La nova frontera

   És un fet que es podria aplicar a diversos camps i sectors o, d’una manera general, a un tot: anem cap a enrera. Aquesta és la tònica generalitzada que ens envolta. La pena és que no es contempla una reacció útil i eficaç en direcció oposada. I mereix especial atenció quan la protagonista de la pel.lícula és la nació catalana. Sí, dic nació, i afegeixo mil.lenària malgrat pesi al Partido Popular i al Tribunal Constitucional espanyol, caducat. Nació amb un idioma propi actualment menyspreat, prohibit i perseguit a València i a les Balears. De les directrius que emanen a València i a Palma es desprèn, cada cop de manera més evident, que l’objectiu final és aconseguir fer del català no només una llengua de segona, sinó, maquinar per a la seva extinció. Els catalans unionistes i els nacionalistes espanyols, fa centenars d’anys que ho intenten: dictadors, cops d’estat, sedició, “si eres español, havla español”…Però la força d’un poble el qual el 50 per cent dels seus ciutadans -i va pujant- estan farts d’Espanya, i volen la independència de Catalunya, evitarà el mal treballar i actuar del totalitarisme nacionalista espanyol. A Catalunya i als Països Catalans, el Partido Popular només ens porta a mal borràs. Ja ho hem vist amb la sentència contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya desprès de quatre anys de canvis, recusacions, divergències en un TC caducat i sacsejat per abús de poder polític. Tot provocat per el maleït recurs del Partido Popular contra la primera llei de Catalunya: l’Estatut referendat pel poble i, al mateix temps, contra l’autonomia de la nació catalana. Esperem que l’actual Govern de la Generalitat demani de manera immediata, la invalidació de la sentència emesa per un TC caducat i tal com va assegurar recentment Eugeni Gay, actual vicepresident del TC, -en la carta que fa efectiva la seva dimissió-, que des que es va iniciar el debat de l’Estatut tenia la sensació de formar part d’un tribunal “segrestat”.

   Escoltin, va ser una greu anomalia democràtica -denunciada reiteradament des de Catalunya- d’haver de dictar sentència amb quatre membres amb el mandat prorrogat, una vacant per defunció i un recusat. D’aquí, la necessària i justa demanda de la invalidació de la sentència i que el Partido Popular demani perdó a la nació catalana per el mal causat al nostre Estatut i al desenvolupament de Catalunya. No ho oblidarem mai per mai i, per damunt de tot, a les eleccions generals de l’any vinent. Els catalans que vàren votar en blanc, nul o no van anar a votar, que s’ho pensin bé a les properes eleccions generals ja que amb aquesta actitud obren el pas a la dreta, l’ultradreta, nacionalisme espanyol a l’unionisme i al totalitarisme. Ja ho veuen.

   El retrocés de la competència en salut pública i altres

   Per culpa de la sentència contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de l’espoli fiscal per part del l’Estat espanyol -per això Madrid i la nació castellana no poden engolir la democràcia d’un Estat federal-, que representa la quantitat de 22 mil milions d’euros que surten de Catalunya per a no tornar, un vergonyós espoli fiscal del 10 per cent del PIB català, és a dir, una tercera part del impostos que paguem els ciutadans de Catalunya, estem perdent el bon funcionament dels serveis públics com sanitat, educació, medi ambient…i altres. Estem farts d’Espanya!

   Ara resulta que en lloc de reforçar els CAP (Centres d’Atenció Primària) a l’estiu, els tanquen. Però què és tot això? Es pensen que molts ciutadans de Catalunya que van votar al Govern actual, ho vàren fer perquè ara no s’atenguin les seves necessitats en el període estiuenc -o tot l’any- com és el cas dels CAP? Què volen, col.lapsar els hospitals? Què passa amb referència a la reordenació dels serveis d’alta especialització i les urgències dels centres d’atenció primària, dintre de la reestructuració que ha presentat la Conselleria de Salut? Què passa amb el tancament de sales i centres? És que a la nació catalana anem cap a el subdesenvolupament dels serveis públics i socials?

   I amb tot això, van i suprimeixen gairebé tot l’impost de successions com fan sempre els governs de dretes -per afavorir als rics i poderosos- quan arriben a governar. Abans de la reforma de l’impost el 2009, la Generalitat recaptava per aquest tribut uns 800 milions d’euros -el deute de la Generalitat de l’any passat als hospitals-, ara amb prou feines quedaran engrunes. Quan els governs de dretes arriben al poder -deu ser per qüestió de l’educació d’elit- sempre afavoreixen als poderosos, als rics, al món dels negocis i als grups empresarials i multinacionals que en lloc de crear i mantenir llocs de treball, els suprimeixen i ara resulta que a Catalunya hi ha la vergonyosa xifra de 700 mil treballadors sense feina. Ah! I la gran quantitat de tècnics i treballadors -principalment joves- que han de deixar el propi país per anar a treballar i viure a un altre.

   Tantes retallades en els serveis públics i socials de la nació catalana, qué és que vostès no els utilitzen? Saben, de veritat, el que és anar a urgències al CAP o a un hospital comarcal -amb el magnífic esforç, simpatia i professionalitat dels i de les de bata blanca- i ara vostès, els retalladors de les aspiracions del poble i tot el que s’havia aconseguit “pagant”, ho volen trinxar?

   A Nova York, a la porta sempre oberta del seu despatx, Robert F. Kennedy tenia penjat un gran rètol amb lletres majúscules on s’hi podia llegir: ROBERT KENNEDY, SENADOR PER NOVA YORK: PASSI, EXPLIQUI, PREGUNTI.

   Poden, ara mateix, plantar cara al govern de Madrid, a la nació castellana, i exigir la fi de l’espoli contra Catalunya per part d’Espanya? Som una veritable autonomia? Podem votar ja, d’una vegada, per la independència de la nació catalana?

El senador Bob Kennedy, assassinat, treballava vint hores al dia. El seu amor – igual que els seus germans- imperatiu, inexorable, inflexible, cap a la política com a raó de servei, és a dir, posar-se a disposició del país i de les seves classes més necessitades.

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La batalla de Muret, on perdé la vida Pere I, significava el final de la política d’intervenció dels reis catalans en les terres del Migdia de França.

   LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera es va iniciar l’expansió medieval catalana per la Mediterrània?

   EL LEMA de la setmana.- “La violència no és una força. És l’abús de la força”. Michel Lancelot.

————————————————————————————-