L’autopista I- 95 Miami Express, construïda per FCC, va rebre el premi “Best in Construction 2010″, en la categoria Diseny i Construcció, de la Florida Transportation Builders Association (FTBA). L’autopista disposa d’un sistema innovador de gestió de tràfic mitjançant ‘Express Lanes” o carrils de reserva, que permeten als automovilistes desplaçar-se més ràpidament sense les retencions del tràfic general, previ pagament d’un peatge variable en funció de la velocitat de circulació en els demés carrils. El projecte té un pressupost de 121,5 milions de dòlars (100 milions d’euros). Ha suposat l’ampliació de les calçades en ambdós sentits al llarg de 17,7 quilòmetres l’autopista I-95 , en la part nort de l’àrea metropolitana de Miami, amb la finalitat de passar d’un carril d’alta ocupació a dos carrils de peatge automàtic,mantenint el mateix nombre de carrils de lliure peatge (de tres a cinc depenent de la secció). L’extensió total del projecte abastarà més de 38,4 quilòmetres (24 milles).Si la velocitat en els demés carrils és més baixa (hores punta), el peatge s’incrementa i si és més elevada disminueix. La velocitat és mesurada per càmeres de gestió de tràfic, que de manera automàtica determinen la variació del peatge. A cap ciutadà dels Estats Units mai li passarà pel cap no voler pagar el peatge.
A Espanya, que tinguin les carreteres, autovies i autopistes que vulguin. No sóc cap rodamón -sempre penso que algun dia ho podré ser-, però crec que les de Catalunya, són millors. Envejables. No podia ser menys per tot el que ha de tenir una nació. Parlem de carreteres, d’autovies o autopistes, però, també ho podem fer a prop de la sanitat pública, l’educació pública, els transports públics, investigació i recerca i, si volen, també els sectors privats han de funcionar molt bé. Mirin, una nació com Catalunya ha de funcionar tant bé o millor que qualsevol Estat europeu dels més avançats i progressistes. A la nació castellana que facin el que vulguin, però, la catalana pot ser i ha de ser la millor. Tot ha de brillar. I per ser els millors, s’ha de pagar i s’ha d’invertir. Calen més iniciatives empresarials i menys atur.
És clar que també cal esforç i voluntat per volguer fer les coses tant ben fetes com ens sigui possible. Si volen fabricar calçotets, ja siguin curts o llargs, -els llargs, a més que van molt bé per la fred, són ‘sexy fashion’ i també, elaborats amb teixit apropiat, es poden portar a l’estiu- que siguin els millors calçotets del món. Si volen fabricar torradores, que siguin les millors del món i, si per exemple, volem fabricar ordinadors o altres elements portàtils que es faci de manera que, a l’obrir la tapa, sonin una música i unes paraules que et recordin tot allò que has de fer durant el dia, han de ser els millors del món. I així successivament. Expliquen que moltíssims ciutadans dels Estats Units es lleven a les cinc de la matinada per anar a la feina, disposen d’una hora per dinar i només gaudeixen d’una setmana de vacances. Els únics ponts que coneixen són el ‘Golden Gate’ -porta daurada- a Califòrnia; el de Brooklyn, a Nova York i els ponts de Madison a l’Estat de Wisconsin. Això si, gairebé tots els premis Nobel són nord-americans i l’atur està per sota del 8 per cent.
En una ocasió, Mariano Rajoy, abans de ser elegit -per els espanyols- president del Govern, amb poder absolut, va dir -sempre contra Catalunya-, que “la Generalidad sólo sirve para hacer carreteras”. No és ben bé així, ja que la Generalitat és el sistema institucional mitjançant el qual es desenvolupa políticament el govern autònom de la nació catalana. Però, fent esment de les carreteres, Catalunya que és una nació, ha de comptar amb les millors i més eficaces vies de comunicació, ja siguin carreteres, autovies o autopistes. I això s’ha de pagar amb el suport de tots els ciutadans de Catalunya, sense cap vergonya. Pagar, però també -amb la Generalitat al davant- gestionar, controlar i exigir. Que ningú ens pugui prendre el pèl ni burlar-se dels ciutadans de Catalunya i dels Països Catalans.
