Per damunt de tot, l’Estatut de Catalunya referendat i, desprès, censurat
10 setembre 2010 per Enric Figueras
  Preferiria anar a la vela o amb diligència, abans de viatjar amb aviĂł -el mĂ©s horrible contaminador de l’atmosfera- i, si fos per mi, els controladors aeris podrien fer moltes menys hores. Seria una bona senyal de que, per un costat es comença a salvar la Terra d’una destrucciĂł immiment -milions d’Ă©ssers humans ja ho estan patint considerablement-; l’altre, que els controladors aeris podrien gaudir d’una millor conciliaciĂł laboral i familiar, anhel gairebĂ© prohibit per a moltĂssims treballadors catalans i espanyols i, l’altre, la disminuciĂł de les nombroses baixes per malaltia. La salut Ă©s el mĂ©s important del mĂłn.————————————————————-De fet, mĂ©s que dels controladors aeris voldria fer esment d’aquells descontroladors polĂtics que deixen l’aviĂł o el vaixell a la seva sort. I tant s’els en fot del que pugui passar. Mireu si el Govern espanyol -correu que toquen a foc!- s’ha donat pressa en apaivagar la tempestat provinent de l’anunciada vaga dels controladors aeris. Ja ho crec que, des del Ministeri, s’han mogut amb rabiosa celeritat. Per damunt de tot que la indĂşstria del turisme no passi cap penalitat. No per això ens mourem ni un pam dels darrers llocs del progrĂ©s econòmic i social europeus. Som la platja i discoteca d’Europa.————————Això sĂ, pel que fa a l’Estatut referendat per el poble catalĂ i tornada a defensar la seva integritat en la grandiosa manifestaciĂł del 10-J, tot va a via lenta o morta. Tant per part del Govern espanyol com pel de la Generalitat. Per què preocupar-se per una Catalunya que tot el que fa Ă©s sortir a cridar al carrer? Per què preocupar-se per els esclaus de la perifèria que es vĂ ren creure la gran bufonada de l’autonomia? Per això mateix el «Partido Popular» ens va llençar l’Estatut a un TC caducat i nacionalista espanyol, que tenia que ser recusat per la Generalitat de Catalunya. Per odi, venjança, mediocritat perquè a la naciĂł catalana no compten per a res. I aixĂ serĂ fins que l’infern es congeli. Pel que fa als representants del poble catalĂ en el Parlament i al CongrĂ©s, que esperen per impulsar un full de ruta, amb lleis i decrets estatals que «restitueixin» l’Estatut en bloc? D’un sol cop. Ja ni ha prou de perdre el temps! Abans que les eleccions que, per cert, haurien de tenir lloc sempre en una mateixa data fixe, no com ara que Ă©s una comèdia, volem l’integritat del nostre Estatut. Perquè creiem en la dignitat del poble catalĂ i de la nostra autonomia.———————————–Si tenen a bĂ© poden puntejar les adreçes dels vĂdeos segĂĽents:———watch?v=AxWzMOGgdnc
—watch?v=38FcnytTMCIÂ
Â
————————————El president John F. Kennedy i la seva esposa van obrir les portes de la Casa Blanca al mestre Pau Casals, on hi va oferir un brillant concert. L’acte va trascendir a tot el mĂłn. L’any 1963 el president Kennedy va atorgar a Pau Casals la Medalla de la Llibertat. JFK no li va poder entregar personalment ja que el 22 de novembre d’aquell mateix any va ser assassinat a Dallas (Texas).
—————————————————————————-
  LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.-Un aspecte especialment brusc i significatiu de la Primera Dictadura espanyola fou la repressiĂł contra el catalanisme polĂtic i cultural. La seva polĂtica anticatalana restĂ ben definida en la nota feta pĂşblica per Emilio Barrera, el 1924, en Ă©sser nomenat capitĂ general interĂ del Principat de Catalunya: <<es perseguirĂ i castigarĂ d’una manera rĂgida i sense contemplacions todas las manifestaciones más o menos disimuladas de antiespañolismo, dissolent i condemnant fulminantment tota persona o entitat que atempti contra la unitat de la pĂ tria>>. Si les destitucions, empresonaments o deportacions de personalitats catalanes foren notòries, probablement encara es veurien superades per la clausura de les mĂ©s importants institucions representatives del paĂs. Fer una llista exhaustiva d’aquests fets seria inacabable.
  LA PREGUNTA de la setmana.- Quin any va ser constituït el Banc de Catalunya i quines persones và ren ser els seus promotors?
  EL LEMA de la setmana.-«De vegades em pregunto què seria millor, si una òpera sense intermedis o un intermedi sense òpera«. Ernest Newman.
—————————————————————————-Â

