La nova frontera

Discriminació, separació, segregació i violència racial als Estats Units d’Amèrica. (Anys seixanta).

   Representants del ‘Partido Popular’ a Catalunya,  -es van presentar a les eleccions municipals a Sabadell a la llista del PP-, volen fer comparacions i parlar del racisme als EUA, doncs parlem-ne! La immersió lingüística, únic i alabat sistema pedagògic mitjançant el qual totes les nenes i nens fills de tots els ciutadans de Catalunya i de la nació catalana, aprenen bé la nostra mil.lenària llengua; la immersió lingüística que ha estat capaç d’integrar i mai separar als nens i nenes de tots els ciutadans de Catalunya, -com a en tot gran país ens em barrejat- i amb igualtat d’oportunitats; la immersió lingüística que fa possible que tots els joves finalitzin els seus estudis sabent el català i el castellà -dient Madrid i no pas ‘madriz’; ‘insertado’ i no pas ‘insertao’; ‘los macarrones’ i no pas ‘lo macarrone’; ‘avión’ i no pas ‘avionc’…-,entre altres barbaritats d’expressió que fan mal bé la llengua castellana; la immersió lingüística que lluita per salvar la llengua catalana -la nostra identitat més important-, davant l’enorme pressió del castellà sobre Catalunya, -diaris, revistes, llibres, emissores de ràdio, televisions, cinema, emigrants -gràcies per l’esforç que fan molts d’ells per aprendre el català-, l’Administració central totalment castellanitzadora del ‘Partido Popular’, amb poder absolut; la pressió d’una llengua parlada per 500 milions de persones arreu del món i que és llengua oficial a 21 països, doncs bé, la feble immersió lingüística de la llengua catalana no només els fa nosa, sinó que alguns l’equiparan amb el racisme als EUA.

La nostra immersió lingüística. Un país de i per tots. Aprenentatge, sabiduria, tolerància, democràcia, salvar la llengua catalana i dominar molt bé, de forma progressiva, el català i el castellà. Aprendre i treballar per a la creació d’empreses, ser bons empresaris, bons treballadors i donar feina per acabar amb l’atur. 

   Ho hem llegim al diari El Punt Avui -10/3/12-, “Una de les mares que ha portat el model d’immersió lingüística de l’educació catalana als tribunals, Consuelo Santos, va comparar-lo ahir amb la discriminació i separació racial als EUA”. <<Que és un sistema que s’ha votat al Parlament? Doncs molt bé. A principis del segle XX, parlaments amb majories absolutes als Estats Units votaven lleis a partir de les quals els negres no podien seure als autobusos amb els blancs>>,  “va deixar anar Santos en una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio'”. Segons que explica el diari El Punt Avui, “la família de Santos, que va arribar a Catalunya fa dotze anys i que es va presentar a les eleccions municipals a Sabadell a la llista del PP, és una de les que va dur la llengua d’escolarització a un jutjat contenciós administratiu”. Doncs bé, comparem amb el racisme als Estats Units ara que, amb molta antelació, ja ha començat la campanya electoral ‘permanent’ del ‘Partido Popular’, amb poder absolut.

 Violència racial als EUA. Any 1963

 Mirin, el meu nét, porta els cognoms de Figueras i Rodríguez; els meus nebots, els de Figueras i Díaz; els de la meva dona, Roigé i García. Tots aprenen, estudien, llegeixen, escriuen, parlen en català i castellà. Conviuen amb nens i joves de diferents països, races i religions. Aniran a la universitat, treballaran en empreses privades -treballar en el funcionariat espanyol se n’ha fet abús flagrant, es menysprea l’empresa privada i com a càstig un 24 per cent d’atur-, dominen i dominaran amb perfecció el català i el castellà. La immersió lingüística ens ha portat sabiduria, capacitat d’aprenentatge de llengües, integració i convivència, tolerància, democràcia, autonomia i universalitat. Hi ha, però, qui ho vol comparar amb la discriminació i separació racial als EUA. Comparem-ho.

   “polaco de mierda”

   Vam dedicar tot un ‘post’, 18/2/12, a parlar del tema, i feiem referència a la crònica del diari El Punt Avui, 28/1/12. <<A l’aeroport del Prat no s’hi pot parlar en català, si més no davant la Guàrdia Civil, i si es fa es corre el risc d’acabar en un habitatge minúscul, acompanyat de dos agents tractant-te de ‘polaco de mierda’ i agredit per un d’ells>>.

   “¡Ay, que gracia, que quiere que le atiendan en valencino!”

   Ho explicàvem al ‘post’ del dia 25/2/12 fent referència a la crònica del diari El Punt Avui, 17/1/12. “Desatès per parlar català en un centre de salut valencià”. <<Jesús podria haver canviat de llengua i tot haguera resultat més fàcil. Però no ho va fer, es va mantenir fidel al valencià/català. Era el dia de Reis, tenia 38º de febre i malestar general i va decidir anar d’urgència a l’ambulatori del seu poble, Crevillent. Ja en la consulta, el metge li va demanar que es passara al castellà, però Jesús no ho va fer. El veí de Crevillent no només va haver de suportar la manca d’atenció sanitària, sinó que va ser objecte d’escarni per part de la zeladora de guàrdia per la seua fidelitat lingüística, com consta en la reclamació. “¡Ay, que gracia, que quieren que le atiendan en valencino!”.

