’un recurs -injust- presentat per el «Partido Popular» ens ha retallat, encara mĂ©s, l’Estatut de Catalunya revisat per el Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat per el Parlament de Catalunya, CongrĂ©s de Diputats, Senat, signat per el rei Joan Carles I i referendat per el poble catalĂ . Un fet sense parangĂł en una democrĂ cia europea. És un retorn a l’edat de la pedra.—————–Si tenen a bĂ© puntejar l’adreça de vĂ­deo segĂĽent:watch?v=3s6U8GActdQ

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Entre les restes humanes mĂ©s antigues trobades a Europa, figuren les de l’Homo erectus taltavullensis, que visquĂ© ara fa uns 450.000 anys en terres dels actuals PaĂŻsos Catalans.

   LA PREGUNTA de la setmana.- La resta homínida tal volta més cèlebre és la mandíbula de Banyoles, trobada el 1887. Qui la va trobar? Què ha revelat el seu estudi?

   EL LEMA de la setmana.- «No oblidis mai que el primer petó no es fa amb la boca, sinó amb els ulls.» O.K.Bernhardt.

—————————————————————————- Â