La nova frontera

   Els pobles i les nacions que obliden la seva història, estan comdemnats a repetir-la. També hi han els qui la menysprean, són els que estan d’acord en que la llengua de la nació catalana sigui només una mínima expressió del folklore de la perifèria i així, fins a desaparèixer. El catalanisme, la mil.lenària nació catalana i la nostra llengua – la dels Països Catalans-, tot empenyit cap a el barranc. Fer desaparèixer la nació catalana i les aspiracions del seu poble. Els patriotes catalanas no obliden la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, caducat, contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat, i que va ser el “Partido Popular” qui el va llençar, mitjançant recurs, al TC. Però, això sí, l’espoli fiscal contra Catalunya si és acceptat per la justícia, l’Estat anomenat de “dret”, els governs espanyols, l’oposició, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. Tothom calla. Un vergonyós 10 per cent del PIB català -únic cas a Europa i a Amèrica- 22 mil milions d’euros que surten de Catalunya per a no tornar, una tercera part dels impostos que paga el poble català. Esprèmer Catalunya com a una llimona i la pela també. I ara retallades a dojo: sanitat pública pagada per els treballadors catalans, els seus pares i els seus avis; educació, retallades a les universitats i cultura; medi ambient…per tot. La fi del progrés i les aspiracions del poble català mentre les “regiones” espanyoles malgasten milions d’euros en aeroports fantasmes, línies de tren sense passatgers i autovies gairebé sense circulació. Qui són els qui signen aquestes contractes d’obres? Qui són els responsables d’aquests disbarats i de malgastar tans diners públics? Ho han denunciat a la Comissió Europea? Què esperen?

   La gran vergonya espanyola, dels governs espanyols, de l’oposició i de la nefasta política espanyola: una vergonya europea. El tren d’alta velocitat entre Toledo-Cuenca-Albacete amb un tràfic de 9 passatgers al dia, dels 2190 potencials que vàren dir que hi haurien cada dia. On són aquests passatgers? Aquesta és la manera de malgastar -això és un pecat molt greu- els diners procedents de l’espoli contra Catalunya? Mentre aquí s’estan fent retallades a tot arreu -tornem 10 anys cap a enrere- quins disbarats fan a la nació castellana? Quí són els responsables de tot això? Què hi diu la Comissió Europea? Què hi diu la cancillera Merkel? Ara callen els del “Financial Times”?  Què hi diu el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba, flamant candidat del PSOE a les properes eleccions generals espanyoles? Per què, d’una vegada, no tanquen La Moncloa? No saben? No contestan? A on és la transparència de la democràcia espanyola?   

   Espoli fiscal i ara espoli de la llengua catalana. Veuen el que estan fent a València i a les Illes Balears (Països Catalanas), governades per el “Partido Popular”? Volen fer desaparèixer la llengua catalana amb decrets, normatives i anul.lacions de lleis. El mateix que amb el llançament de l’Estatut d’Autonomia al Tribunal Constitucional, caducat. Però a la nació catalana tot el poble unit -manifestació del 10-J- i les que vindran, per a defensar la nostra llengua i les justes aspiracions, progrés, il.lussions i llibertat per el poble de la mil.lenària nació catalana. A fe de Dèu que ningú ens trepitjarà mai més!

   Els pobles que obliden la seva història, estàn condemnats a repetir-la. “Si eres español, habla español”, vàren escriure els franquistes-feixistes de Franco, a les façanes de les llars catalanes. I una repressió ferotge contra la llengua catalana durant quaranta anys. Prou! Ja n’hi ha prou! Estem farts d’Espanya!

El general i dictador Miguel Primo de Rivera, va prohibir la bandera i la llengua catalanes. El general i dictador Franco, ho va tornar a fer. Els mestres catalans foren castigats i foragitats. La llengua catalana és encara perseguida a Espanya.

   Destitució de Georges Dwelshauvers i de molts altres professors de la Universitat Nova de Barcelona, exili dels membres de la junta del Col.legi d’Advocats, empresonament del president i secretari del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), destitucions i multes a nombrosos alcaldes, etc…

   Foren dissoltes organitzacions i entitats, com ara els Pomells de Joventut, l’Ateneu Popular d’Estudis Socials; tancat l’Orfeó Català i la Biblioteca Popular de la Dona, de Girona; clausurat el camp de joc del primer club futbolista barceloní, travada i fiscalitzada l’obra de l’Institut d’Estudis Catalans, etc…

   Primo de Rivera no s’aturà davant la Mancomunitat -la qual buidà de sentit i finalment dissolgué-, ni davant l’Església catalana: sacerdots distingits o humils foren empresonats o exiliats pel simple fet d’haber predicat o escrit en català. I tot això dins un marc de mesures generals que comprenien el total bandejament de la llengua catalana de les escoles, de tot acte públic, de la retolació dels carrers, així com també de la senyera, dels vestits i cants patriòtics, la suspensió de les commemoracions de l’Onze de Setembre, la constant censura en les publicacions, etc.

   Als ulls del general, la cultura i la llengua pròpies dels Països Catalans eren perilloses, els intel.lectuals catalans eren sediciosos, el poble català tenia una tendència innata a deixar-se emmetzimar per idees antipatriòtiques, separatistes. I tot això que Primo de Rivera no havia sabut veure quan feia de capità general a Catalunya, ho descobrí en arribar a Madrid.

   Els pobles que obliden la seva història, estàn condemnats a repetir-la.

————————————————————————————————————————————————

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:PKeA6jLnnPA

————————————————————————————————————————————————-

Té la solució, senyor Rubalcaba?

————————————————————————————————————————————————-El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Pere el Gran prengué Sicilia l’any 1282. Sicília i Sardenya, punts fonamentals de l’anomenada ruta de les illes, foren els centres d’un actiu comerç: els catalans anaven a cercar-hi blat i coral i a vendre-hi ferro, resina, quitrà, fruits secs, terrissa i, sobretot, els draps d’elaboració pròpia. Els conflictes freqüents amb Gènova i Pisa no privaren que aquestes continuessin llurs importacions de l’excel.lent llana dels merins d’Aragó.

   LA PREGUNTA de la setmana.- La font de riquesa, és trobava únicament a la Mediterrània occidental?

   EL LEMA de la setmana.- “El que importa no és ser el més fort, sinó el supervivent.” Bertolt Brecht.

————————————————————————————————————————————————