El català sí corre perill
14 octubre 2011 per Enric Figueras
El president màrtir, de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover va ser vexat, torturat a Madrid i assassinat, el 15 d’octubre de 1940, -avui fa 71 anys- a mans del feixisme franquista, en el Fossar de Santa Eulàlia del castell militar de Montjuic, desprès del “enterado” del dictador Franco. No va voler una venda als ulls i abans del seu assassinat va exclamar: <<Assassineu un home honrat. Per Catalunya!>> <<Tornarem a lluitar, tornarem a patir, tornarem a vèncer!>>. No ho podem oblidar mai per mai.
————————————————————————————-
Paraules de la ministra Carme Chacón: <<Espanya té 4 llengües i això no és problema, és una riquesa. A Catalunya seguirem fent servir el català sense posar en perill cap altra llengua perquè el castellà aquí no corre perill”. I tant que no!, són els conservadors tant diferents d’altres països europeus, la dreta, l’ultradreta i el nacionalisme espanyol únic, els qui utilitzen Catalunya -l’Estatut, la llei d’educació, la llengua…-, per aconseguir vots mitjançant la crispació i el malestar contra la nació catalana. No tenen ni han tingut mai un programa electoral, tampoc cap interès en enaltir la democràcia i el desenvolupament real de les autonomies, que són una farsa mentre no ens puguem governar mitjançant les nostres pròpies lleis.
El català sí corre perill davant el poder esclafador dels principals mitjans audiovisuals com la televisió i el cinema, tots en castellà. Tots els canals de televisió que es veuen a Catalunya són en llengua espanyola, així mateix, les principals emisores de ràdio. Pel que fa al cinema, de cada cent pel.lícules només 3 són en català. Es parla d’un 35 per cent per a l’any 2017, no sé si la dictadura del PP i del PSOE, haurà ja prohibit per decret l’idioma català. La misèria dels governs espanyols fa pena. Panorama desolador també a la premsa escrita, tots els diaris i revistes en castellà. Ben pocs en la llengua de la nació catalana. El castellà, a Catalunya, mai no ha estat -i menys avui- en perill. Al món el parlen 400 milions de persones i a Europa és llengua oficial a 21 països. El català, sí que està en perill. I cal fer un gran esforç col.lectiu per mantenir-lo fort i que no desapareixi. La defensa de la pluralitat nacional de la qual parla la Constitució -Espanya és una nació de nacions- és una quimera. També la llengua catalana està sotmesa a una gran presió davant els milions d’emigrants que només parlen espanyol, tot i l’esforç que molts d’ells fan per parlar i aprendre el català. Els tenim que ajudar a aprendre’l.
La ja candidata socialista s’ha preguntat perquè tenim una dreta espanyola tant anticatalana. I s’ha respost: “Hi han dos tipus d’anticatalans. Uns són fruit de la ignorància. Els altres són producte de la mala fe, són la dreta reaccionària. Catalunya molesta als cacics, als que es volen aprofitar dels altres”. Encara hi han cacics a Espanya? Quina vergonya! També hi ha els de l’orgull malaltís i descarrilat, els de la supèrbia que tracten Catalunya com el barri de la perifèria. Hi ha, també, els espanyolistes unionistes que es pensen que parlar castellà fa més fi i no poden suportar la llengua catalana. Ah! i els centralistes nacionalistes espanyols que volen unes autonomies de pandereta i llencen totes les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol.
Ni uns ni els altres, ens faran desviar-nos d’ensenyar a les escoles, parlar i protegir l’idioma de la nostra nació mil.lenària i governar-nos per les nostres pròpies lleis. A les properes eleccions generals del 20-N, la nació catalana hem d’anar en massa a votar per el catalanisme, la llibertat, la justícia social, el progrés i una veritable i plena autonomia. Res, res i res de vots anul.lats o en blanc. Vots a favor de la nació catalana i el seu dret a decidir. Prou a l’espoli fiscal que pateixen els ciutadans de Catalunya: 60 milions d’euros diaris, 22 mil milions d’euros anuals. Un 10 per cent del PIB català. Espoli únic al món. La justícia, calla? El Consell d’Europa, calla? El Defensor del Pueblo, calla? El Senat, calla?…
El divendres, amb motiu de la reunió del ple del Consell Social de la Llengua Catalana, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va afirmar que “el progrés de la llengua catalana des de molts punts de vista va endavant, però hi ha interrogants importants”. El president Mas va recalcar que “independentment de la posició que es tingui al conjunt de l’estat espanyol hi ha unes línies vermelles entre les quals hi ha l’idioma”. Mas va avisar que si s’ataca el català el govern en farà “casus belli”.
La Llei d’Educació de Catalunya, perseguida per el PSOE i el PP. Catalunya no és una autonomia, perquè no es pot governar per les seves lleis. Sense autonomia i sense poder administrar els impostos que paguen els ciutadans de Catalunya, forma part de la gran farsa espanyola que ens porta cap a l’ofec social i econòmic.
————————————————————————————-
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:kWm0gqsjuoI
————————————————————————————-
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els mercaders catalans en treien monedes d’or: <<Els dinars que batien diversos sultans els enlluernaven>>, car el país català, en aquell segle XIII, no coneixia gran cosa més que peces de plata i de billó.
LA PREGUNTA de la setmana.- L’Església romana, veia amb bons ulls el comerç amb els musulmans?
EL LEMA de la setmana.- “El gran enemic de la democràcia és la militarització del pensament polític”. Fernando Morán.
————————————————————————————-