Universitat de Yale – New Haven (Connecticut), 11 de juny del 1962. El president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F. Kennedy, pronúncia un discurs durant l’acte de la distribució de diplomes de fi de curs. JFK és un president intel.ligent amb una gran preocupació per el just i adecuat desenvolupament de l’economia del seu país. No va permetre, fins a on va poguer, abusos, injustícies ni privil.legis a les grans corporacions industrials, comercials i financeres. La seva lluita contra els magnats de l’acer a causa de la seva pretensió d’augmentar els preus, quan li havien manifestat que no ho farien, i ens uns moments de lluita contra la inflació; contra els magnats del petroli que pretenien no pagar impostos i rebre subvencions federals; la reforma fiscal…, en són una mostra. El Fiscal General dels EUA, Robert F. Kennedy, el va ajudar molt en aquesta tasca que comportava els seus riscs, però, entusiasta per polítics amb coratge. El servei públic i la defensa del bé comú a favor dels interessos generals del país, és la missió d’un polític que ho fa per vocació i no per guanyar diners i altres prebendes. I, per damunt de tot, la defensa de la democràcia, la llibertat i la pau.
Una part del discurs del president és la que els hi exposo tot seguit, per si tenen a bé prestar-li la seva atenció. En uns moments de bogeria econòmica a causa de l’afany desmesurat de beneficis; de l’ambició desmesurada i descontrolada de diners i més diners; d’una ostentació i consum del luxe fastigós per part del capitalisme salvatge; d’un menyspreu pecaminós vers la dignitat de la persona humana, que clama a Déu i al cel. En aquests moments és bo escoltar unes paraules del mandatari i líder assassinat, el qual sou de president dels EUA i drets per els seus llibres publicats, anava destinat a obres de beneficiència. L’any 1962, en motiu del seu 45 aniversari, la seva muller, Jacqueline Bouvier Kennedy, li va regalar un cotxe descapotable. JFK va considerar que el president dels EUA tenia que donar exemple i no fer ostentacions davant els ciutadans pobres del seu país. Va fer tornar el vehicle al concessionari tot demanant disculpes. La Llei contra la Pobresa, va ser el darrer projecte de la seva Administració abans de ser assassinat a Dallas (Texas) el 22 de novembre de 1963.
Aquestes són les seves paraules:
<<..existeixen mites amb relació al nostre deute públic. Generalment es suposa que aquest deute està creixent a un ritme perillosament ràpid. En realitat, tant el deute per persona com el deute relacionat proporcionalment amb la nostra producció neta nacional, venent minvant de manera forta des de la Segona Guerra Mundial. En termes absoluts, el deute nacional va augmentar només el 8 per cent, mentre que el deute privat augmentava un 305 per cent, i els deutes de l’Estat i Govern locals ho feia en un 378 per cent. A més, els deutes públics i privats no són ni bons ni dolents per si mateixos. Demanar préstecs pot portar a un excés d’expansió i al col.lapse, però també pot conduir cap a l’expansió i a la força. No existeix ni un sol eslògan en aquest terreny en el qual poguem confiar.>>
<<Finalment, arriba el problema de la confiança. La confiança tant pot arribar a ser un mite com una veritat. Permeteu-me que primer examini la veritat.>>
<<És cert -i de gran importància- que la prosperitat d’aquest país depèn de la seguretat de que tots els seus principals elements acceptin les seves responsabilitats. Si la indústria deixés de banda les seves obligacions cap a el públic; si els treballadors es mostressin cecs cap a tota responsabilitat pública; i, per damunt de tot, si el Govern abandonés el seu deure evident i estatuari de vigilar gelosament la nostra salut econòmica…, si succeís qualsevol d’aquestes coses, després podria debilitar-se la confiança i augmentaria el perill de paralització. Aquest és el veritable concepte de la confiança.>>
<<Però també existeix el concepte fals, i la seva forma més senzilla és la creença de que qualsevol i totes les voltes favorables de la roda especulativa, per molt temporals i especulatives que siguin en el seu caràcter, són el resultat de…, i cito textualment, <<manca de confiança en l’administració nacional>>. Això, ho tinc que dir, tot i que és estimulant i consolador, no és enterament cert. Pitjor encara; amaga la realitat que en si és tant senzilla. El sòlit terreny de la confiança mútua és la necessària societat del Govern amb tots els sectors de la nostra societat en la constant lluita per el progrés>>.
