La nova frontera

   Com a exaltació del nacionalisme espanyol únic, la representant i portaveu d’UPD, Rosa Díez, que abans de deixar el PSOE es va forjar en els governs de coalició amb el PNB i va ser consellera de Turisme amb el lehendakari José Antonio Ardanza, va exigir, segons explica el diari El Punt Avui que “l’Estat ‘avorti’ la llei de consultes catalana perquè persegueix ‘fer xantatge’ a Madrid”. Les coses es veuen molt diferent des del País Basc (Euskal Erria), quan ells es queden tots els diners procedents dels impostos dels ciutadans bascos i, després, en donen una part a l’Estat espanyol. Primer són ells. El millor per els seus serveis públics, socials i les seves infraestructures. No saben el que és patir l’espoli fiscal, fins a l’afogament. Catalunya si ho sap, perquè ho pateix per partida doble. Així ho han manifestat, una i altra vegada, els governs de la nació catalana, però, la resposta dels governs nacionalistes espanyols ha estat la del menyspreu, marginació i arraconament de Catalunya, principalment, ara, amb el govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut.

La portaveu d’UPD, va alertar que “els nacionalistes són insaciables, ho hem patit en carn pròpia, però no estan bojos”. Qui és insaciable és l’Estat espanyol que s’en duu més de 16 mil milions d’euros dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB català- i que no tornen ni saben de que s’en fa. Això sí, més i més línies de trens d’alta velocitat -no a Catalunya- i sense passatgers. Més i més aeroports de luxe sense usuaris i en fallida. El mateix amb més i més autopistes radials ‘dirección obligada Madrid’, amb autovies al seu costat. Els deutes de l’Ajuntament de Madrid, governat pel ‘Partido Popular’, 6.600 milions d’euros. Només uns exemples d’una cascada d’abusos mentre a Catalunya no s’hi inclou en el pressupost del govern central, el deute acumulat per la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia -759 milions d’euros de la liquidació del 2008 i 219 del 2009-, sinó que, a més, la inversió pública que aquest any destina a Catalunya serà només de 1.403 milions, l’11,1% del total, quan hauria de ser l’equivalent al PIB català; és a dir, el 18,7%. A la casella de ‘compliment d’estatuts d’autonomia en matèria d’inversions’, on l’any passat hi havia 950 milions -a repartir entre Catalunya, Andalusia, Aragó, Castella i Lleó i Balears- ara hi ha un zero. Més de 2.000 milions menys pel que fa a la inversió estatal a Catalunya. També l’Estat deixarà de transferir a les autonomies uns 4.150 milions d’euros en inversió i polítiques socials. El govern d’Artur Mas esperava que almenys els 219 milions d’euros de l’addicional tercera corresponents a l’any 2009, i que s’havien de pagar aquest any, estiguessin consignats en els comptes del govern central.

   Davant d’aquest menyspreu, marginació i arraconament que vol portar a Catalunya cap a l’afogament social, econòmic i amb continuades retallades dels serveis públics, el Govern de la Generalitat de Catalunya vol duur a terme un referèndum -un cop aprovada la llei de consultes en tràmit al Parlament-, perquè els ciutadans de Catalunya donin el seu parer sobre el pacte fiscal amb l’Estat espanyol, per tal d’evitar aquest abusiu 9 per cent del PIB català que surten en impostos i no tornen. Catalunya està molt malt finançada i en una veritable democràcia, els ciutadans tenen tot el dret a expresar-se a prop d’una qüestió trascendental com és la destinació dels impostos que paguen.

   Per la seva part, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, va afirmar: “Seré directa i clara: les comunitats necessiten autorització de l’Estat per convocar ‘referenda’ i les consultes populars no poden exedir l’àmbit de les competències de la comunitat. Tant si aquesta llei s’aprova com si en la seva aplicacií excedeix la Constitució, aquest govern complirà i farà complir la Constitució i acudirà al Tribunal Constitucional. Les iniciatives i les amenaces com la de la llei de consultes en cap cas beneficien l’estabilitat”.

   Resposta del govern català

    La resposta del govern a la vicepresidenta espanyola -segons que explica David Portabella (El Punt Avui, 12/04/12)-, no es va fer esperar. La seva homòloga, Joana Ortega, que també va ser ‘directa i clara’, va contestar Soraya Sáenz de Santamaria que “el que perjudica l’estabilitat de l’Estat espanyol no és la llei de consultes en tràmit al Parlament sinó el ‘maltractament’ a Catalunya”. La vicepresidenta catalana considera que “perquè hi hagi estabilitat el que cal és ‘no menystenir Catalunya ni fiscalment, ni econòmicament, ni lingüísticament”. Joana Ortega també es va mostrar molesta pel fet que “l’Estat doni per fet que la cambra catalana aprovarà una llei de consultes que desbordi la Constitució espanyola”. En aquest sentit, va recordar que “el govern sempre treballa sobre la constitucionalitat de tots els textos que elabora”. Va censurar que “ja hi hagi una predisposició a creure que les lleis que s’elaboren al Parlament es basen en un principi d’inconstitucionalitat”.

   Nosaltres també volem ser clars i directes: Tota nació té el dret de governar-se per ella mateixa, de ser lliure de la imposició i coacció externa, d’emmotllurar la seva pròpia economia i la seva societat d’acord amb la voluntat del seu poble. Una veritable autonomia en una veritable democràcia, vol dir governar-se per les seves lleis. Cada vegada que el Parlament de Catalunya fa una nova llei, l’amenaça constant i sense pensar de l’Estat espanyol de portar-la al Tribunal Constitucional. Com la barbaritat que van fer de presentar recurs davant el Tribunal Constitucional, caducat, contra la Llei Orgànica de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament, el Congrés de Diputats, el Senat, sancionada pel rei i ‘ referendada’ per els ciutadans de Catalunya que, com veiem, no està lliure de la imposició i coacció per part de l’Estat espanyol

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: E0S9eJRFwC4

————————————————————————————-

    El Deure i la Glòria

   <<Per damunt de tot, hem de demostrar i desenvolupar a la vegada el poder creador de l’ideal democràtic recordant sempre que totes les nacions són grans, no per allò a lo que s’oposen, sinó per allò a lo que estàn a favor>>. (President John F. Kennedy, 15 de gener 1963).

   <<La nostra ‘aposta’ és que el futur serà una comunitat mundial de nacions independents, amb una diversitat de sistemes econòmics, polítics i religiosos, unides per un respecte comú per els drets dels demés…Però la història és allò que els homes i les dones fan d’ella, i seria ximple pensar que podem aconseguir la nostra pròpia visió d’un futur lliure i independent sense una vigilància incesant, sense una disciplina i sense treball…>>

   <<Per damunt de tot, hem de demostrar i desenvolupar a la vegada el poder creador de l’ideal democràtic recordant sempre que totes les nacions són grans, no per allò a lo que s’oposen, sinó per allò que estàn a favor>>. (President John F. Kennedy, 15 de gener 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:wJyb9R_TL8M

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Entre els universitaris catalans de formació montpellerina, figurà Arnau de Vilanova, que hi exercí, a més, la docència mèdica durant deu anys (1289-1299). Àdhuc en època moderna, sobretot arran de la suspensió de la universitat de Barcelona per Felip V!!!, hi hagué presències catalanes. (Ulisses).

   *LA PREGUNTA de la setmana.- Quina carta universitària atorgà l’any 1300, Jaume II ‘el Just’, a la ciutat de Lleida?

   *EL LEMA de la setmana.- “El riure compartit és un acte d’amor més íntim que qualsevol altre”. Oswald Wynd.

————————————————————————————-