La nova frontera

    “Visitam el mestre jubilat de 64 anys Jaume Bonet a l’espai de cultura Can Alcover, on des de dijous passat fa vaga de fam per defensar “la nostra llengua”. En arribar al trobam amb dos companys de Jubilats per Mallorca, el president, Maties Oliver, i Tomeu Amengual, que en unes setmanes també s’afegirà a la vaga de fam”. dBalears.cat. Clara Giner/07-03-2012/. Foto: C.G.

————————————————————————————-

   Un meu company que algunes vegades ha visitat Eivissa de les illes Balears -Països Catalans-, m’explicava que són ben poques les persones que parlen la llengua catalana, gairebé es poden comptar amb els dits. Cal recuperar la força perduda! Podria ser que a l’Alguer el parlessin més persones, per això els van a visitar tants ciutadans del Principat i dels Països Catalans. Es bo que els catalans -tot aquell ciutadà que viu i treballa a la nació catalana- donem suport mitjançant l’indústria, el comerç i el turisme -mai només amb el turisme-, a aquelles comunitats que parlen i protegeixen la nostra llengua comuna en lloc de les que, retornant a les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco, fan tot el possible per el seu menyspreu i extinció. La premsa d’aquí i de fora en va plena aquests dies dels fets de Mallorca, on Jaume Bonet, membre de Jubilats per Mallorca, ha portat a terme durant 26 dies una vaga de fam a favor de la llengua catalana -la dignitat de la llengua- i en contra la política lingüística del Govern Bauzá (Partido Popular). La massiva manifestació en defensa del català que es va fer recentment a Palma, amb l’assistència d’unes 50.000 persones, és una mostra de la gravetat de la situació que està passant la nostra llengua i que s’ha agreujat des que el ‘Partido Popular’ governa Espanya -no a Catalunya- amb poder absolut. Un altre jubilat, Tomeu Amengual, ha endegat la mateixa forma de protesta agafant el testimoni de Jaume Bonet que ja havia perdut més de vint quilos. Dos herois al costat d’un gran país i d’un gran poble, en defensa de la nostra mil.lenària i estimada llengua identitat imbatible dels Països Catalans.

   Quan el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i altres ministres del ‘Partido Popular’ seuen al costat de mandataris i responsables polítics europeus, no sé que deuen pensar quan ciutadans de l’Estat autonòmic espanyol, han de fer vagues de fam i manifestacions -50 mil persones a Palma- per salvar a una de les llengües més importants d’Europa i que parlen més de 10 milions de persones. Un idioma ja prohibit, perseguit, castigat i volgut fer desaparèixer per les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco. “Si eres español, habla español” va fer escriure el règim franquista a les façanes de les llars catalanes i “polaco de mierda”, entre altres insults i menyspreu cap a els catalans pronunciats per part d’un nacionalisme espanyol representant de la mediocritat, autoritarisme i totalitarisme. I segueix la persecució quan el ‘Partido Popular’ va presentar recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat, contra la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats, el Senat, sancionada pel rei d’Espanya i referendada pels ciutadans de Catalunya, i, posteriorment, contra la Llei d’Educació, la del Cinema i la immersió lingüística que és un exemple d’educació integradora i d’igualtat d’oportunitats. Una mofa vers el que ha de ser una veritable autonomia: governar-se per les seves lleis.

   Es veu de manera diàfana la fòbia dels mandataris del ‘Partido Popular’ contra el catalanisme de la llengua, social, polític, progressista, educacional, autonòmic i humà -això ho veuen a Europa i al món-, quan és, precisament, la llengua espanyola/castellana la que té una influència i pes enorme. És el cas de Catalunya on la majoria dels diaris són en castellà, revistes, emissores de ràdio i televisió, cinema…És una evidència la força de la llengua espanyola/castellana -parlada per més de 400 milions de persones i que és idioma oficial en 21 països-, per damunt de la llengua dels Països Catalans. Tot i així els fa nosa l’idioma de la nació catalana, protegit per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.

   La vaga de fam per la nostra llengua comuna i identitària portada a terme per Jaume Bonet, membre de Jubilats per Mallorca, i que ara segueix Tomeu Amengual, ha servit per posar de manifest el rebuig ciutadà que genera la política del Govern del ‘Partido Popular’ que, entre d’altres coses, ha modificat la Llei de la funció pública i ha eliminat el requisit de conèixer el català per obtenir una plaça a l’administració. Però, què és això? Com s’han atrevit a modificar aquesta Llei? Però, en quin temps viuen? Es pensen que viuen a Madrid? No és d’extranyar la manifestació a Palma amb l’assistència de 50.000 persones. I les que vindran! No veuen, home, que si el català és la llengua pròpia i oficial a les illes Balears, els funcionaris han de dominar-la!!! És qüestió d’ètica social, professional i de respecte cap a els drets civils. No veuen que els ciutadans de les illes Balears que es dirigeixin a les diferents administracions, en la llengua pròpia de les illes -el català- han de ser tractats amb el mateix idioma! I tant que és imprescindible -molt més a les illes Balears- el requisit de conèixer el català per obtenir una plaça a l’administració! Tornin a modificar el que mai havien d’haber modificat.

     Jaume Bonet, membre de Jubilats per Mallorca, deixa, després de 26 dies, la vaga de fam per la nostra estimada llengua catalana, però Tomeu Amengual el relleva. Que tot el món ho sàpiga!

   Mentre, un 23 per cent d’atur a Espanya, el més gran d’Europa.

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: jRM1GwxSyOI 

————————————————————————————-

 El Deure i la Glòria

   ” La gran avantatge dels americans consisteix en ser capaços de cometre errors que es poden reparar més tard” (De Tocqueville, 1835).

    El 13 de març de 1963, el president John F. Kennedy, senyalava: <<Davant l’edifici dels arxius hi ha una estàtua i als seus peus hi figura escrit: <<El passat és el pròlog>>. No necessàriament; i és perquè en els anys seixanta no volem veure el passat com a pròlog i per això hem avançat les nostres propostes…<<La gran avantatge dels americans -va escriure De Tocqueville el 1835– consisteix en ser capaços de cometre errors que poden reparar més tard>>. A això hi afegiria el fet de que la gran avantatge de la comprenssió ‘a posteriori’ radica en que apliquem les seves lliçons per mitjà de la previsió del futur. Si aquesta nació pot aplicar la lliçó i reparar els errors dels darrers cins anys; si podem atenir-nos als fets i deixar a un costat aquelles coses que veritablement no són apropiades a la situació, després, amb tota seguretat, aquest país pot aconseguir els seus objectius…>>.

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:e4i6_15kgoo

————————————————————————————-

   El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Montpeller fou cèlebre a tot Europa com a ciutat universitària, sentida com a pròpia pels homes d’estudis catalans. La senyoria de Montpeller, fundada vers l’any 1000, havia entrat, a la primeria del segle XII, a l’òrbita dels sobirans de Barcelona i, en virtut del matrimoni de Maria de Montpeller i el rei Pere I, del 1204, havia arribat a fer part de llur heretatge. (Ulisses).

   * LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera va tenir origen l’historial docent de la ciutat de Montpeller?

   * EL LEMA de la setmana.- “Fer patir és l’única manera d’equivocar-se”. Albert Camus.

————————————————————————————-