La nova frontera

   La nació catalana, mil anys d’història: ‘no’ al blau   

   A Espanya, nació de nacions constretes i amargades, no n’hi ha prou que milions d’euros pagats per els ciutadans com a impostos, allò que anomanem fons públics o ‘de tots’, desapareguin ‘camuflats’ en dubtoses inversions privades, sinó que, a més, dels fons públics invertits en grans centres universitaris i del coneixement, per posar un exemple educacional, no en surti el profit desitjable de sabiduria i progrés. Sinó més aviat una confrontació permanent dels qui, per estudis, títols i responsabilitat política, haurien de treballar per la pau i felicitat dels pobles i no pel malestar continuat. Com a alumne avantatjat el senyor Vidal-Quadras -ho explica el diari El Punt Avui-, “el vicepresident del Parlament Europeu i exlíder del PP a Catalunya, espera que una de les pròximes grans reformes del govern de Mariano Rajoy sigui una revisió “a fons de l’Estat de les Autonomies” perquè aquest és, segons el seu parer, una de les causes de la ‘ruïna’ d’Espanya”. No sé si Vidal-Quadras s’ho mira bé això, amb llibres a les mans, dades veritables i sense tant menyspreu cap a l’Estat de les Autonomies Constitucionals. Tot i que, els jerarques del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, mai han entès res a prop del progressisme i avantatges socials i econòmiques del que representa una veritable autonomia o un Estat federal. De fet, hi van votar en contra. Posen totes les encamellades que poden a les autonomies, principalment, a la catalana. Els del PP van molt cap enrere i mai guanyaràn la Marató de Nova York. Escolti, Espanya és la ruïna de Catalunya!!! Més de 16 mil milions d’euros procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana, van cap a Espanya i no tornen. Un vergonyós 9 per cent del PIB català. Espoli únic al món. Caramb!, no li va tan malament a l’Estat espanyol l’autonomia de ‘pandereta’ i ‘gestoria’ de Catalunya. Els hi expliqui als seus col.legues representants dels Països Alemanys -‘land’ també significa país- de la República Federal Alemnaya, que l’Estat espanyol es queda un 9 per cent del PIB català. Riuen i riuran fins que l’infern es congeli. Els ‘lands’ alemanys contribueixen amb un 4 per cent al sosteniment de la República i, ara, han presentat recurs davant el Tribunal Constitucional perquè consideren que aquest tant per cent és massa elevat. Si Catalunya presentés un recurs davant el TC espanyol per aquest vergonyós i abussiu 9 per cent del PIB català, ‘ni te cuento’. Però, és clar, entre una democràcia europea i l’espanyola, la diferència és considerable. Saben que si Catalunya no patís aquest espoli fiscal, tindria un superàvit d’un 5 per cent i no aquest dèficit actual del 3,72?

   Stuttgart capital de l’Estat Federal Baden-Wurtemberg – ‘Lands’ (Països) Alemanys. Porsche Museum. Model d’autonomia, indústria, educació i recerca, democràtic, polític…taxa d’atur del 7 per cent.

   Segons explica el diari El Punt Avui, “Vidal-Quadras ha situat l’aprimament territorial com una de les reformes clau perquè Espanya superi la crisi econòmica, i recuperi “tot el crèdit perdut” a Europa durant els anys de govern socialista, ha afirmat”. Això mateix, crèdit, prestigi, confiança, admiració, esguard, seriositat…, ho anomenin com vulguin, però, algú pot creure que tota aquesta cascada de judicis per corrupció a València i a les illes Balears -governades ans i ara per el ‘Partido Popular’-, ajuda a recuperar “tot el crèdit perdut”? I tot aquest desastre espanyol  -abans i desprès dels Oscar de Hollywood-, on hi figura al centre del remolí -segons hem vist de manera repetidíssima a la premsa-, el duc consort de Palma de Mallorca i Excelentíssim Senyor Iñaki Urdangarin? Altre vegada apareixen els senyors Camps i Matas? I ara l’Alcaldessa de València? segons llegim a la premsa. Vergonya, senyors, vergonya! No creu, senyor Vidal-Quadras, que una de les causes de la ruïna d’Espanya, són aquests 80 mil milions d’euros que els “patriotes” espanyols tenen amagats a ‘paradisos fiscals’ o, més bé, ‘paradisos infernals’? No exigeix Europa a l’Estat espanyol que ha de rebaixar en 40 mil milions d’euros la despesa pública? Doncs miri, encara en sobraria la meitat. Què fa el govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, al respecte? La ruïna crònica d’Espanya ve de fets tant vergonyosos -entre molts d’altres- el finançar projectes com ara la residència de l’ambaixador al Marroc -sis milions d’euros- o la piscina que s’ha construït a la seu espanyola de l’Aràbia Saudita, 50.000; o els 400 mil euros que ha costat la reforma del pati de l’ambaixada espanyola a la Ciutat del Vaticà. Com és possible que la societat ‘estatal’ Aena, registri l’any 2010 pèrdues per valor de 377 milions d’euros, i, l’Estat digui  ‘sí’ i ara ‘no’ a la privatització dels aeroports de Madrid i Barcelona? L’aeroport del Prat ja faria temps que seria privatitzat per part d’una companyia tant destacada i solvent com Abertis, que ja gestiona aeroports internacionals i amb beneficis. Per què el Govern del president Rajoy no dóna llum verda a aquesta privatització? Prefereix retallar la sanitat pública a rebaixar les pèrdues d’Aena? També podríem parlar dels pressupostos del Congrés de Diputats i el Senat; dels del Ministeri de Defensa i altres Ministeris les quals competències ja han estat traspassades a les Autonomies; dels sous dels anteriors presidents del govern espanyol; dels aeroports faraònics sense avions; de les línies de tren ‘d’alta velocitat’, sense passatjers; de les autovies i autopistes sense trànsit només perquè “tienen que ser radiales”, de tot allò que ‘es predica d’una manera, però, es fa d’una altra’.

