El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
  • Inici

La nova frontera

Dietari dels ideals possibles

Articles
Comentaris

El gran enemic de la veritat

19 febrer 2011 per Enric Figueras

<<El gran enemic de la veritat freqüentment no és la mentida deliberada, recercada i deshonesta, sinó el mite, persistent, persuasiu i irreal. Amb massa freqüencia, ens agafem en els llocs comuns dels nostres antecessors. Sotmetem tots els fets a un grup d’interpretacions prefabricades. Fruïm de la comoditat d’opinar sense la incomoditat de pensar…
<<No podem comprendre i atacar els nostres problemes contemporanis si ens deixem guiar per etiquetes tradicionals i eslògans desgastats d’una època anterior. El fet desafortunat del cas és que la nostra retòrica no ha mantingut el pas amb la mateixa velocitat del canvi social i econòmic. Els nostres debats polítics i els nostres discursos sobre assumptes corrents interns i econòmics, amb massa freqüència tenen poca o cap relació amb els actuals problemes amb que es troben enfrontats els Estats Units…
<<Aquests problemes no poden ser solucionats per la màgia d’un passat oblidat. Però l’exemple d’Europa Occidental ens demostra que es poden resoldre, que els governs -i molts d’ells són governs conservadors- disposats a enfrontar-se amb problemes tècnics sense ideologies preconcebudes, poden lligar els elements d’una economia nacional i aconseguir el creixement i la prosperitat…
<<Algunes de les converses que he escoltat en el nostre propi país sonen com a vells discs de llarga duració conservats des dels anys trenta. El debat dels anys trenta va tenir la seva gran significació i va produir grans resultats, però es va desenvolupar en un món diferent, amb necessitats diferents i diferents deures. La nostra responsabilitat és viure en el nostre propi món, identificar les necessitats i realitzar les tasques del nostre temps…
<<Fa gairebé 150 anys, Thomas Jefferson va escriure: “Les noves circumstàncies demanen noves paraules, noves frases i la transferència de velles  paraules cap a nous objectius: més cert avui de lo que ho va ser en els dies de Jefferson, perquè el paper d’aquest país és tant o més significatiu… A mesura que treballem en consonància per fer front amb els problemes autèntics dels nostres dies, produirem una visió i una enrgia que tornaran a demostrar al món la superior vitalitat i la força de la societat lliure>>.
   Aquesta és una part del discurs que el president John F. Kennedy, va pronunciar a la Universitat de Yale (New Haven) el dia 11 de juny de 1962. Era un discurs seriós. No només atacava als “titans”, sinó també a aquells dels seus conciutadans que s’enorgullien de les seves frases estereotipades tradicionals, els seus eslògans gastats, els seus vells discs, els seus llocs comuns ancestrals, els seus problemes imaginaris i les seves interpretacions prefabricades, dels quals Kennedy deia que estaven endarrerits 150 anys i no entenien res dels problemes actuals.  Era ja tard quan va anunciar per televisió, el 13 d’agost, que des de que havia entrat a la Casa Blanca el producte nacional brut havia augmentat un 10%, la producció industrial un 16% i la renda personal disponible un 8% (30.000 milions de dòlars), que l’índex d’atur s’havia reduït en un milió de persones i que en el comtat de Carbon, Pensylvania, George Demart, de 52 anys, a la fi podria mantenir a la seva família. Va afegir que els beneficis de les societats havien pujat un 26%, però els qui estaven afectats ja no l’escoltaven quan va concloure: <<Tenim que continuar cap a andavant. Sé que existeixen els qui s’oposaran a totes aquestes mesures de la mateixa manera que els qui, en altres temps, s’oposaven a les lleis que prohibien el treball dels menors i més recentment, en el Senat, a l’atenció mèdica dels ancians.El nostre país estaria encara, econòmicament, a l’edat de l’obscuritat si aquests oponents del progrés i defensors dels privilegis vetaran cada pas andavant. Però el President dels Estats Units i el Congrés i tots nosaltres ens hem de comprometre a l’acció en els nostres dies>>. La febre va començar a baixar a la tardor. Els negocis anaven bé i 1963 es presentava encara millor. L’augment de les despeses federals, els contractes de defensa i els projectes de renovació urbana actuaven com un esperonador de l’economia. Però els homes de negocis seguien pessimistes i desconfiats. En la Convenció de l’Associació de Banquers, que va tenir lloc a Atlàntic City del 23 al 26 de setembre de 1962, es va predir que la producció automobilística baixaria en 500.000 cotxes durant el 1963. La majoria dels experts financers de Nova York i Chicago vàren avisar del perill d’una nova recessió.  No hi va haver cap recessió. Al contrari, els Estats Units estaven en plena expansió industrial. Però el Govern federal seguia vigilant. En el juliol de 1962 va protestar contra els Bancs que predeien la inflació i deformaven el mercat financer. El mes de novembre va denunciar els augments injustificats en els preus de la indústria farmacèutica. L’any 1963 va multiplicar els processos anti-trust.  