<<Els plans corporatius no es basen sobre una confiança política en els dirigents dels partits, sinó sobre una confiança económica en l’habilitat de la nació per invertir, produir i consumir. La indústria en general va tenir confiança en les Administracions dels anys 1929, 1954, 1958 i 1960; però això no va ser suficient per impedir la recessió quan la indústria, quan els negocis vàren deixar de tenir confiança en l’economia. Allò que importa és la capacitat com un bloc per a enfrontar-se amb els seus problemes económics i les seves oportunitats.>>
El president John F. Kennedy i l’arquitecte John Carl Warnecke, que va guanyar el concurs per a la remodelació de Lafayette Square. L’any 1963, JFK, li va demanar que formés part de l’organisme que aprovava tots els projectes dels edificis federals a Washington. Desprès de l’assassinat del president, Varnecke va idear el projecte per la tomba de Kennedy en el Cementiri Nacional d’Arlington. Només tres anys desprès, més de 16 milions de persones havien visitat la tomba del president.
Acabava, Kennedy, d’aquesta manera:
<<Els clixés dels quals acabo de parlar distreuen la nostra atenció i divideixen els nostres esforços. Aquests clixés no presten cap servei a la nostra nació, no perquè només siguin manipulats i impertinents, sinó perquè també són enganyadors; perquè són un impediment en el camí de la solució de difícils i complicats fets…>>
Després de l’assassinat del presidente, el feixistes organitzadors i criminals executors del complot i del cop d’estat contra el Govern dels Estats Units de Nord-Amèrica, vàren tenir les portes obertes per a la guerra exterminadora -amb napalm- de Vietnam. Els del maleït complexe militar-industrial i els magnats del petroli vàren fer grans beneficis a costa dels 3 milions de vietnamites i 55 mil nord-americans morts com a conseqüència de la guerra. El reverend Martin Luther King, premi Nobel de la pau, i el senador Robert F. Kennedy, candidat per el partit demòcrata a la presidència dels EUA, vàren intentar parar aquella terrible guerra, però, també van ser assassinats. Aquí va començar el declivi social i econòmic dels EUA, accentuat amb el <<cas>> Watergate que va portar a la dimissió del president Nixon. El Watergate va ser una continuació del magnicidi de Dallas. Part dels seus implicats havien participat en el complot per assassinar al president Kennedy. La presidència de Bush, pare, que havia estat director de la CIA, i anys més tard la de Bush, fill, -amb les seves guerres particulars i al servei dels magnats del petroli de Texas-, vàren acabar d’enfonsar el seu país. Avui, amb un president pusil.lànime com Barack Obama, amb moltes paraules i pocs fets, els Estats Units de Nord-Amèrica no solament han perdut el gran lideratge mundial de llibertat, pau, democràcia, justícia i progrés que Kennedy va impulsar, sinó que es troben amb la més gran fallida de la seva història. Al centenar de famílies multimilionàries dels EUA, manegadors i desmanegadors, tot això mai els hi ha importat.
———————————————————————————-
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La font de riquesa, però, no es trobava a la Mediterrània occidental, sinó a l’Orient. D’ençà de la presa de Sicília i de l’establiment de relacions amicals amb Venècia, en el segle XIV, s’obriren els camins de les costes adriàtiques, de la península hel.lènica, del Bòsfor i d’Anatòlia, és a dir de la <<Romania>>.
LA PREGUNTA de la setmana.- Quins productes comercials eren objecte dintercanvi?
EL LEMA de la setmana.- “Estar contents amb poc és difícil; amb molt, impossible.” Pearl Sydenstricker Buck.
————————————————————————————-
————————————————————————————-
El vídeo
Quan un president dóna la cara i defensa el seu poble. Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:14A1zxaHpD8.
Si tenen a bé, quan acabin de veure el vídeo anterior, poden puntejar sobre el que els hi sortirà al final i que porta per títol: John F. Kennedy at Madison Square Garden, 13:26. Correspón a la segona part del discurs i els recomano vegin el final.