   ‘el cas d’Espolla’

      Rafael Ribó, síndic de greuges, estudiarà “amb contundència” el cas d’un veí d’Espolla, Alt Empordà, que ha denunciat la Guàrdia Civil per coaccions per haver-los parlat en català.

   “¡he firmado contra Catalunya!”

   A Catalunya, cada vegada més asfixiada, es promou la necessària reforma de l’Estatut d’Autonomia. El ‘Partido Popular’, amb campanya electoral permanent, organitza a tot Espanya una campanya de recollida de signatures en contra de l’Estatut. Prova contundent de la falsa autonomia de Catalunya. Un periodista li va preguntar a una senyora què havia signat?, “¡contra Catalunya!, va contestar ella. Ho tenen gravat a Catalunya Ràdio. També va tenir lloc un boicot contra els productes catalans. Va ser sonat el cas d’Endesa, ara empresa estrangera, i Gas Natural. Tot i que la reforma de l’Estatut va ser revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament, el Congrés, el Senat i el rei va sancionar aquesta Llei Orgànica, ‘referendada’ pels ciutadans de Catalunya, el ‘Partido Popular’ va presentar recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat. Quatre anys de debat deplorable i amb continuades recusacions, per emetre una sentència que va confirmar Catalunya com una ‘gestoria’ de l’Estat espanyol, no com una veritable autonomia que vol dir ‘governar-se per les pròpies lleis’. Dos milions de ciutadans de la nació catalana van sortir al carrer per expressar la seva protesta i indignació. Posteriorment, nou recurs del ‘Partido Popular’, en campanya electoral permanent, en contra la Llei d’Educació de Catalunya, una altra prova evident de l’autonomia de ‘pandereta’ de Catalunya. El ‘Partido Popular’, amb poder absolut, aconseguit gràcies a la seva campanya permanent per posar Espanya en contra de Catalunya. La ‘fòbia’ contra la nació catalana per part de la mediocritat i agressivitat del nacionalisme espanyol.

   Els ‘Kunta Kinte’…

   L’enorme xifra de 17 mil milions d’euros que surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen. Gairebé un 9 per cent del PIB català. Espoli fiscal únic al món. Cap a on van? Què s’en fa d’aquests 17 mil milions? Són per pagar els sous del 40 per cent de funcionaris d’algunes ‘regiones’ espanyoles? Mentre, a Catalunya, una cascada de retallades en sanitat, educació, serveis públics, institucions, sous…i, ara, nous impostos només per Catalunya…

   A més, l’encalçament continuat contra l’ensenyament de la llengua catalana davant l’enorme pressió i superioritat del castellà que gaudeix de tot el suport del Govern de l’Estat. Després de 35 anys de democràcia i d’un Estat anomenat de dret, amb un règim de monarquia parlamentària i constitucional, encara, encara, encara!!! “polaco de mierda”?

     “Discriminació i separació racial com als EUA?” De part de qui?

   Si tenen a bé, poden puntejar les direccions de vídeo següents:OBVKS2nvsME, jkAyRyEG0rU

————————————————————————————-

      El Deure i la Glòria

   <<Aquest país no es pot permetre el luxe de ser ric materialment i espiritualment pobre>>.

   <<La reducció de tributs, per si mateixos, no es suficient per reforçar la nostra societat, per proporcionar oportunitats als 4 milions d’americans que neixen cada any, per millorar les vides de 32 milions d’americans que viuen en els ravals de la pobresa. La ‘qualitat’ de la vida americana ha de mantenir-se  amb la ‘qualitat’ dels bens materials. Aquest país no es pot permetre el luxe de ser ric materialment i espiritualment pobre.

   <<Per això mateix, limitant el cost pressupostari dels programes existents per mantenir-lo dintre dels límits que he senyalat, és a la vegada possible i necessari adoptar altres noves mesures que no ens podem permetre retrassar. Aquestes mesures es basen en una sèrie de premises fonamentals, reunides sota quatre epígrafs relacionats entre si:

   <<Primer,  necessitem enfortir la nostra nació invertint en la nostra joventut…>>.

   <<Segon, necessitem enfortir la nostra nació salvaguardant la seva salut…>>.

   <<Tercer, necessitem enfortir la nostra nació protegint els drets bàsics dels seus ciutadans…>>.

   <<Quart, necessitem enfortir la nostra nació fent el millor i més econòmic ús dels seus recursos i disponibilitats…>>.  

   <<Com va dir Thomas Jefferson, <<anem cap a endavant deixant la por a popa>>.

   (Del darrer missatge sobre l’Estat de l’Unió al Congrés del Estats Units, 14 de gener 1963).

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: 3oR-JsuZxzI

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Pel que fa a l’administració local, els primers rudiments de govern municipal foren les assemblees formades pels veïns principals o prohoms, presidits pel batlle, representant del rei o del senyor. 

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Com fou el règim municipal?

   * EL LEMA de la setmana.-  “La fe no et fa feliç, només et fa més feliç”. Martin Gardner.

————————————————————————————-