   El rotatiu català El Punt Avui, explica que <<Vidal-Quadras també advoca per suprimir entitats i organismes públics ‘inútils’, a l’hora que defensa la privatització de les televisions autonòmiques: “cal entrar amb el bisturí per sanar el malalt, no donar-li pastilletes”, ha assenyalat>>. Mirin, la frase em recorda com a referència històrica, les paraules d’aquell polític radical i general espanyol, Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro, que va ostentar els títols de ‘príncipe de Vergara’, ‘duque de la Victoria’, ‘duque de Morella’, ‘conde de Luchana’, ‘vizconde de Banderas’, ‘virrey de Navarra’, i també va desempenyar els càrrecs de ‘Regente del Reino de España’ i ‘Presidente del Consejo de Ministros de España’, seva és la frase: <<a Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada 50 años>>, degut a la revolta de Barcelona contra la política fiscal d’Espartero. Ja veuen que l’espoli fiscal espanyol contra la nació catalana, ve de lluny. Això va significar el preludi del final de la seva Regència. El general Prim es va sublevar a Barcelona, i el van seguir, entre altres ciutats, Granada i la pròpia Madrid. També els generals i dictadors Miguel Primo de Rivera i Franco, van pretendre esborrar del mapa a les entitats i organismes públics de la nació catalana que són la base del catalanisme i la participació de la societat civil i del poble sobirà en el funcionament polític i social de Catalunya, d’acord amb les lleis aprovades pel nostre Parlament. D’aquesta manera funciona una veritable democràcia i no a base d’interminables Decrets-llei, que més bé provenen del poder absolut que no pas de la sobirania del poble. Ja ho va escriure -no deixin de llegir-ho-, el professor Francesc Sanuy, El Punt Avui (19/6/11), en el seu article ‘Autonomies culpables de la crisi?’: <<La crisi econòmica és un magnífic pretext per el centralisme jacobí que durant més de 30 anys s’ha dedicat a erosionar gradualment les competències autonòmiques>>.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:Hz5Ufv8jccg – Mr5FFMUgtK4

————————————————————————————-

El Deure i la Glòria

  <<L’educació és la pedra angular de l’arc de la llibertat i el progrés…Per a l’individu, les portes de l’escola, de la biblioteca i de la universitat porten cap a els més rics tresors de la nostra societat oberta: al poder del coneixement, a la instrucció i aptituds necessàries per el treball productiu, a la sabiduria, als ideals, la cultura que enriqueix la vida i a la comprensió creadora i autodisciplinada de la societat, necessària per a una bona ciutadania en el món canviant d’avui dia…>>. President John F. Kennedy, 29 de gener de 1963, al Congrés dels EUA.

   A Espanya l’educació pública és retallada i menyspreada. Ara veiem com els estudiants surten al carrer a defensar-la. I els sindicats, els fan costat?

El vídeo

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: TnYTLqhrZEs

————————————————————————————-

El naixement d’una nació.Què és Catalunya

*  LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- En la vida constitucional de l’Estat catalano-aragonès, d’ençà del segle XIV, aparegueren els parlaments, que foren una assemblea del rei i els braços que aquell convocava per tal de tractar afers especials. L’assistència, altrament que a les corts, hi era considerada voluntària i tan sols obligava els qui acudien. (Ulisses).

  * LA PREGUNTA de la setmana.- Quin fou l’òrgan permanent de les corts de cadascun dels regnes?

   * EL LEMA de la setmana.- “Moltes fonts no estan d’acord amb el seu curs“. Jean Cocteau.

————————————————————————————-