La nova frontera

 És una continuació del capítol anterior. Parlàvem de que el reverend Martin Luther King, guardonat el 1964 amb el premi Nobel de la Pau, ja el 1965 s’havia manifestat públicament sobre la guerra del Vietnam i havia donat suport al seu acabament. Dos anys abans, el president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F. Kennedy, ja havia donat ordres per a la progressiva sortida dels soldats nord-americans del Vietnam. Un miler abans de finalitzar l’any 1963 i la resta abans del 1965. En aquells moments el nombre de soldats nord-americans destacats al Vietnam era de 16.732, després de l’assassinat del president Kennedy la xifra s’aniria incrementant fins al 580.000, 1,2 milions de tones de bombes a l’any, 400.000 vols d’atac anyals i un final aterridor: 3 milions de vietnamites morts,  55 mil nord-americans i la derrota militar i política dels EUA. Davant el desastre, el president Lyndon B. Johnson -ferm impulsor de la guerra i que a diferència de JFK, si va claudicar davant la bogeria dels generals- va decidir no presentar-se per el segon mandat presidencial. El disgust li va costar la vida.

El president Lyndon B.Johnson abatut pel desastre de la guerra del Vietnam, que ell mateix va ajudar a expandir amb els terribles  bombardeigs i el napalm a gran escala, fent cas als del Pentàgon i deixant actuar a la CIA.  Ple d’amargura va anunciar que no es presentaria com a candidat per a un segon mandat. Rere d’ell, el bust del president John F. Kennedy que, durant la seva presidència, mai va ordenar cap bombardeig contra ningú. La negociació, el pacte i la fermesa vàren ser la base de la seva actuació. Així, davant la crisi dels míssils amb Cuba i la Unió Soviètica, va evitar una guerra mundial. (Kennedy’s Cuban Missile Triumph).

   En el capítol anterior, mostràvem uns exemples d’alguns dels discursos devastadors del reverend Martin L. King, Jr., contra la guerra del Vietnam. Per un defensor de la no violència i de la pau com ell, no podia ser d’una altra manera. Avui els mostrem uns resums més, els darrers abans de ser assassinat l’abril del 1968. L’home que disparà a King fou detingut. Era el criminal de professió James Earl Ray que confessà haver estat pagat per a aquesta tasca. La seva mort fou obra d’una conspiració criminal contra el poble dels EUA, els pobles del món, la democràcia i la llibertat, la mateixa que va organitzar i portar a terme el cop d’Estat i assassinat del president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F. Kennedy. 

   Aquestes són les paraules de Martin Luther King (1929-1968), pastor baptista i líder del moviment nord-americà dels drets civils.

   A la ponència Masey de la Canadian Broadcasting Corporation del novembre-desembre de 1967, King digué sobre el tema <<La consciència i la guerra del Vietnam>>: 

   <<I així em vaig veure forçat a veure en la guerra del Vietnam no tan sols un crim moral sinó també un enemic dels pobres, i a combatre-la com a tal. Sabia que no podria alçar cap més vegada la meva veu contra la violència dels opressors als barris negres si, primer de tot, no parlava clar i net amb el més gran proveïdor de violència del món contemporani: amb el meu propi govern.>>

   Poques setmanes abans de la seva mort, féu una prèdica a Atlanta, el 4 de febrer de 1968, on parlà de la guerra del Vietnam:

   <<Déu no ha cridat Amèrica a fer el que està fent al món. Déu no ha cridat Amèrica a enredar-se en una guerra absurda i injusta com la del Vietnam. Som criminals d’aquesta guerra. Hem comès quasi més crims de guerra que qualsevol altra nació del món i ho repetiré en el futur. I no acabarem amb la guerra per raó del nostre orgull i la nostra arrogància. Però Déu coneix maneres de mostrar el seu lloc fins i tot a les nacions. El Déu a qui jo prego té una manera ben categòrica de dir: “No em desafiïs!” Té una manera de dir -com el Déu de l’Antic Testament als hebreus-: “No em desafiïs, Babilònia. Estigueu calms i sapigueu que jo sóc Déu. I si no renuncieu al vostre curs irrespectuós, m’alçaré i trencaré l’espinada del teu poder”.>>

     Una altra marxa a Washington

   <<Hem d’anar a Washington perquè han declarat un armistici en la guerra contra la pobresa, mentre es gasten milions per a ampliar una guerra absurda, cruel i injusta al Vietnam. Hi anirem i insistirem a ser escoltats i ens hi quedarem fins que l’Administració respongui. Si això significa la repressió violenta del nostre moviment, ho afrontarem com ho hem fet moltes vegades. Si significa el menyspreu o l’escarni, ho suportarem com ja ho estan experimentant ara els pobres d’Amèrica. Si significa la presó, ho acceptarem dòcilment, com milions de pobres són ja presoners de l’explotació i la discriminació…>>

   Actualment els EUA continuen dient a molts pobles del món la manera com han de viure i dirigir els seus propis destins. Ho fan pels interessos del complexe militar-industrial, de les grans multinacionals nord-americans i per una cobdícia sense límits. Això es pot demostrar amb números, així com les vinculacions de membres dels governs amb determinades empreses. Tot plegat és un fàstic. Mentrestant, però, milers de ciutadans innocents,  nenes, nens són assassinats en unes guerres provocades pels nazis i feixistes ben aposentats en el seus despatxos de luxe i sumptuoses  mansions amb les aixetes d’or. Miserables!

   Es malgasten bilions de dòlars en bombes i armaments de totes classes, mentre la gran majoria de ciutadans d’aquests països bombardejats i ocupats, no tenen lo suficient per menjar ni oportunitat per treballar.  En lloc de malgastar tants recursos en aquestes maleïdes guerres, ajudin a que cada nena i nen puguin estudiar i cada família gaudeixi d’una llar decent. En lloc de llançar tants bilions de dòlars en aquestes guerres, ajudin a que totes les dones i homes puguin lliurar-se dels lligams de la injustícia social i siguin lliures per seguir el camí que ells mateixos escullin, lliures per a participar en els fruits del progrés.

Nenes i nens innocents, víctimes d’aquestes maleïdes i miserables guerres que només porten cap a el dolor i el patiment. Ja n’hi ha prou!

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:  watch?v=x1L8y-MX3pg 

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya 

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La unió amb el regne d’Aragó (1137) es produí arran de les esposalles de Ramon Berenguer IV (1131-1162) amb la nena Peronella, filla del rei d’Aragó, Ramir II. Des d’aquest fet, els comptes uniran al seu títol originari el de monarques d’Aragó.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Què incorporaren les conquestes de Tortosa?(1148).

   EL LEMA de la setmana.- “Un paisatge es conquereix amb les soles de la sabata, no amb les rodes de l’automòbil”. William Faulkner.

————————————————————————————-