  Les paraules pronunciades per el president Kennedy a la Universitat de Yale, fa 47 anys, són tant actuals com profètiques. En el seu país els del “Tea Party ” pretenen fer retrocedir els EUA al temps del general Custer, fins i tot, incitant a la violència política. Aquests són els que ja els sembla bé que una família treballadora que tingui la desgràcia de tenir un fill malalt de càncer, per poguer pagar les factures de l’hospital ho perden tot. Des de la vivenda al cotxe. Hipotecar-ho tot, si poden. I sinó al carrer. Aquests són els que van en contra de la reforma de la Seguretat Social aconseguida per el president Obama i de la que va ser gran defensor i  impulsor el senador Edward Kennedy.

   A Espanya les paraules del president Kennedy són més que apropiades. Els drepaires del passat i del conflicte constant, ens han portat a la cua d’Europa i amb 5 milions de treballadors sense feina, a l’atur. En lloc de treballar per aconseguir una excel.lent  productivitat i progrés industrial innovador i de qualitat, passen el temps lladrant contra Catalunya i les autonomies. Són aquells que, com deia el president Kennedy, volen romandre ancorats als anys trenta. Aquells que impedeixen que TV3, la Televisió de Catalunya, es pugui veure amb tota llibertat a la Catalunya del Sud. Jo sóc  un valencià del Nord. Espanya és ben bé un país de misèries i de mediocritat supina. Quina vergonya per les futures generacions! A fe de Déu que des de la nació catalana, hem de fer tot el possible perquè el PP no guanyi les eleccions generals de l’any vinent.

———————————————————————————————————Què és Catalunya  

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Ataülf, cabdil dels visigots, tingué el somni fracassat de fer de Bàrcino la capital d’un gran regne romano-visigòtic (415) i el seu poble, entre la Gàl-lia i Hispània, continuà el pelegrinatge fins a assentar-se definitivament a Toledo, que convertiren en la capital de la Península Ibèrica.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quans segles vàren dominar els gots?

   EL LEMA de la setmana.- “La inflació és com la pasta de dents: un cop és a fora, costa molt tornar-la a guardar”. Karl Otto Pöhl.

———————————————————————————————————-

Els Països Catalans

  

“Pa negre”, triomf del cinema  català i europeu 

———————————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: watch?v=f0-zaiVuR5o

———————————————————————————————————-

   PREGUNTA Nº 3  al Govern dels EUA, a l’FBI i a WikiLeaks.- En el dia de la seva detenció, Lee Oswald va ser sotmès a la prova del nitrat, el qual resultat va indicar que no havia disparat un rifle durant les vint-i-quatre hores anteriors. Perquè aquest fet va ser mantingut en secret per el Govern federal i per la policia de Dallas durant deu mesos?

 

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Afegit a JFK | Etiquetes anti-trust, Carbon, creixement, discs, ESPANYA, EUROPA, l'atur, menors, mercat, mite, paraules, pensar, privilegis, recessió, titans, veritat | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxiu

