5 octubre 2011 per Enric Figueras
La ministra Salgado té por de deixar d’apretar massa les femelles pel que fa al dèficit de la Generalitat de Catalunya, perquè això no incomodi a les altres autonomies. O ‘regiones’ perquè això d’autonomies mai ho havien estat ni demanat. Faltaria més! Catalunya sí era una autonomia desprès tancada, perseguida, menyspreada i assassinada per el cop d’Estat del general i dictador Franco. Més encara, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluis Companys, afusellat pel feixisme franquista. Encara és l’hora que han de demanar perdó per aquest assassinat infame.
La Generalitat ja va retallar un 10 per cent del pressupost amb l’objectiu de reduir el dèficit i ha previst ajustar-lo al 2,66 a finals d’any. Així, el govern català haurà de presentar un pla de reequilibri per als pròxims tres anys. Mas-Colell ha advocat per un ajustament progressiu i ja es va comprometre a assolir els llindars marcats per Madrid. Només faltaria! Madrid continuarà “con el seguimiento permanente de la evolución de las cifras y las medidas” que emprèn el govern de Mas per a reduir la despesa. O sigui, retallades a tort i a dret perquè les famílies dels treballadors, jubilats i malalts romanin més engoixats, trepitjats i indignats, mentre veuen les retencions de cal déu sobre les seves nòmines i pensions. Escoltin, en el cas de la sanitat pública, ja fa 43 anys que pago la seguretat social. I els pagaments a les mutualitats? I encara retallen més? Tant babaus ens creuen? Què volen, una revolució?. O no volen recaptar amb justícia social, o això és l’actuació d’una Administració contrària als principis de la democràcia -reforma de la Constitució sense consultar als ciutadans-, i de la sobirania del poble. Què és això de suprimir tants impostos als rics i als poderosos? Els grans grups econòmics i empresarials han fet un esforç real i suficient per a reduir aquesta vergonyosa i indigna taxa d’atur? Veiem números. Què passa amb els “patriotes” que porten els diners a paradisos fiscals?
Paradisos fiscals, paradisos de la corrupció més nefasta i indigna: culpables. Defraudadors fiscals: culpables. Governs que callen i atorguen: culpables. Oposició que calla i atorga: culpables. Els directius d’entitats financeres amb forats econòmics més gran que la capa d’ozó: culpables…
Des del Govern central de Castella, insisteixen que Catalunya ha de complir amb l’1,3% i que junt amb Castella-la Manxa són els dos únics territoris que es troben en aquest “impasse”. Però, la ministra Salgado manté que no avançarà els 1.450 milions del fons de competitivitat. Faltaria més! I mentre els retalladors continuen amb la seva tasca brutal, roman sobre la taula l’espoli fiscal que patim els catalans: 60 milions d’euros diaris, 22 mil milions d’euros anuals. Un vergonyós 10% del PIB català, espoli únic al món. Espoliats i agenollats, fins quan?
Es carreguen entitats financeres i d’estalvi, però, abans, emplenen les seves alforjes amb milions d’euros. On és la justícia en aquest Estat que anomenen de dret? On és la vergonya? Tanta corrupció hi ha a Espanya?
————————————————————————————-
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’ adreça de vídeo següent: BtWDGmzy0fs
————————————————————————————-
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- “Aquest rei En Jacme d’Aragó fo lo pus bell hom del món; que ell era major que altre hom un pam, o era molt ben format e complit de tots sos membres, que ell havia molt gran cara e vermella e flamenca e el nas long e ben dret, e gran boca e ben feita, e grans dents belles e blanques que semblaven perles, e els ulls vairs, e bells rossos semblants a fils d’or, e grans espatlles, e long cos e delgat, e els braços grossos e ben feits, e belles mans, e longs dits, e les cuixes grosses, e les cames longues e dretes e grosses per llur mesura, e els peus longs e ben feits…E fo molt ardit, e prous de ses armes, e fort, e valent, e llarg de donar, e agradable a tota gent e molt misericordiós; e hac tot son e tota sa voluntat de guerrejar ab sarraïns”. (Bernat Desclot, Crònica, 1283-1288, cap. XII, fragment). Ulisses.
LA PREGUNTA de la setmana.- Quins eren els productes més sol.licitats pels catalans a el nord d’Àfrica?
EL LEMA de la setmana.- “El somni és una altra vida que acompanya la nostra vida”. Marc-Alain Descamps.
————————————————————————————-
Relacionats
Afegit a sempre contra Catalunya | Etiquetes "seguimiento", ajustament, atur, castellà, dèficit, despesa, engoixats, espoli, fons, Generalitat, impostos, JUSTÍCIA, ministra, mutualitats, PIB, reequilibri, retallades, retalladors, retencions, tasca | No hi ha comentaris
La ministra Salgado té por de deixar d’apretar massa les femelles pel que fa al dèficit de la Generalitat de Catalunya, perquè això no incomodi a les altres autonomies. O ‘regiones’ perquè això d’autonomies mai ho havien estat ni demanat. Faltaria més! Catalunya sí era una autonomia desprès tancada, perseguida, menyspreada i assassinada per el cop d’Estat del general i dictador Franco. Més encara, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluis Companys, afusellat pel feixisme franquista. Encara és l’hora que han de demanar perdó per aquest assassinat infame.
