En el seu discurs de presa de possessió -publicat íntegrament en el “post” del dia 19-03-11-, el president John F. Kennedy va oferir quelcom especial a les “nostres repúbliques germanes del sud de la frontera”: <<convertir les nostres bones paraules en realitats plenes, en una nova “aliança per el progrés”, per ajudar als homes i dones i als governs lliures en els seus intents de desencadenar-se de la pobresa>>. Va complir la seva promesa.
La data oficial del naixement de l’Aliança per el Progrés va ser el 13 de març de 1961. El president Kennedy es va reunir a la sala Est de la Casa Blanca amb els embaixadors iberoamericans. L’Aliança es va posar en marxa de manera legal després de la reunió i el seu contingut va ser transmès per la Veu d’Amèrica en espanyol, francès, portuguès i anglès a tot l’hemisferi al fer arribar el president un missatge especial al Congrés sol.licitant fons.
Al principi, l’Aliança li va costar posar-se en funcionament, i no li van mancar raons. Amb una taxa de mortalitat infantil gairebé quatre vegades la dels EUA, una esperança de vida menor de dos terços de la nord-americana, una renda “per càpita” anyal menor de la novena part de la dels EUA, un 50 per cent d’analfabetisme, manca d’escoles, sistemes sanitaris i gent qualificada, inflació galopant en certes àrees, aterridors barris baixos i cinturons de misèria al voltants de les grans urbs, pobresa en el camp, i actitud plena de sospites cap a les inversions nord-americanes, la qüestió clau era: Per on començar?
La tasca, va afirmar Kennedy, resultava “d’aclaparadores dimensions”, fins i tot comptant amb que el pla imaginat tenia un plaç d’execució de deu anys. I, efectivament, durant els mesos següents va romandre aclaparat en aquest sentit. Es trovava deprimit, va confessar en una conferència de premsa, utilitzant una paraula extranya del seu vocabulari, <<…per el grau dels problemes amb els quals ens enfrontem…, l’augment de la població, la baixada de preus (a escala de productor) en les matèries primeres, els severs problemes domèstics… L’Aliança per el Progrés ha fracassat fins a cert punt perquè els problemes són gairebé irresolubles; durant anys, el nostre país els va ignorar i el mateix vàren fer diversos grups d’Iberoamèrica…En certs aspectes el camí ens sembla avui més llarg que quan vàrem iniciar el viatge. Però crec que hem de seguir insistint>>.
Malgrat tans problemes l’Aliança per el Progrés va anar avançant i el president Kennedy era rebut amb gran afecte en els seus viatges per Iberoamèrica. L’acostumava acompanyar la seva esposa Jacqueline. La seva presència, va fer notar ell ans de començar un dels seus recorreguts, era a la vegada una manera d’assegurar de que hi hauria grans multituds i de que els visitants serien ben tractats. Així va succeir en efecte. Kennedy estava content amb l’entusiasme provocat per la seva esposa, i entristit comprovant que tot un continent es va sorprende veient l’interès de la seva esposa per deixar-se fer petons en el transcurs d’una visita a una llar d’orfes. Prop de Bogotà, el 1961, Kennedy va pronunciar una breu arenga durant l’acte de col.locació de la primera pedra en un projecte de vivendes de l’Aliança. Poc més d’un any després va rebre una agraïda carta del primer estadant que s’havia allotjat a les cases finalitzades, Argemil Plazas García, el qual acabava d’aquesta manera la seva comunicació: <<Ens sentim molt feliços de no tenir que anar vagant pels llocs com a desterrats. Ara poseïm llibertat i dignitat.>>
Les imatges ens mostren diversos actes de l’Aliança per el Progrés, que va posar en marxa l’Administració Kennedy l’any 1961. En lloc de tancs, canons, avions criminals, armes de totes classes i bombes assassines: l’Aliança per el Progrés. Els caps d’Estat d’avui dia, hipócrites i fariseus, amb una covardia absoluta i manca de coratge, es baixen els pantalons davant el maleït complexe militar industrial, mentre milions d’éssers humans innocents i les seves famílies i fills són assassinats en unes guerres cruels de les quals s’en beneficien els rapinyaires que les provoquen. Què esperen per a empresonar-los?
És que ja no hi ha cap president de govern que par-li de PAU no pas de guerra? Quina mesquinesa i manca de compassió! I vosaltres els del Partit Republicà i els del Tea Party dels Estats Units de Nord-Amèrica, la dreta i ultradreta intolerant i autoritària no us cau la cara de vergonya? Doneu suport a les enormes despeses de les guerres que la CIA organitza -bilions de dòlars- i els pares de fills nord-americans no poden pagar les factures dels hospitals que tracten als nens i nenes i ciutadans malalts de càncer i d’altres malalties. Poques vergonyes!
I l’Administració Rodríguez Zapatero ven armes i bombes a Llíbia i a altres llocs del món on es maten a ciutadans innocents. Han decretat un embargament d’armes? No els hi cau la cara de vergonya?
———————————————————————————————————
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: f0-zaiVuR5o
———————————————————————————————————-
Què és Catalunya
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Oliba (971-1040), abat de Cuixà i de Ripoll i bisbe de Vic, fou un arquetipus d’aquests primers catalans. De família dels comtes de Cerdanya i administrador de les extensíssimes possessions de Ripoll, es preocupà per engrandir la biblioteca del monestir -fins i tot fent portar llibres de Còrdova- i per la introducció de l’art romànic llombard.
LA PREGUNTA de la setmana.- Què fou la idea de la Treva de Déu?
EL LEMA de la setmana.- “Recorda que ets tan bo com el millor que has fet a la vida”. Billy Wilder.
———————————————————————————————————-
Preguntes a Wekeleaks, al Govern Federal dels EUA i a l’FBI
Aproximadament una hora abans de l’arribada de la comitiva del president Kennedy, Jack Ruby, l’home que després va matar Lee Oswald, va ser vist en el monticle d’herba deixant a un home que portava un rifle en una maleta. La declaració de Julia Ann Mercer, testimoni d’aquests fets, va ser alterada per l’FBI de manera que semblés que ella no va poder identificar a Ruby com l’home en qüestió. La manipulació fraudulenta no ha estat mai per mai corroborada ni desmentida per el Govern federal.
La manipulació fraudulenta, per part de l’FBI, de la declaració de Julia Ann Mercer, testimoni dels fets.