Nus de la Trinitat (Barcelona)
Que quedi clar, davant l’esperit de justícia dels pobles democràtics, que un 9 per cent del PIB català -més de 16 mil milions d’euros- procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya, surtin cap a Madrid i les ‘regiones’ d’Espanya i no tornin a Catalunya, constitueix un agravi d’espoli fiscal que no es pot consentir ni continuar de cap manera.
Menys subsidis i més empreses. Tanta por tenen al risc?
————————————————————————————-
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: PXcPu-IpbjU
————————————————————————————-
El Deure i la Glòria
Les oportunitats
El 23 de març de l’any 1963 el president dels Estats Units d’Amèrica, John F. Kennedy, deia en un auditori de Chicago: <<Fa 2.500 anys el poeta grec Alceo va assentar el principi que resumeix millor la grandesa de Chicago: <<No són les cases ben cobertes -va escriure- ni les pedres de les parets ben assentades, ni els canals, ni els molls allò que fa la ciutat, sinó els homes i les dones capaços de fer ús de les seves oportunitats>>.
*LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La reincorporació del regne de Mallorca a la Corona catalona-aragonesa, per una banda, i el traspàs de la senyoria de Montpeller a la Corona francesa, per una altra, determinaren la creació, regnant Pere III ‘el Cerimoniós’, el 1530, d’una universitat a Perpinyà, constituïda amb idèntiques prerrogatives que la de Lleida i dotada de les facultats de lleis civils, lleis canòniques, teologia i arts. (Ulisses).
* LA PREGUNTA de la setmana.- Si va integrar a la universitat de Perpinyà, una facultat de medicina?
*EL LEMA de la setmana.- “La recerca de l’excel.lència és un hàbit letal”. John Irving.
L’autopista I- 95 Miami Express, construïda per FCC, va rebre el premi “Best in Construction 2010″, en la categoria Diseny i Construcció, de la Florida Transportation Builders Association (FTBA). L’autopista disposa d’un sistema innovador de gestió de tràfic mitjançant ‘Express Lanes” o carrils de reserva, que permeten als automovilistes desplaçar-se més ràpidament sense les retencions del tràfic general, previ pagament d’un peatge variable en funció de la velocitat de circulació en els demés carrils. El projecte té un pressupost de 121,5 milions de dòlars (100 milions d’euros). Ha suposat l’ampliació de les calçades en ambdós sentits al llarg de 17,7 quilòmetres l’autopista I-95 , en la part nort de l’àrea metropolitana de Miami, amb la finalitat de passar d’un carril d’alta ocupació a dos carrils de peatge automàtic, mantenint el mateix nombre de carrils de lliure peatge (de tres a cinc depenent de la secció). L’extensió total del projecte abastarà més de 38,4 quilòmetres (24 milles). Si la velocitat en els demés carrils és més baixa (hores punta), el peatge s’incrementa i si és més elevada disminueix. La velocitat és mesurada per càmeres de gestió de tràfic, que de manera automàtica determinen la variació del peatge. A cap ciutadà dels Estats Units mai li passarà pel cap no voler pagar el peatge.
El 23 de març de l’any 1963 el president dels Estats Units d’Amèrica, John F. Kennedy, deia en un auditori de Chicago: <<Fa 2.500 anys el poeta grec Alceo va assentar el principi que resumeix millor la grandesa de Chicago: <<No són les cases ben cobertes -va escriure- ni les pedres de les parets ben assentades, ni els canals, ni els molls allò que fa la ciutat, sinó els homes i les dones capaços de fer ús de les seves oportunitats>>.