    • abril 2021 (1)
    • març 2021 (2)
    • febrer 2021 (3)
    • gener 2021 (2)
    • desembre 2020 (2)
    • novembre 2020 (3)
    • octubre 2020 (1)
    • setembre 2020 (2)
    • agost 2020 (1)
    • juliol 2020 (2)
    • juny 2020 (1)
    • maig 2020 (2)
    • abril 2020 (1)
    • març 2020 (2)
    • febrer 2020 (2)
    • gener 2020 (1)
    • desembre 2019 (1)
    • novembre 2019 (2)
    • octubre 2019 (1)
    • setembre 2019 (2)
    • agost 2019 (2)
    • juliol 2019 (2)
    • juny 2019 (1)
    • maig 2019 (3)
    • abril 2019 (2)
    • març 2019 (3)
    • febrer 2019 (1)
    • gener 2019 (2)
    • desembre 2018 (2)
    • novembre 2018 (1)
    • octubre 2018 (2)
    • setembre 2018 (1)
    • agost 2018 (1)
    • juliol 2018 (1)
    • juny 2018 (1)
    • maig 2018 (2)
    • març 2018 (2)
    • febrer 2018 (2)
    • gener 2018 (1)
    • desembre 2017 (2)
    • novembre 2017 (2)
    • octubre 2017 (1)
    • setembre 2017 (1)
    • agost 2017 (1)
    • juliol 2017 (1)
    • juny 2017 (2)
    • maig 2017 (1)
    • abril 2017 (1)
    • març 2017 (1)
    • febrer 2017 (2)
    • gener 2017 (1)
    • desembre 2016 (2)
    • novembre 2016 (2)
    • octubre 2016 (2)
    • setembre 2016 (2)
    • agost 2016 (1)
    • juliol 2016 (2)
    • juny 2016 (2)
    • maig 2016 (1)
    • abril 2016 (2)
    • març 2016 (2)
    • febrer 2016 (2)
    • gener 2016 (3)
    • desembre 2015 (3)
    • novembre 2015 (3)
    • octubre 2015 (2)
    • setembre 2015 (3)
    • agost 2015 (3)
    • juliol 2015 (2)
    • juny 2015 (3)
    • maig 2015 (3)
    • abril 2015 (4)
    • març 2015 (1)
    • febrer 2015 (1)
    • gener 2015 (5)
    • desembre 2014 (3)
    • novembre 2014 (5)
    • octubre 2014 (4)
    • setembre 2014 (4)
    • agost 2014 (4)
    • juliol 2014 (5)
    • juny 2014 (4)
    • maig 2014 (3)
    • abril 2014 (4)
    • març 2014 (5)
    • febrer 2014 (3)
    • gener 2014 (4)
    • desembre 2013 (4)
    • novembre 2013 (5)
    • octubre 2013 (4)
    • setembre 2013 (4)
    • agost 2013 (5)
    • juliol 2013 (4)
    • juny 2013 (5)
    • maig 2013 (4)
    • abril 2013 (5)
    • març 2013 (5)
    • febrer 2013 (4)
    • gener 2013 (4)
    • desembre 2012 (5)
    • novembre 2012 (4)
    • octubre 2012 (4)
    • setembre 2012 (5)
    • agost 2012 (4)
    • juliol 2012 (4)
    • juny 2012 (5)
    • maig 2012 (4)
    • abril 2012 (4)
    • març 2012 (5)
    • febrer 2012 (4)
    • gener 2012 (4)
    • desembre 2011 (5)
    • novembre 2011 (4)
    • octubre 2011 (6)
    • setembre 2011 (5)
    • agost 2011 (4)
    • juliol 2011 (5)
    • juny 2011 (4)
    • maig 2011 (4)
    • abril 2011 (5)
    • març 2011 (4)
    • febrer 2011 (5)
    • gener 2011 (5)
    • desembre 2010 (5)
    • novembre 2010 (5)
    • octubre 2010 (4)
    • setembre 2010 (3)
    • agost 2010 (4)
    • juliol 2010 (5)
    • juny 2010 (3)
    • maig 2010 (3)
    • abril 2010 (3)
    • març 2010 (3)
    • febrer 2010 (2)
    • gener 2010 (3)
    • desembre 2009 (3)
    • novembre 2009 (3)
    • octubre 2009 (4)
    • setembre 2009 (5)
    • agost 2009 (5)
    • juliol 2009 (4)
    • juny 2009 (3)
    • maig 2009 (2)
    • març 2009 (1)
  • Categories

    • CANVI CLIMÀTIC (2)
    • Catalunya cap a una Nova Frontera. (61)
    • DEMOCRÀCIA (4)
    • dignitat (4)
    • Doble objectiu (3)
    • EDUCACIÓ (19)
    • General (122)
    • JFK (20)
    • JUSTÍCIA SOCIAL (38)
    • llibertat (4)
    • natura i paisatge (16)
    • Palamós (8)
    • Respostes als lectors dels BLOGS del diari "EL PUNT". (7)
    • SALUT (3)
    • salvar la democràcia (29)
    • sempre contra Catalunya (92)
    • TRAMES DE CORRUPCIÓ (4)
    • Un país educat i net (1)
    • Variant-autovia de la Bisbal (1)
    • Watergate (8)
  • Pàgines

      • "Meta"

        • Entra
        • Vàlid XHTML
        • XFN
        • WordPress

      Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.